Els 8 clatellots de la justícia europea que s'ha endut Llarena (de moment)
Resum de les sonores plantofades des de Bèlgica, Alemanya, Escòcia, Suïssa, Finlàndia i l'ONU
10
CarregantGerard Sesé @gerardsese | Ni un ni dos, ni tan sols tres o quatre... ja en porta vuit. Vuit sonores plantofades, d'aquelles que deixen marca vermella, són les que ja ha rebut, de moment, el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, en la seva fallida i obsessiva croada contra l'independentisme català, només secundada per la corcada justícia espanyola i els seus tentacles. Aquí us oferim un resum dels calbots que cauen des d'Europa al jutge obsessionat a destruir el moviment pacífic republicà català.
Primer mastegot: una Euroordre monolingüe
Quan Carles Puigdemont, el president legítim, va viatjar a Finlàndia, el jutge Llarena va decidir activar l'euroordre de detenció. Però bona part de la documentació es va enviar només en espanyol. Un fet que va propiciar que Puigdemont decidís marxar cap a Bèlgica i ho va poder fer gràcies que la justícia finesa va dir que no activaria l'ordre de detenció fins que no es traduís el contingut en llengua espanyola i va advertir al jutge Llarena que la podia haver enviat en anglès, suec o finès. Una manera molt elegant de la justícia finesa de treure's el mort de sobre passant de tot dels requeriments espanyols.
Segon mastegot: L'ONU es pronuncia
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va instar l'Estat espanyol a "posar tots els mitjans per garantir els drets polítics de Jordi Sànchez". Ho va fer mitjançant una resolució que responia a una demanda presentada per la seva defensa. D'aquesta manera, l'ONU estirava de les orelles Espanya i li demanava que "prengués totes les mesures necessàries perquè Jordi Sànchez pogués exercir els seus drets polítics d'acord amb l'article 25 del Conveni".
Tercer mastegot: Suïssa ho deixa clar
Després que Anna Gabriel i posteriorment Marta Rovira s'exiliessin a Suïssa, el país alpí va reiterar que no accepta les extradicions "per motius polítics". El portaveu del ministeri de Justícia va indicar que si reben algun tipus de petició d'arrest internacional, l'examinaran "acuradament" per determinar "si els fets dels quals una persona és acusada són delictes polítics". "Les ordres de recerca i captura per a l'extradició són confidencials i basades en secret oficial", van assegurar des del govern suís.
Quart mastegot: Bèlgica descartava la presó
Primer va ser la justícia belga que va deixar en llibertat, dilapidant la presó preventiva espanyola, deixant lliures els consellers Comín, Puig, Serret i el mateix Puigdemont. Ara ja s'ha conegut la seva decisió final.
Cinquè mastegot: Escòcia tampoc empresona
La justícia escocesa no va acceptar la presó per a Clara Ponsatí i va deixar la consellera cessada pel 155 en llibertat amb mesures cautelars. La consellera segueix la seva vida amb la normalitat que pot i es preveu que els jutges prenguin una decisió a finals de juliol o l'agost. A més, la Fiscalia belga ja va descartar la desobediència.
Sisè mastegot: Alemanya descarta rebel·lió
L'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va rebutjar a principis d'abril l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió perquè considerava l'acusació de la justícia espanyola "il·lícita des del primer moment". A més va deixar en llibertat el president sota fiança de 75.000 euros, que va estar en presó preventiva 10 dies. Puigdemont, no pot abandonar Alemanya fins que l'Audiència Territorial prengui una decisió definitiva sobre la petició d'extradició de les autoritats espanyoles.
Setè mastegot: Bèlgica i el defecte de forma
Tot just fa 6 dies, la justícia belga feia enfurismar Llarena i rebutjava l'extradició de Comín, Serret i Puig. Els motius del jutge belga es basaven un error formal de Llarena a l'hora de cursar l'euroordre. A més, la Fiscalia de Brussel·les va demanar anteriorment no tramitar l'euroordre perquè contenia "irregularitats" i va sol·licitar que Llarena les esmenés, cosa que no va fer. El resultat final va ser, doncs, no acceptar-la i deixar lliures els tres consellers.
Vuitè mastegot: Alemanya es reafirma i perilla la malversació
El tribunal alemany ha tornat a rebutjar el delicte de rebel·lió per extradir Puigdemont. La Fiscalia demanava que es tornés a estudiar el cas i es posés al president legítim a la presó. El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, havia enviat més proves per demostrar rebel·lió, entre elles, 74 vídeos on, suposadament, s'acreditava la violència. A més, afegeix que la malversació, de moment, tampoc està demostrada i sobre la violència assegura que "en el marc del procés no hi ha hagut ni en la base probatòria ni en la consideració jurídica dels fets un canvi significatiu que porti a un canvi de la posició".
Notícies relacionades
- La justícia alemanya no s'empassa les noves proves de Llarena i torna a descartar la rebel·lió 22.05.2018.
- La caverna assegura que ja són 3 els milions malversats per l'1-O 22.05.2018.
- L'advocat de Rull i Turull es ressigna a l'arbitrarietat de Llarena 20.05.2018.
- Junqueras, des de la presó: ''no posem cap condició per dialogar'' 18.05.2018.
- [EXCLUSIVA] La mossa expedientada per amenaçar Puigdemont té una llista negra d'agents independentistes 17.05.2018.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat