Les normes de repartiment dels jutjats de Barcelona permetien adjudicar la causa de l'1-O a Instrucció 13

L'advocat defensor que ha denunciat l'assumpció del cas per Ramírez Sunyer no ha rebut encara del TSJC la documentació aprovada el maig del 2014 i sol·licitada el novembre

ACN Barcelona.-Les normes de repartiment dels casos als jutjats d'instrucció de la ciutat de Barcelona sí que permetien que el 2017 una causa acabés anant a parar al mateix jutjat que aquell dia o l'endemà estava de guàrdia. Així s'evidencia en el document que inclou la normativa, i que contradiu la versió d'un advocat defensor de la causa de l'1-O, que ha presentat dos escrits contra l'atribució a Instrucció 13 d'aquest cas i reclamant la nul·litat de la investigació. La querella es va presentar el 27 de gener del 2017 i Instrucció 13 va començar la guàrdia l'endemà. Això, segons les normes de repartiment del 2010 hagués impedit a aquest jutjat rebre la causa, però les normes del 2014 sí que ho permeten.

En anteriors normes i en les del 2010 i anteriors, en l'apartat 3.B de la base vuitena, s'establia clarament que "no es repartiran per torn al jutjat entrant ni al sortint de guàrdia assumptes pròpiament dits". Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Deganat de Barcelona no enviessin a l'advocat Ramon Setó les normes de repartiment del 2014, el lletrat, col·legiat a Tarragona, les va demanar al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB).El passat 17 de desembre el secretari del col·legi, Jesús Sánchez García, va enviar a Setó un certificat amb les normes que li havia remès el Deganat dels jutjats de Barcelona el 25 de juny del 2014, però aquestes normes no eren les definitives aprovades per la Sala de Govern del TSJC més d'un mes abans, el 6 de maig, sinó una "proposta" que mantenia la prohibició d'atorgar casos als jutjats de guàrdia entrants i sortints del mateix dia que s'havien denunciat. No obstant això, aquest incís va desaparèixer completament en les normes realment aprovades.L'ICAB va penjar a la seva web el document enviat pel Deganat de Barcelona i és el que encara té penjat i va remetre a Setó, que ha presentat el recurs de nul·litat i el governatiu en base a unes normes que finalment no es van aprovar.La jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, ha respost aquest mateix dimarts a Setó que la norma vigent el gener del 2017 no prohibia als jutjats de guàrdia fer-se càrrec d'assumptes entrats el mateix dia o el dia abans, i ha atribuït el recurs de l'advocat a un "error" en la documentació a la qual ha tingut accés. Així, ha explicat que es va treure aquesta prohibició per evitar que alguns advocats poguessin determinar quins jutges segur que no portarien els seus casos, presentant les denúncies just els dies que estaven de guàrdia. Si abans el sorteig informàtic dels casos, en base a complexos logaritmes, es feia entre els 31 jutjats d'instrucció no afectats pel dia de presentació de la denúncia, des de mitjans del 2014 el sorteig es fa entre els 33 jutjats, i pot passar que un cas acabi a la taula del mateix jutge que l'ha admès estant de guàrdia. Segons Caso, aquest sorteig el fa una màquina i no és manipulable per cap persona.Setó va arribar fins a l'ICAB després de tres intents perquè el TSJC o el Deganat dels jutjats de Barcelona li remetessin les normes de repartiment, que no estan penjades a la web del CGPJ ni del TSJC.Poca agilitat i transparènciaEl 12 de novembre Setó va demanar al secretari de la Sala de Govern del TSJC una certificació literal o una còpia compulsada de l'acta de l'acord d'aprovació de les normes de repartiment aprovades el maig del 2014, les que fossin vigents el gener del 2017 i les aprovades el novembre del 2018. El 16 de novembre el secretari, Jaime Illa, va demanar a Setó quin interès legítim tenia per requerir aquesta informació, ja que en ser del 2014 està a l'arxiu i la normativa exigeix acreditar l'interès legítim del sol·licitant. El dia 20 del mateix mes Setó li va recordar que la llei exigeix transparència i que ell és advocat en una causa judicial a Instrucció 13. El 5 de desembre, el secretari, però, li va remetre multitud d'acords de la Sala de Govern sobre normes de repartiment i altres qüestions però no les normes vigents el gener del 2017. En un tercer escrit del 7 de desembre l'advocat va reiterar la petició i el secretari el va remetre al Deganat de Barcelona el 10 del mateix mes.Finalment, el 14 de desembre el lletrat es va dirigir al Deganat, que el mateix dia li va respondre que les certificacions literals d'acords de la Sala de Govern del TSJC només les pot expedir el propi TSJC. L'advocat va tornar a demanar, per quarta vegada, al secretari Illa la documentació. Com que l'arxiver només treballa dos dies a la setmana porta retard i la va lliurar al secretari el 28 de desembre passat. Les vacances de Nadal han fet que fins aquest dimarts el secretari no hagi signat la veracitat de la còpia, que serà enviada a Setó.La tesi de Setó és que la causa es va assignar a dit a Ramírez Sunyer per ser home de confiança del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, del qual cal recordar que poc abans de la seva mort li va agrair públicament “canviar el rumb de la història”. En els seus escrits, a més, Setó enumera diverses suposades irregularitats en la instrucció, com el fet d'investigar per rebel·lió inicialment i després descartar-la, rebutjar la personació de la CUP desmentint que investigués el referèndum tot i admetre-ho després, allargar set mesos el secret de sumari, o retardar la jubilació d'un magistrat ja malalt davant d'una causa complexa.

Enviar