EL PAIS: Ladran luego cabalgamos

13  

( 2 vots )

 carregant

L’edició d’ahir dilluns del diari nacionalista espanyol per excel·lència és la millor constatació que el procés independentista és més viu que mai. És molt possible que alguns arrufin el nas quan l’indicador de vida és el pols aliè, però l’excitació espanyolista és de tal magnitud que certifica la mala salut de ferro del procés independentista.

Tres articles,  tres, qüestionant el procés independentista en una sola edició! Començant pel suplement colonial, és a dir, les pàgines dedicades a les qüestions domèstiques i folklòriques de la tribu, i acabant a les antany restringides pàgines d’opinió d’àmbit estatal, ells en diuen nacional. És curiós el procés de selecció dels articles que van a la secció colonial i els que van a la secció “nacional”.  A gent del prestigi com Joan Baptista Culla els costa molt arribar-hi i en canvi personatges desconeguts que s’atreveixen a acompanyar el seu nom amb atributs com estudiant de filosofia hi tenen la porta franca. El cas més curiós és el de Francesc de Carreras, l’ideòleg de Ciutadans, que va haver de migrar una temporada a La Vanguardia fart que els del seu diari de tota la vida el condemnessin al gueto del suplement colonial. Al diari del Conde de Godó com a mínim el llegien les elits madrilenyes. Al final, gràcies al procés que tant critica de Carreras gaudeix d’una bona tribuna a El País. Alguns en són molt de desagraïts!

Però anem a la lletra.

Primer. Valentí Puig, home de gran qualitat literària tant en català com en castellà, ens delecta amb un article que si no fos per la foto diríem que l’ha redactat Jorge Fernández Díaz. La seva tesi és senzilla: es comença intentant catalanitzar els immigrants de religió musulmana i s’acaba treballant per Estat Islàmic. Pel mig el mallorquí que mai gasta una gota de tinta en criticar la persecució contra la llengua que protagonitzen Bauzà i companyia a ca seva, es perd parlant dels problemes de la multiculturalitat. Però la idea ja està llançada de forma subliminal i ben emfasitzada pels destacats del diari: la integració dels musulmans només la pot fer l’estat i en castellà. És a dir, la immigració ha de ser un element clau per a la dissolució de la singularitat catalana. Tot allò altre és perillós! Així es va decidir en una reunió a la Delegació del govern espanyol a Catalunya en temps de Jaime Mayor Oreja, ministre de l’interior, i en presència de gent com de Carreras, Boadella o el mateix Valentí Puig. Tela!

Segon. Juan José Moreso. Exrector de la Pompeu Fabra. Amb un article titulat El catalanismo político y la ley de Leibniz llança un altre torpede contra els mitjans públics en català. La croada contra TV3 entre d’altres és un dels objectius prioritaris de l’estat i la seva lleial tropa mediàtica. Podríem dir allò que el PP apunta i els tertulians i articulistes disparen. Tal com feia Valentí Puig, Moreso  fa una tímida defensa de la unitat de la llengua i la cultura catalanes. Però el missatge central, el nucli del seu discurs, és qüestionar la televisió pública de Catalunya. Saben perfectament que sense TV3 Catalunya s’apaga.  Però ell, que exhibeix la seva condició d’ebrenc per destacar que parla la mateixa llengua que la gent del Matarranya o del Maestrat, oblida que al País Valencià i a les Illes no es pot veure televisió en català perquè senzillament l’han prohibida. És  absolutament lícit opinar sobre els mitjans públics catalans però si al mateix temps obvies la censura i la persecució que estan patint en d’altres verals senzillament ets un trampós! Més encara si t’atreveixes a reduir tota la campanya del PP, amb l’aquiescència del PSOE, contra la llengua catalana al País Valencià, les Illes o Aragó a una resposta a l’augment de l’independentisme a Catalunya. Aleshores ja no ets només un trampós o un mentider. Aleshores passes a engruixir la negra llista del negacionisme. Et situes al mateix nivell que Jean Marie Le Pen quan nega l’holocaust jueu o els intel·lectuals turcs que ho fan amb el genocidi armeni.   

Tercer. José Luís Pardo signa un article anomenat Maneras de contar. S’apunta també al negacionisme. Segons el filòsof, l’independentisme català es fa passar per víctima i això li permet créixer en adeptes. S’atreveix a comparar-nos amb Hitler. No ens ha d’estranyar. A la capital espanyola i a les seves províncies els han educat així. Ignorant i menystenint tota aquella cultura que no fos la seva. El discurs oficial del nacionalisme espanyol és que la llengua catalana i la societat catalana no tenen cap problema. Tot plegat és un invent de la dreta reaccionària catalana per mantenir el poder i els seus vicis corruptes. Com podem comprovar en el seu article, la complexitat és una espècie extingida en la intel·lectualitat espanyola quan es tracta de Catalunya. El personatge s’horroritza que hi hagi gent que pensi que la llibertat d’expressió està amenaçada a l’estat! No deu conèixer Eliseu Climent o Jaume Mateu d’Obra Cultural Balear, per no parlar del que està passant a la Franja d’Aragó.

Res de nou. Però serveix per constatar que malgrat el bombardeig sistemàtic contra el procés independentista, aquest continua ben viu! Si quan segons ells estem de capa caiguda menteixen així, el dia que pensin que estem a les portes de la independència enviaran l’exèrcit!

16336 lectures 13 comentaris

Imprimir Enviar