Demostren que l'envelliment agreuja les malalties del fetge i obren la porta a trobar teràpies més eficaces

Investigadors de l'IDIBAPS apunten que, amb models animals envellits, es podrien desenvolupar dianes terapèutiques més properes als pacients

ACN Barcelona.-L'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) ha descrit l'impacte de l'envelliment en el fetge, tant en persones sanes com en el context de malalties hepàtiques. En tres articles publicats a revistes del sector, els investigadors demostren que l'envelliment agreuja les malalties hepàtiques i que la resposta als tractaments no és igual en persones grans que en joves. El cap del grup Biologia Vascular Hepàtica de l'IDIBAPS, Jordi Gracia-Sancho, destaca la rellevància d'aquests resultats per trobar dianes terapèutiques per a malalties com la cirrosi, després de tres dècades d'investigació amb models animals joves en què cap de les teràpies ha tingut resultats eficaços. "En canvi, si ens plantegem models preclínics més similars a la pràctica real, és a dir, envellits, probablement desenvoluparem dianes terapèutiques que s'aproximaran més al pacient que va a l'hospital", afirma.

El fetge d'una persona gran respon pitjor als tractaments de malalties com la cirrosi. Investigadors de l'IDIBAPS han estudiat per primera vegada de forma exhaustiva com l'envelliment afecta el funcionament del fetge i han descrit que la signatura molecular de la malaltia hepàtica és diferent en pacients grans en comparació de joves. "Els tractaments s'haurien de desenvolupar tenint en compte l'edat dels pacients", assenyala Gracia-Sancho, que ha coordinat els tres estudis i és investigador del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en l'Àrea temàtica de Malalties Hepàtiques (CIBEREHD). Les primeres signants dels estudis són Raquel Maeso-Díaz i Diana Hide, investigadores del grup Biologia Vascular Hepàtica de l'IDIBAPS. El cap de Biologia Vascular Hepàtica de l'IDIBAPS assenyala que aquests estudis mostren que l'envelliment, en les malalties del fetge, activa mecanismes moleculars addicionals o diferents als observats en individus joves. Tot i això, els models preclínics utilitzats fins ara són joves, "perquè són més barats i donen resultats més ràpids". Gracia-Sancho apunta que utilitzar models envellits, que "mimetitzen millor la malaltia del pacient", pot ajudar a desenvolupar estratègies terapèutiques més eficaces. Des d'una perspectiva fisiològica, l'envelliment s'associa amb un declivi de la major part dels òrgans, inclòs el fetge. Ara bé, la funció d'aquest òrgan en condicions de vellesa és bastant desconeguda. Estudis previs havien descrit una pèrdua de massa de l'òrgan, una disminució del reg sanguini i l'activació d'alguns dels subtipus cel·lulars, però no s'havien analitzat els mecanismes moleculars que ho provocaven. Les societats dels països desenvolupats s'estan envellint a causa de l'augment de l'esperança de vida. El 14% dels ciutadans europeus tenen més de 65 anys i es preveu que el 2030 aquest percentatge arribi al 23%. El sistema sanitari té com a repte donar resposta al progressiu envelliment de la població. Estudis en condicions de salut i en malalties hepàtiquesEn un dels estudis, publicat a la revista 'Aging Cell', els investigadors han descrit el fetge en models animals d'edat avançada en condicions de salut i els canvis identificats s'han validat en mostres de fetges de persones joves i grans. L'estudi mostra que els fetges de les rates velles sanes tenen una major resistència vascular, fet que provoca una pitjor perfusió (injecció lenta en un òrgan d'un líquid per mantenir-ne les funcions) del fetge i un augment de la pressió de la vena porta. "Aquestes troballes suggereixen que el fetge envellit és més vulnerable a danys crònics o aguts", assenyala Gracia-Sancho. Un altre estudi coordinat pel mateix grup, i publicat a la revista 'Aging and Disease', ha aprofundit en l'impacte de l'envelliment en la malaltia hepàtica crònica avançada i, concretament, la cirrosi. Els investigadors van analitzar el fetge de rates joves i velles amb cirrosi i van avaluar la signatura molecular de mostres de biòpsies de pacients joves i grans amb la malaltia. Els resultats demostren que els animals d'edat avançada desenvolupen una forma molt més severa de malaltia hepàtica crònica avançada que els joves. "Tant la fibrosi hepàtica com la hipertensió portal són més greus en els animals d'edat avançada", assenyala Maeso-Díaz. Les principals causes de cirrosi són l'hepatitis B, en països en vies de desenvolupament; l'alcoholisme crònic i el fetge gras no alcohòlic, una patologia derivada del sedentarisme i dels mals hàbits de vida i que, segons alerta Gracia-Sancho, és una "epidèmia que ve". La cirrosi es diagnostica sobretot a partir dels 50 anys. Un altre estudi, publicat a 'Journal of Gerontology', avalua l'efecte del dany per isquèmia-reperfusió, quan es disminueix i es restableix el reg sanguini del fetge, habitual durant els procediments quirúrgics. Els investigadors han demostrat que el teixit dels animals d'edat avançada és més vulnerable al dany que el dels joves. "L'ús d'estratègies preventives és imprescindible per evitar el dany al fetge en aquest grup", afirma Hide. L'IDIBAPS és un centre de recerca que aborda malalties d'alta prevalença, morbiditat i mortalitat. És un consorci públic integrat per la Generalitat, l'Hospital Clínic, la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Enviar