Miquel Desclot culmina la traducció al català de l’obra magna de Petrarca, ‘Cançoner’

Llibre fundacional de la poesia moderna i obra mestra de la literatura de tots els temps, l’obra conté 8.000 sonets

ACN Barcelona.-La literatura catalana acaba d’afegir ‘Cançoner’, de Francesco Petrarca, al llistat de traduccions d’obres cèlebres de la literatura universal. El poeta Miquel Desclot és l’autor de la tasca ingent d’adaptació al català d’una obra magna que conté 8.000 sonets. Desclot va començar a treballar en el volum que edita Proa l’any 1994, a partir de la traducció incomplerta escrita als anys 50 per Usbald Cardona, i s’hi ha dedicat intermitentment durant més de vint anys. La darrera etapa d’aquesta “bogeria” -admet Desclot- l’ha tingut plenament ocupat els últims dos anys, ha explicat aquest dimarts. L’editor de Grup 62, Josep Lluch, ha qualificat la traducció de fita històrica per a la literatura catalana i ha agraït a l’autor la seva “empenta” per dur a terme aquesta “feinada enorme”.

La literatura catalana tenia pendent la incorporació al seu cabal del llibre que més profundament ha marcat durant segles la poesia occidental: el ‘Cançoner’ de Francesco Petrarca (1304-1374). Aquesta “llacuna fins a cert punt incomprensible”, en opinió de l’editor Josep Lluch, ha quedat resolta amb l’edició bilingüe (italià-català) de l’obra a càrrec del poeta Miquel Desclot, que publica aquest novembre edicions Proa. Després de més de vint anys de treball intermitent, Desclot ha culminat la traducció dels 7.785 versos en 366 poemes –sonets, sextines, madrigals, balades i cançons– que componen l’obra. Petrarca va concebre ‘Cançoner’ com un relat doble format per una història d’amor i el penediment posterior sobre aquest enamorament.En la seva traducció, Desclot “fa parlar” Petrarca amb un català “d’ara, però culte”, segons ha detallat el poeta. La decisió la va prendre en atenció a l’italià “particular, depurat i de lèxic reduït” de l’autor de la Toscana, que Desclot atribueix als molt anys que Petrarca va viure a França (dels 8 als 50) abans de tornar al seu país. Desclot va començar a traduir ‘Cançoner’ l’any 1994 de manera poc premeditada, segons ha confessat, i a partir d’un treball sobre compositors madrigalistes italians en què estava ocupat. Va començar amb la traducció d’uns quants versos, i animat pel traductor al castellà de l’obra, Ángel Chiclana Cardona, va decidir seguir amb tota l’obra. L’autor ha emprat “l’edició canònica” de l’obra, de Gianfranco Contini, però també edicions posteriors en italià “molt més acotades” que li han facilitat la feina de traducció. Però el procés ha estat molt llarg i interromput. Primer amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i del Premi Vidal Alcover, Desclot va poder dedicar-s’hi professionalment uns anys. Però en absència de nous suports institucionals i acadèmics, l’autor va interrompre la feina quan li mancaven unes 30 poesies per traduir, és a dir, “3.000 versos”. Durant tretze anys el ‘Cançoner’ va estar “aturat”, i no ha estat fins fa dos anys que el poeta ha reprès la traducció, ara sí de forma monogràfica, fins a enllestir-la a mitjan 2016. Al parer de Desclot, hi ha una raó històrica que explica per què el ‘Cançoner’ no s’havia traduït mai al català íntegrament. L’argument és que l’arribada del “petrarquisme” a la Península Ibèrica es va produir a partir del segle XVI, “un moment de decadència política i econòmica important a Catalunya”. La gran influència de la poesia d’Ausiàs Mach, d’una banda, i més tard la manca d’interès dels noucentistes catalans “d’emprendre la follia” d’aquesta traducció han alimentat aquesta “llacuna” per a les lletres catalanes. Les primeres traduccions del poeta i pintor Pere Serafí, en primer lloc, i la més ambiciosa però incomplerta versió d’Usbald Cardona als anys 50 són les poques aportacions documentades de traducció al català de ‘Cançoner’.

Enviar