El Govern anuncia un acord per a la nova llei d'emergència habitacional sense el suport de la PAH

La consellera Borràs assegura que la nova normativa parla d'expropiació de l'ús per superar els articles suspesos pel TC

ACN Barcelona.- La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha anunciat aquest dijous un acord per a la nova llei d'emergència habitacional, que podria entrar en vigor al setembre, segons la consellera. En declaracions a TV3, Borràs ha explicat que s'han canviat els paràmetres per poder superar els articles de la llei suspesos pel Tribunal Constitucional i diu que la nova normativa no parla d'expropiació de la propietat sinó d'expropiació de l'ús. La consellera assegura que el text de la normativa està "àmpliament acordat" amb el Consell de l'Advocacia, el món local, inclòs l'ACM i l'FMC, i també l'Ajuntament de Barcelona. L'acord, però, no compta amb el consens de la PAH, que considera que la llei proposa eines "ferragoses, difícils d'aplicar i cares".

Borràs ha argumentat que la nova llei té tres punts fonamentals per compensar els aspectes suspesos pel Tribunal Constitucional en la llei anterior. En aquest sentit, la consellera ha explicat que amb la nova normativa hi haurà una mediació voluntària entre la propietat i l'afectat per acordar un pla de pagament del deute i que en lloc de parlar d'expropiació de la propietat ara es fa referència a l'expropiació de l'ús de l'habitatge, que pot anar de quatre a deu anys, segons ha dit la consellera. A més, també s'obligarà les entitats financeres a cedir en bones condicions el pis que cedeixin. La consellera calcula que tot plegat portaria a un lloguer social d'uns 130 euros al mes.La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge ha remarcat que el text de la nova llei està "àmpliament acordat" amb el Consell de l'Advocacia, el món local, incloses l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i també l'Ajuntament de Barcelona, "tots aquells que han d'aplicar la normativa i donar respostes a les persones en situacions d'emergència". Segons la consellera, es tracta d'un text "jurídicament sòlid". L'acord, però, no compta amb el suport de la PAH, els impulsors de la ILP, perquè, segons apunta Borràs "volien anar més enllà", per exemple volien que les expropiacions d'ús també es fes en l'àmbit de particulars, a més de l'àmbit de les entitats financeres.En declaracions a l'ACN, el portaveu de la PAH, Carlos Macias, ha explicat que l'objectiu de la plataforma "és aturar els desnonaments i fer-ho amb una eina que sigui factible" però s'ha mostrat crític amb la nova llei d'emergència habitacional perquè proposa eines "ferragoses, difícils d'aplicar i cares" i no manté els objectius de la llei 24\/2015. "Aquesta llei no és la que ha de donar resposta a l'emergència habitacional", ha afirmat Macias, que assegura que han fet propostes des de la PAH per poder fer les modificacions necessàries que "no s'han tingut en compte".El text de la normativa encara no és definitiu perquè està en procés d'exposició pública i ha de fer els seus tràmits parlamentaris, però Borràs preveu que la nova llei podria entrar en vigor al proper setembre.La consellera ha recordat que des de la suspensió de la llei no han augmentat els desnonaments, però és evident, ha dit que la problemàtica segueix existint. Ha detallat que durant la suspensió de la normativa s'han fet coses "positives" com un acord amb el BBVA que inclou la cessió de 1.800 habitatges. "Crec que hi ha un canvi de xip per part de tots, també el món de la banca té clar que hi ha un passat que cal canviar", ha afirmat. A més, recorda que s'han recaptat 11,3 milions d'euros en el darrer any amb l'impost sobre els habitatges buits, que ha permès comprar 250 habitatges. Així, la Generalitat ara mateix és propietària de 14.000 habitatges i en gestiona un total de 25.000, segons ha indicat Borràs.

Enviar