Els líders de la ruta dels Balcans debaten “evitar el moviment de refugiats” cap a les fronteres dels països veïns
El primer ministre eslovè adverteix que sense mesures concretes serà “el principi de la fi de la Unió Europea”
Els líders de 10 països europeus de la ruta dels Balcans d’entrada de refugiats estudien aquest diumenge en una cimera a Brussel·les “evitar el moviment de refugiats” cap a les fronteres si no hi ha “el consentiment” dels països veïns, segons l’esborrany de les conclusions de la trobada. El primer ministre eslovè, Miro Cerar, ha advertit que si no s’adopten mesures concretes i comunes serà “el principi de la fi de la Unió Europea”. Cerar ha carregat, en especial, contra Croàcia, a qui acusa “d’enviar gent deliberadament a Eslovènia sense avisar”. Però com han advertit l’alemanya Angela Merkel i el grec Alexis Tsipras, la solució ha d’implicar també a Turquia, que no participa a la trobada.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va convocar a mitjans d’aquesta setmana una cimera extraordinària amb els països més afectats per l’anomenada ruta dels Balcans, que segueixen els refugiats de Síria per arribar al cor de la UE. Els líders d’Àustria, Bulgària, Croàcia, Macedònia, Alemanya, Grècia, Hongria, Romania, Sèrbia i Eslovènia, així com també els presidents de la Comissió, el Consell i l’Eurocambra i representants d’organitzacions de refugiats estan reunits per trobar solucions comunes a la crisi. L’esborrany de les conclusions de la trobada, filtrat a la premsa, inclou un punt en què els líders “es comprometen a evitar el moviment de refugiats o immigrants cap a la frontera d’un altre país de la regió sense el seu consentiment”. El primer ministre d’Eslovènia, Miro Cerar, s’ha mostrat especialment molest amb Croàcia, amb qui ha dit que “la comunicació és dolenta o inexistent”.“Espero que Croàcia no enviï gent a Eslovènia deliberadament, de forma dispersada, sense avisar-nos a nosaltres sobre quan els hem d’esperar, simplement empenyent-los als rius, cap a les fronteres, amb gana i cansats”, ha advertit Cerar, que ha reclamat una “cooperació basada en els valors europeus”. El seu homòleg croat, Zoran Milanovic, ha assegurat que les crítiques “no tenen sentit” i ha assegurat que ells són “quarts a la cadena” i “si els països es comprometen a no transferir immigrants als altres països de la cadena sense la seva aprovació concreta, Croàcia no tindrà cap risc d’incomplir”, ha dit. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha celebrat la convocatòria de la reunió però ha advertí que “un soci crític en tot això, Turquia, no està convidada”. “La discussió serà entre els països del corredor de refugiats, però tothom sap que al final hi ha una entrada, i si no som capaços de pactar amb el país d’entrada, em temo que serà molt difícil trobar una solució”, ha indicat. La cancellera alemanya, Angela Merkel, que també és a Brussel·les, ha coincidint en la necessitat d’integrar Turquia en la lluita contra el drama dels refugiats i la seva arribada a Europa. El president de l’Eurocambra, l’alemany Martin Schulz, ha demanat als líders que “evitin decisions unilaterals o sense coordinar”. “Cada decisió nacional té un impacte directe en els veïns”, ha advertit el president del Parlament Europeu. L’eslovè Cirar, que ha indicat que han rebut “13.000 immigrants en 10 dies, l’equivalent a mig milió a Alemanya”, ha advertit que el seu país la situació és “absolutament insuportable”. “No serem capaços d’aguantar sense ajuda”, ha dit. Cirar ha afegit que Eslovènia “farà tot el que pugui per demostrar la seva solidaritat” però cal aplicar una “solució comuna”. Si no, ha advertit, els països actuaran sols: “faré tot el que calgui per preservar la seguretat a Eslovènia”. “Estem sota un gran risc ara mateix. Europa està en joc, i si no fem tot el que cal junts, per trobar una solució comuna i complir-la, aquest serà el principi de la fi de la UE i Europa com a tal”, ha remarcat. L’hongarès Viktor Orban, que també participa a al trobada, ha apostat per “posar fi a la política de fronteres obertes” que segons ell està “totalment en contra de Schengen”. Orban ha assegurat que la raó principal de la crisi dels refugiats és que els països de la UE de Schengen “no poden o no estan disposats a mantenir la seva paraula”. L’hongarès ha apostat per “defensar la frontera de Grècia si ells no poden”, però ha assegurat que “ningú” l’escolta. Entre les mesures que debaten els líders de la ruta dels Balcans en aquesta reunió també hi ha la millora de la seva comunicació i cooperació, així com el paper que ha de jugar l’agència europea de control de fronteres, el Frontex. La Comissió Europea ha proposat desplegar 400 agents a la frontera eslovena, i també aposta per reforçar els controls a Grècia, tant pel que fa al mar Egeu com en la frontera amb Macedònia. A més, l’esborrany aposta per implementar l’acord amb Turquia perquè els refugiats no creuin a la UE. “Necessitem diàleg i debat entre els líders dels Balcans per evitar qualsevol malentès innecessari a la regió”, ha assegurat el president del Consell, el polonès Donald Tusk. Segons el president de l’organisme que reuneix els 28 estats membres de la UE, la “prioritat ha de ser protegir les fronteres exteriors”.






