El Homrani reclama a la UE que el finançament europeu “contempli” el paper dels territoris en l’acollida d’immigrants
L'executiu comunitari analitzarà vies perquè puguin arribar "directament" a les regions, segons el conseller
ACN Brussel·les.-El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha traslladat aquest dimecres a la Comissió Europea la "necessitat" que els fons europeus destinats a l'acollida i la inclusió d'immigrants "pensin" en els territoris. Així ho ha explicat en declaracions als mitjans el conseller després de reunir-se a Brussel·les amb la directora general de Migracions i Afers Interiors de la Comissió Europea, Paraskevi Michou. Segons El Homrani, Michou "ha compartit que la responsabilitat de l'acollida és dels territoris" i l'executiu comunitari analitzarà vies perquè els fons puguin arribar "directament" a les regions.
Durant la trobada, ha expressat el conseller, tots dos han parlat de la "necessitat" que el discurs i el debat a la Unió Europea no només sigui "sobre fronteres". "Comparteix que la qüestió de frontereres és més dels estats però és conscient que qui treballem entorn de l'acollida i la inclusió social som nosaltres", ha afegit sobre la directora general de Migracions.En aquesta línia, El Homrani ha defensat que el paper dels territoris és "clar" i li ha explicat que el model català està centrat en "la mentoria", que genera "interacció" entre ciutadans de diversos orígens. Concretament, ha posat com a "model de bones pràctiques" el treball fet a Catalunya amb universitaris refugiats del Líban perquè puguin acabar els seus estudis en centres catalans.El conseller, que és a la capital belga per reunions de treball, oferirà aquesta tarda una conferència al Parlament Europeu per parlar sobre el model català d'integració. "Parlarem del model català d'inclusió i acollida, que ha permès que en aquest segle XXI haguem crescut en més d'un milió i mig d'habitants i tinguem un model on la cohesió social funciona", ha afirmat. A més, ha admès que si bé hi ha "problemes" el català és un "bon model de bones pràctiques" per explicar en el marc d'Europa, "especialment en uns moments on els populismes existeixen".






