(Hemeroteca)Per què la CUP no investirà Mas

23  

( 43 vots )

 carregant

Em dol. Així de senzill. Em dol haver de fer una blocada com aquesta però no hi ha més remei. En l’anterior article ja explicàvem perquè els Arrufat, Gabriel, Fernández i companyia brindarien amb cava Freixenet. Ara el ridícul i la traïció és materialitzen a marxes forçades. Em truca una amiga gallega i em pregunta què ens passa als catalans. Com potser que tanta energia acumulada en els darrers anys es dilapidi com si res en la investidura d’Artur Mas. Un executiu austríac veí de casa em demana somrient si hi ha alguna web que l’ajudi a entendre el que està passant. De fet la majoria de catalans i catalanes no entenem res i tenim la trista sensació que la possibilitat de ser independents, ja difícil d’entrada, se’ns escola entre els dits com si fos arena de del desert.

Culpables de la situació? N’hi ha. I tant! Comencem per la gent d’ICV i d’UDC. Malgrat que van acompanyar quan la cosa era protestatària, es van arronsar com les panses quan va passar a ser proactiva. Uns per por de ser engolits per un partit espanyol, d’obediència madrilenya, com Podemos, i si no que els ho preguntin al seus militants d’Euskadi, i altres per simple por a la justícia espanyola. UDC amb un deute trepidant i amb uns quants sumaris judicials en dansa va optar per fer el darrer favor a Madrid: arrossegar desenes de milers de vots a l’extraparlamentarisme perquè no anessin a JUNTS x SÍ. L’únic consol d’aquesta petita part de la història es veure els Duran Lleida, Herrera i Camats anar-se’n a casa. Espanya no paga traïdors i Pablo Iglesias no ha volgut els dos darrers a les llistes per les eleccions espanyoles.

I la CUP? Doncs anar-hi anant, sota la seva retòrica regeneradora, inconscientment, han esdevingut el millor agent de l’estat per esventrar el procés sobiranista. I la pregunta que la majoria d’independentistes es fan, inclosos els seus votants, és per què ho fan això?

Ho fan per lluitar contra la corrupció? Ho fan per implantar la justícia social? Per què? Es fa difícil respondre la primera pregunta. Un partit que mai ha governat res important i que es nega a fer-ho. Repasseu què han respost quan se’ls convida a entrar al govern de la Generalitat. No pot donar lliçons als que porten anys gestionant , prenent decisions i assumint la complexitat. És la mateixa superioritat moral que exhibeix Albert Rivera. Els seu referents ideològics al planeta no són adalils de la transparència ni de les bones pràctiques. Parlem de Veneçuela o Cuba.

La segona pregunta també té un cert tuf de broma pesada. La Senyora  Gabriel i el Senyor Arrufat no saben que l’administració catalana està en fallida? Què farien ells si assumissin el poder? Doncs farien les mateixes polítiques possibilistes que farien els altres. Els considero més intel·ligents que tot això. I si no, només cal mirar què ha fet Alexis Tsipras a Grècia. Cap periodista els ha preguntat mai com governarien. Comparat amb el tracte que rep CDC o ERC, el de la CUP és cotó fluix.

Els anys trenta va començar una tragèdia que va dividir el catalanisme en dos bàndols irreconciliables. Ara la CUP està protagonitzant una farsa, el país s’acabarà dividint entre els que tenen sentit del ridícul i els que no.

Però alerta, és el que busquen. El seu objectiu és debilitar ERC i CDC per esdevenir l’únic referent independentista. Una tàctica trotskista bastant suada però que sembla que pot arribar a funcionar. Decapitat Mas, CDC inicia una terrible travessa del desert. I ERC? Doncs seran els següents. Junqueras ha d’entendre que la frustració per l’encallament del procés també se l’endurà per endavant. No caurà només Mas. Cauran tots dos. I després què? Doncs fàcil, la recomposició de la dreta autonomista facilitarà una majoria amb el PSOE o Ciutadans i la CUP podrà ser el gran partit de l’oposició que agiti les masses. Això si, dins la confortabilitat que atorga viure sempre en la trinxera de l’oposició. De moment sembla que les enquestes els hi riuen les gràcies. Però aquí es tracte de fer un país independent no d’esdevenir la reserva comunista del sud d’Europa.

I la independència? Doncs res. Un eslògan més al costat del feminisme més tronat, el comunisme de vella factura i l’antiimperialisme prêt a porter.

Hi ha qui afegeix una altra raó per explicar la posició: la covardia. La covardia dels seus dirigents de mirar de fit a fit als seus militants de base i dir-los-hi que es van equivocar predicant en campanya electoral que no investirien a Artur Mas.

Potser és tot alhora. Però al capdavall qui surt perdent som tots i especialment la gent que creu honestament en la llibertat de Catalunya.

Aurora Almendros

Politòloga

70148 lectures 23 comentaris

Imprimir Enviar