El PP europeu acorda no reconèixer la legalitat dels processos d'independència amb el vot en contra de la CSU de Baviera

Aprova una resolució que recorda que Europa és una "unió de dret" i adverteix que "ningú està per sobre de la Llei"

El Partit Popular Europeu (PPE) ha aprovat aquest dimecres una resolució impulsada pel PP espanyol que estableix com a base ideològica dels partits que el composen el no reconeixement de la legalitat dels processos d'independència de qualsevol territori que se separi d'un estat membre de la UE. "Qualsevol procés d'autoproclamació de sobirania que s'encamini a una declaració de secessió de territoris que formin part d'Estats membres està fora de la legalitat, i per això no serà reconegut com a legal pels altres estats membres". El text s'ha aprovat per majoria, però no per unanimitat. Els 16 delegats de la CSU a Baviera han votat en contra. També hi ha hagut altres grups que han votat en contra, i diverses abstencions.

La resolució s'ha aprovat al plenari del Congrés que el PP europeu celebra aquest dimecres i dijous a Madrid amb la participació de 14 caps d'estat de països membres de la UE.La CSU de Baviera hi vota en contraEl text s'ha aprovat per una àmplia majoria però no per unanimitat. Malgrat que no hi ha recompte de vots en aquest Congrés –es fa a mà alçada- s'han vist delegats de diverses formacions fent vots en contra o abstencions. Entre altres, els 16 delegats de la Unió Social Cristiana (CSU) de Baviera, el partit germà de la CSU alemanya que dóna suport a Merkel. No han estat els únics. Malgrat que el PP ha negat que s'hagin produit votacions en contra, altres delegacions aïllades també han aixecat la mà en el torn de vots en contra i durant el d'abstencions.El seu portaveu, Reinhold Bocklet, ha explicat en declaracions a l'ACN que malgrat que no es volen involucrar en el que consideren un "conflicte intern" a Espanya, el seu partit "està a favor d'una positició equilibrada entre els drets de les autonomies i la integritat territorial". "La proposta del PP únicament estava centrada en la integritat territorial i no feia cap menció a una millor autonomia, i per això hem votat en contra". El text estableix que la Unió Europea és un projecte polític, social i econòmic que "sempre ha buscat la unió, no la divisió" i que té com a objectius "eradicar les ombres fosques de la guerra i les divisions artificials a Europa".En aquest marc, destaca que la UE no és simplement "una unió cultural i social", sinó també una "unió de dret" que es basa en el "respecte a la llei". "Ningú està per sobre la llei i tots som iguals davant els ulls de la llei", diu el text.Per aquest motiu s'oposa a la "secessió" de territoris i estableix com a principi del Partit Popular Europeu la garantia de la "integritat territorial" dels estats. "Qualsevol forma de secessionisme o interferència externa a un estat membre és contrària a la naturalesa inclusiva de la Unió", afirma.El "nacionalisme imaginari" com a enemic"Europa s'enfronta a extremistes, intolerants i a un nacionalisme imaginari que està molt lluny de l'esperit constructiu de la nostra família política", diu el text, que assegura que el dret internacional "no reconeix l'autodeterminació dels territoris" quan el que busca és "trencar la integritat territorial d'estats sobirans i independents".Per tots aquests motius la resolució conclou que el cas que un territori d'un estat membre proclamés la seva independència "automàticament" deixaria de pertànyer a la UE i la seva reincorporació s'hauria d'aprovar per unanimitat dels estats membres. Per tant "qualsevol procés d'autoproclamada sobirania encaminat a declarar la secessió de territoris que formen part dels estats membres està més enllà de la legalitat" i "no es reconeixerà com a legal per la resta dels estats membres". En el cas que declarés finalment la seva independència de manera unilateral els ciutadans d'aquest territori "perdien el seu estatus com a ciutadans europeus" perquè la seva condició d'europeus "deriva de la condició de ciutadà d'un estat membre". Mentrestant, afirma, "els seus ciutadans perdrien els drets i obligacions de què gaudien com a ciutadans d'un territori que forma part d'un estat menbre".

Enviar