SOS Racisme atén 213 casos nous el 2017, un 76% més que l'any anterior

L'entitat alerta que més de la meitat de les situacions no es van denunciar, sobretot per por o desconfiança en el sistema

ACN Barcelona.-SOS Racisme va atendre 213 casos nous el 2017, un 76% més que el 2016, quan en va rebre 121. Un total de 122 persones (57% dels casos nous) van decidir no interposar cap denúncia, sobretot per la por o la desconfiança en el sistema a l'hora d'afrontar-se al procés que suposa, mentre que 91 sí que van denunciar el cas de racisme que havien patit. Les presumptes agressions i abusos per part de cossos de seguretat pública es mantenen com la tipologia més freqüent, amb 26 casos dels 91 que es van denunciar. Les agressions i discriminacions entre particulars es troben en el segon lloc, amb un total de 21. Aquestes són algunes de les principals dades de l'informe del 2017 'InVisibles. L'estat del racisme a Catalunya', que l'entitat ha presentat aquest dimecres, coincidint amb el Dia Internacional per l'Eradicació de la Discriminació Racial.

El testimoni de Nadia Ebrahim, que va portar el seu cas a SOS Racisme el 2014, ha tingut un pes especial en la presentació. Ebrahim ha relatat l'"infern" que ella i la seva família han viscut pels insults, amenaces i coaccions racistes del seu oncle cap al seu marit, d'origen senegalès, i els seus fills; un calvari que la van portar a denunciar-lo després d'"intentar-ho tot". Per a SOS Racisme, aquest cas és un exemple del llarg recorregut que implica la via penal i de la dificultat de solucionar el problema subjacent. I sobretot també és un reflex de la "situació d'indefensió i frustració flagrant" de moltes persones que pateixen racisme, segons ha destacat la directora de l'entitat, Alba Cuevas. El Servei d'Atenció i Denúncia de SOS Racisme (SAiD) va atendre 485 persones el 2017 i, d'aquestes, 327 s'hi van adreçar per primera vegada. Aquestes persones van rebre informació i assessorament i es van derivar a altres serveis en funció de les necessitats. Entre les noves demandes, es van identificar 213 casos de racisme. Dels 91 casos nous que es van denunciar, 26 corresponen a presumptes abusos i agressions de cossos de seguretat pública: el 34% a la Guàrdia Urbana de Barcelona; el 30% a Mossos d'Esquadra; el 15% a la policia espanyola en l'àmbit del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE); l'11% a la policia espanyola i també hi ha un cas a la Guàrdia Civil i un d'una policia local. Els segueixen els 21 casos d'agressions i discriminacions entre particulars; els 16 de discriminació en serveis privats; els 9 de discurs d'odi –tipologia que s'ha introduït aquest any per donar-li visibilitat, sobretot a les xarxes socials–; els 7 casos de discriminació en l'accés als drets socials i els 7 de discriminació laboral; els 4 d'agressions i abusos de seguretat privada i, finalment, es va denunciar un cas d'agressió de l'extrema dreta. Dificultats per denunciar"El racisme no es denuncia. El 57% de les situacions noves no es van denunciar i penseu que els casos que arriben al nostre servei són de persones que ja han decidit venir i posar-se en contacte amb nosaltres", ha destacat Cuevas com un dels escenaris en què es manifesta la "indefensió" de les persones que pateixen el racisme. En el 45% dels casos, el motiu principal per no denunciar va ser el desinterès de la víctima provocat per por o per desconfiança en el sistema jurídic, policial o governamental. En la resta de casos, l'entitat no hi va poder intervenir per diversos motius, com la impossibilitat de localitzar la víctima o perquè es va derivar la persona a altres serveis per atendre necessitats prioritàries. SOS Racisme apunta a un altre escenari d'indefensió, que és l'"atzucac" en què moltes vegades es troba la denúncia i que "comporta que la persona afectada no vegi restituïts els seus drets i que no pugui desenvolupar un procés de reparació". L'entitat denuncia que les principals traves amb què es troba, per exemple, són, en el cas de les agressions i discriminacions entre particulars, que el 44% es donen al carrer, amb les dificultats que comporta localitzar una de les parts. L'entitat també alerta d'un tercer escenari, en què "els papers s'inverteixen i les víctimes són les acusades". SOS Racisme assenyala que aquesta situació es dona sobretot en la tipologia d'abusos i agressions per part dels cossos policials. "Són situacions en què l'administració no només no protegeix les víctimes, sinó que les exposa. En aquests casos generalment no podem acusar els perpetradors que vulneren els drets de la víctima, sinó que defensem la víctima de les acusacions dels perpetradors”, manifesta SOS Racisme, que alerta que el "el cas de racisme no es denuncia".Per últim, SOS Racisme critica que la lectura majoritària del delicte d'odi és "molt restrictiva i es redueix a uns articles concrets, recollits sota el paraigües de drets fonamentals". L'entitat considera que la popularitat dels últims mesos del concepte de 'delicte d'odi' és "contraproduent" per a les víctimes de racisme. "S'oblida que es tracta d'una eina específica que hauria d'estar enfocada a la protecció dels col·lectius que pateixen discriminació", argumenten. Cuevas, acompanyada per la coordinadora del SAiD, Alícia Rodríguez, ha lamentat que cada any arriben a la "mateixa conclusió": "Les administracions no estan desenvolupant ni el marc normatiu per condemnar les accions racistes ni el sistema de protecció que necessiten les persones que pateixen discriminacions racistes. Aquest tema no és a l'agenda i els canvis són molt petits". "Fins que no s'escolti que el racisme afecta les persones i minva la convivència i la democràcia no aconseguirem avenços. El racisme no s'eradica perquè el poder no vol i perquè perpetua un sistema de desigualtat", ha reblat.

Enviar