ERC Illes denuncia que el govern balear 'arracona' el Pla de Normalització Lingüística i no l'activa
La formació republicana lamenta que el govern 'que es fa dir progressista' redueix els recursos econòmics per fomentar el coneixement i l'ús del català
El president d'ERC Illes, Joan Lladó, i la candidata al Consell de Mallorca per ERC i exgerent del Consorci pel Foment de la Llengua Catalana (COFUC), Cathy Sweeney, han denunciat aquest dimecres que el govern balear no activa el Pla de Normalització Lingüística, tot i que aquest fa un any i set mesos que va ser aprovat pel Consell Social de la Llengua. Lladó ha criticat que si no s'activa ara, si el PP guanya les eleccions el proper mes de maig l''arraconarà dins un calaix'. Per part seva, Sweeney ha dit que el govern ha retallat el pressupost de política lingüística un 17%, ha reduït l'oferta de cursos i ha reduït també les convocatòries d'examen de nivell de català.
ERC Illes ha valorat aquest dimecres la política lingüística del govern balear, presidit per Francesc Antich. El president d'ERC Illes, Joan Lladó, ha explicat que si el Pla de Normalització Lingüística no s'activa ara, d'aquí a uns mesos i si guanya el PP, tampoc es farà. Aquest pla va ser aprovat ara fa un any i set mesos per part del Consell Social de la Llengua, el president del qual és Francesc Antich. El Consell, però, va ser creat el mes d'abril de 2002, i l'exgenent del COFUC ha dit que estigué quatre anys 'congelat', en referència al govern de Jaume Matas. Lladó diu que cal que el govern d'Antich, 'que es fa dir progressista' activi aquest pla. El president d'ERC Illes ha afegit que l'executiu actualment redueix els recursos econòmics dirigits al català i, en aquest sentit, ha dit que una tercera part de la població de l'illa ha arribat en els darrers deu anys i també tenen el dret d'aprendre la llengua catalana.Lladó ha demanat a Antich que habiliti partides econòmiques, retallant d'altres conselleries no tan 'prioritàries' i es destinin als cursos i al foment de la llengua catalana. Diu que si no es canvia la tendència, el govern balear únicament està fent de 'preludi' del que vindrà en un futur, en referència a un possible govern del PP. Ha afegit que és 'preocupant' que la gent ara no pugui fer cursos perquè 'no n'hi ha', i en canvi, s'exigeixi el català 'per opositar'.
Per la seva banda, l'exgerent del COFUC ha dit que el govern, enlloc de posar més recursos econòmics per desplegar el pla, retalla les partides econòmiques. En aquest sentit ha lamentat la reducció d'un 17% en política lingüística, la reducció de cursos de català, tant els de reciclatge pel docents com els del COFUC, i també la reducció del nombre d'oportunitats pels ciutadans per acreditar coneixements de català, en referència a la única convocatòria d'exàmens de nivell de català que es fa a les Balears. Però Sweeney diu que també hi ha mesures que no suposen un gran cost econòmic i que poden servir per fomentar el català i la posada en marxa d'aquest pla. En aquest sentit ha parlat de recuperar i ampliar les ràdios i televisions en català, el que seria una decisió més bé política.
A més, Sweeney ha dit que amb la pròrroga de pressuposts del govern balear, la reducció del 17% continuarà i potser s'accentuarà. Ha dit que els drets lingüístics són 'drets humans' emparats per la llei, i considera que el govern ha de posar els mitjans. Lladó també ha lamentat que dels deu ajuntaments de municipis que feien cursos de català, ara tan sols n'hi ha sis que els fan.