Societat Última actualització Dimarts, 7 d'octubre de 2008 15:00 h

La néta de Companys demanarà a Madrid la declaració de reparació i reconeixement del President màrtir

'L'avi era un home just, honest, lleial i molt català'

'L'avi era un home just, honest, lleial i molt català'. Aquesta és la imatge que té Maria Lluïsa Gally Companys, néta de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys. Maria Lluïsa Gally viatjarà divendres a Barcelona per demanar a Madrid la Declaració de reparació i reconeixement personal, pas previ per a demanar la nul·litat del judici, suposadament prevista en la Llei de memòria històrica aprovada pel Congrés l'any passat, una llei 'necessària' però que 'arriba tard'. La néta del president espera que aquest pas que fan ella, la seva família i el Govern serveixi d'exemple per a molts dels represaliats pel franquisme.

El president Lluís Companys

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola.

El 23 de gener del 1939, quan les forces franquistes estan a punt d'entrar a Barcelona, travessa la frontera francesa junt amb el lehendakari José Antonio Aguirre i es va exiliar a Perpinyà (França), traslladant-se després a París per treballar en la representació en l'exili de la Generalitat (Consell Nacional de Catalunya). Va acabar els seus dies en La Baule-les-Pins (Loire-Atlantique, Bretanya) quedant-se a França malgrat el perill que corria en un intent per no perdre el contacte amb el seu fill Lluís Companys i Micó (1911-1956), que patia una greu malaltia mental. Aquest fill havia estat fruit del seu primer matrimoni amb Mercè Micó, de la que es va divorciar per casar-se amb Carme Ballester, la seva segona i última esposa.

El 13 d'agost de 1940 és detingut per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col•laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França. És portat primer a Madrid a on se li obren diligències per ‘ser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya’. Després de diversos interrogatoris, és traslladat el 3 d'octubre al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal.

Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. És l'únic president d'una nació democràtica assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. L'últim que va cridar va ser ‘Per Catalunya!!!’.

La llei de Memòria Històrica

En la teoria, és una llei pensada per reconeixer i ampliar drets en favor de qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, més coneguda com Llei de Memòria Històrica, és una llei de l’Estat espanyol, ara com ara en vigor, aprovada pel congrés dels Diputats el 31 d'octubre de 2007 partint del text del projecte de llei prèviament aprovat pel consell de Ministres el dia 28 de juliol de 2006.

Inclou el reconeixement de totes les víctimes de la Guerra Civil, els judicis de la dictadura, l'obertura de fosses comunes en les quals encara hi ha les restes de represaliats pels revoltats en la Guerra Civil.

Tot i això, són moltes les entitats de familiars de represaliats pel franquisme que han criticat la Llei per ambigua i insuficient ja que obliga a haver de recórrer als tribunals de manera individual amb els costos econòimics i de temps que això pot suposar, a diferència, per exemple, de les víctimes d'ETA.