Les Illes Fèroe, una nova constitució que blindi el dret a l'autodeterminació

Veïns de l'arxipèlag creuen que la principal diferència amb Catalunya és que ells tenen diàleg fluid amb Dinamarca

ACN Tórshavn (Illes Fèroe).-Les Illes Fèroe es troben entre Escòcia, Islàndia i Noruega i són una nació autònoma que forma part de Dinamarca. Segons l'autonomia establerta l'any 1948, l'arxipèlag ha anat assumint cada vegada més competències en aspectes claus per a la vida a les illes, com ara la conservació i la gestió dels recursos pesquers (un dels sectors econòmics cabdals per als feroesos), l'educació, l'energia o la política financera. Ara, però, estan treballant en una nova constitució que reconegui explícitament el dret a l'autodeterminació. La població està dividida entre els que volen continuar formant part de Dinamarca o convertir-se en un estat propi. Aquest procés, però, asseguren que no és "traumàtic" perquè el diàleg i l'entesa amb Dinamarca és fluid. També creuen que aquesta és la principal diferència entre les Fèroe i Catalunya.

Les Illes Fèroe estan sota l'autoritat de Dinamarca en matèries com justícia, policia, immigració o regulació financera. Les Fèroe havien de celebrar el 25 d'abril passat un referèndum sobre una nova constitució que havia de blindar, també, el seu dret a l'autodeterminació. No estava plantejat com un referèndum per a la independència, sinó per tenir un nou marc legal que –entre altres qüestions- faciliti que sigui un país sobirà si així ho decideixen en un futur. La cita, però, es va haver de posposar després de no arribar a un consens sobre l'esborrany presentat."Hi estem treballant", afirma el vice primer ministre de les Illes, Høgni Hoydal. La població, però, no veu aquest escull com un problema. Afirmen que no tenen pressa i subratllen que la relació amb Dinamarca és "excel·lent". L'arxipèlag, situat a l'Atlàntic nord-oriental, està format per divuit illes muntanyoses que cobreixen una superfície total de 1.399 quilòmetres quadrats, amb una zona marítima de 274.000 quilòmetres quadrats. Això fa que el sector econòmic més important per a les illes sigui el pesquer i que bona part dels seus poc més de 50.000 habitants es dediquin a aquesta activitat. "Som diferents, no tenim res a veure amb Dinamarca, tenim una llengua pròpia, una cultura pròpia", explica un d'aquests pescadors, ara ja jubilat, Birgir Enni. Es declara obertament independentista i sosté que l'increment d'autonomia anirà augmentant any rere anys fins que arribi el moment de ser un país sobirà. "Espero veure-ho amb els meus propis ulls", explica. Enni recalca que la relació amb Dinamarca és "boníssima". "A diferència d'altres nacions, nosaltres no hem tingut mai cap guerra, hem aconseguit arribar a tots els acords a través del diàleg", exposa. Aquest diàleg pausat, però, alenteix el procés més del que ell voldria. "Però s'ha de fer bé, no tenim pressa", ha afegit. Ara per ara, Enni creu que els independentistes feroesos són majoria però ajustada. Heidi Lauristen va néixer a les Fèroe però es va criar a Dinamarca, on els seus pares van anar a viure quan ella era petita. "El meu pare era pescador i va trobar una millor feina allà", ha explicat. Va tornar a les Illes fa setze anys perquè es va casa amb un feroès i va muntar una cafeteria a tocar del port de Tórshavn.El seu punt de vista és bastant diferent del d'Enni. Lauristen aposta perquè les Fèroe continuïn formant part de Dinamarca. "Som massa petits i no tenim una economia suficientment forta, crec que junts les coses ens van molt millor", ha afirmat. A més, subratlla que l'autonomia de les Illes permet que es pugui protegir la llengua i cultura pròpies, així com mantenir un bon nivell de vida. "Si hi hagués un referèndum d'autodeterminació l'any vinent, votaria que no", ressalta. També exposa que hi ha molta relació entre les Fèroe i Dinamarca i que hi ha moltes famílies amb arrels als dos llocs. Tot i això, considera que la independència no és, per a la societat feroesa, una font de conflicte. "Són negociacions polítiques", sosté. L'expresident Carles Puigdemont ha viatjat a les Illes Fèroe per mantenir reunions amb polítics i diputats d'aquest territori. A més, també ha participat en unes jornades internacionals sobre el dret a l'autodeterminació al segle XXI compartint cartell amb representants d'Escòcia i Nova Caledònia.Els habitants de les Fèroe que van assistir com a públic a la conferència coincideixen a destacar que creuen que la principal diferència entre Catalunya i les Fèroe és la possibilitat de diàleg amb els estats. "Per a nosaltres és impensable que hi hagi líders polítics a la presó", conclou Enni.

Enviar