Autors i lectors comparteixen “el miracle” de Sant Jordi al centre de Barcelona

Javier Cercas, Rafel Nadal, Care Santos, Federico Moccha o Petros Márkaris viuen la jornada amb entusiasme

ACN Barcelona.-“No sabem el que tenim, això és un miracle, hauríem d’estar tocant campanes!”, proclama Javier Cercas, ja immers en el seu primer torn de signatures a la llibreria Documenta. L’autor forma part del paisatge habitual d’aquesta diada en què, enguany en un diumenge assolellat, es repeteixen les cues de lectors a l’espera d’una signatura i un breu intercanvi d’impressions amb l’escriptor desitjat. Rafel Nadal, Care Santos o els internacionals i reincidents Federico Moccia i Petros Márkaris comparteixen l’entusiasme de Cercas, tot i que ell els supera en vehemència: “Faria petons als peus a la gent que espera només perquè els signis un llibre”, ha assegurat a l’ACN .

Les signatures de llibres han començat com és costum a les onze del matí. A la Documenta, l’historiador Paul Preston i Javier Cercas compartien taula a aquesta hora. En un petit recés, Cercas compartia el seu entusiasme amb la diada, per a ell incomparable amb cap altre cita internacional similar. “Si això s’intenta organitzar en un altre lloc, no surt”, assegurava. L’autor, que enguany signarà majoritàriament exemplars del seu nou llibre, ‘El monarca de las sombras’ (Literatura Random House), ha proclamat que Sant Jordi és un “miracle” i s’ha mostrat “partidari de demanar presó preventiva” per tot aquell que en mal parli. “S’ha posat de moda entre alguns escriptors...”, afirma l’autor, que considera que aquesta diada no és una competició sinó una festa, i que per tant, no hi ha cap mal en que “Frank de la jungla signi al costat d’un bon poeta”.De la mateixa manera que els lectors fan cua perquè els signin un llibre, també els escriptors esperen el contacte amb els seus lectors. Per Cercas aquesta possibilitat és “extraordinària” i agraeix la paciència dels que esperen: “Faria petons als peus a la gent que espera només perquè els signis un llibre”. Al Portal de l’Àngel, Rafel Nadal comparteix aquesta estima pels destinataris de la seva feina. “Els hi tinc molt respecte. Ve gent molt interessada que vol comentar coses concretes, gent que ha llegit més del que ens pensem, amb molt de bagatge; són exigents i no compren qualsevol cosa”, ha defensat. L’autor de ‘La senyora Stendhal’ (Columna) confessa, a més, que a vegades “aprofita coses” d’allò que els lectors li expliquen en una jornada com la d’avui per obrir “vies de treball” o “completar quelcom que duia a l’ànima des de jove”. Al seu costat el best seller italià Federico Moccia. L’autor no s’escapa de fotografiar-se amb cada un dels seus lectors després de signar l’exemplar corresponent, un costum que s’ha anat estenent els darrers anys, sobretot entre els autors més mediàtics. L’italià ja va participar al Sant Jordi de l’any 2008, però les cues de lectors d’avui no tenen res a veure amb la tímida rebuda d’aleshores, segons fa notar. “Però ja llavors va ser maquíssim trobar els lectors, perquè en els seus ulls pots llegir la bellesa de la teva feina”, comenta. “Sant Jordi està fet amb el cor, no amb la ment”, rebla. Care Santos aconsegueix accedir poc després a aquest atapeït estand del Portal de l’Àngel. Per ella aquesta és ja la segona parada del dia. Guanyadora del Premi Nadal per la seva darrera novel·la, ‘Media vida’ (Planeta), l’escriptora és de les que gaudeix amb aquesta jornada, i des de ben d’hora. “M’he llevat a les sis, i el meu home m’ha dit que on anava!” confessa riallera. Santos valora la generositat dels lectors i l’admira com li expliquen “coses emocionants, que t’arriben al cor”. Diu que no li ha passat, encara, haver de fer front a cues “tan immenses” de lectors que l’impedeixin gaudir de la gent. “Això seria l’únic que em faria sentir malament, perquè no vull convertir-me en un robot de signar”. En un altre punt del centre de la ciutat l’escriptor grec Petros Márkaris observa tranquil les cues de gent que esperen ser atesos per altres autors, potser més mediàtics que ell. És la tercera vegada que el creador de la saga del comissari Kostas Kharitos trepitja la ciutat per Sant Jordi. “Sempre és un gran plaer, cada vegada el redescobreixo d’una manera diferent”, manifesta a l’ACN. I afegeix: “La relació entre el lector i l’escriptor... això és únic!”. Què en pensaria el seu malcarat comissari de tot plegat? “Kharitos? Potser li agradaria, o potser estaria molt enfadat per totes aquestes mesures de seguretat!”, suggereix Márkaris mentre esclata a riure, tot mirant les tanques que separen els lectors d'un llarg estand on també s'acumulen els escriptors.

Enviar