Gerard Sesé @gerardsese .- Antoni Castellà és, ara mateix, la cara més visible de l'independentisme dins d'Unió. Ell ho sap. De fet, des que va decidir entrar a Unió havia desitjat que arribés aquest moment: que el seu partit fes el pas definitiu cap a les tesis independentistes. Ell farà tot el possible perquè la votació a la que es sotmetrà la militància d'UDC guanyi l'opció sobiranista. Polític des fa anys, s'ha dedicat a l'Ajuntament de Barcelona i al Parlament de Catalunya. Actualment, és secretari d'Universitats i Recerca de Catalunya i ha apagat amb una bona gestió l'incendi creat pel Ministre Wert  i el seu últim decret. Parlem amb ell sobre actualitat del país, del seu partit i de la situació a les nostres universitats.

Repetim i no ens cansarem de fer-ho; moltes gràcies als lectors i col·laboradors que ens han permès situar-nos en el "Top Five" dels mitjans de comunicació en català segons OJD del mes de febrer. Les capçaleres del grup Nació digital (2.159.709)) tornen a superar el diari ARA (1.865.332), manté el tercer lloc el grup VIlaweb (1.266.564), seguit del grup El Punt/Avui (916.394) i en cinquena posició i entre els cinc primers, el directe!cat (444.070). En sisena posició Del Camp Tarragona (402.314), que supera l’edició en català de la capçalera del grup Zeta, El Periódico (401.699), seguit pel Diari de Girona (314.607), la revista TimeOut (307.290). En desena posició el Racó Català (306.758) seguit per a Adoslecents.cat (298.245), i El Singular digital(275.384).

Barcelona (ACN).- L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha explicat aquest dimecres en una entrevista al diari 'Ara' que des del seu punt de vista Unió Democràtica de Catalunya "com a partit" no és un obstacle entre CDC i la independència. Preguntada per si ho era Josep Antoni Duran i Lleida ha afirmat: "Podria ser". També ha afirmat que li agradaria que "certes afirmacions per part d'algú d'Unió no es fessin". 

Estrasburg (ACN).- El Parlament Europeu ha tornat a reclamar aquest dimecres a l'Estat espanyol que reconegui la independència de Kossove. Els eurodiputats han aprovat una resolució de la vicepresidenta de l'Eurocambra, Ulrike Lunacek, que insta Espanya i els altres quatre estats de la UE que encara rebutgen la independència de Pristina (Grècia, Xipre, Eslovàquia i Romania), a reconèixer-la. "Això facilitaria més la normalització de les relacions entre Belgrad i Pristina", assegura la moció, aprovada per majoria. El grup d'Esquerra Unida a l'Eurocambra, a través de l'eurodiputat José Couso, i amb el suport de Podemos havia presentat una esmena per eliminar la menció al reconeixement que no ha prosperat.

El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha informat en un esmorzar a Madrid que defensen explícitament la independència i que no se n’amaguen. Rull ha explicat que ja hi ha acordat un document sòlid amb Esquerra Republicana, i que aquest apostarà clarament per la independència.

Amb el cop de timó definitiu contra la independència, les plaques tectòniques d’Iniciativa s’han mogut, ja han provocat un petit terratrèmol amb l’adéu de Raül Romeva i el pas enrere de Teresa Mira. A més, han fet sortir un corrent intern, Compromís per la Independència, que té de moment agrupa un centenar de militants defensors de la plena sobirania. La direcció del partit, però, acaba d’estrenar full de ruta amb la intenció de convertir-lo en part del programa electoral pel 27-S, així que els crítics no tenen gairebé cap capacitat d’influència.

L’exministre de defensa espanyol, José Bono, ha desvelat en el seu llibre que el govern espanyol ja tenia sospites d’un possible atemptat islamista a l’estació de tren d’Atocha una setmana abans de l’atac fa avui onze anys. Així ho va explicar Eduardo Zaplana en un sopar pocs dies després de l’11-M amb la presència de Bono i Pedro J. Ramírez.  Això demostra que des de la primera setmana, el director d’El Mundo sabia d’una font de l’executiu espanyol que ETA no va perpetrar l’acció, tot i que va continuar mentint deliberadament durant anys. I tot, per salvar la majoria del PP a les portes de les eleccions generals del 14 de març.

(ACN).- L'acord per incorporar tècnics proposats per ERC al Govern és "imminent". Aquesta és la versió que han donat aquest dimarts els republicans en boca del diputat Pere Aragonès. Difereix de la que ha donat anteriorment el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, que ha indicat que encara cal concretar el tipus d'assessorament tècnic que donaran. Aragonès ha reconegut que els noms i les funcions encara no estan definides, però que les converses han arribat pràcticament al final i que la incorporació s'hauria de produir abans de les eleccions municipals del mes de maig. ERC també manté l'oferiment d'incorporar un conseller al Govern per solidificar el pacte de governabilitat amb CiU.
 

Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per denunciar la situació del català a la Franja. "L'objectiu és clar: dividir, segregar i esborrar de l'imaginari col•lectiu cap rastre de català, en la línia d'altres polítiques equiparables que els governs del Partit Popular estan aplicant en els diversos territoris de parla catalana", asseguren. En aquest context, Plataforma per la Llengua posa en marxa a través del web estimoelcatala.cat una campanya per denunciar "l'absurd de la invenció d'aquesta nova llengua" i aconseguir adhesions per portar la problemàtica a Europa.

 
Andorra la Vella (ACN).- El govern d'Andorra, a través de l'Institut Nacional de Finances (INAF), ha intervingut Banca Privada d'Andorra (BPA) per tal de garantir els "servei als seus clients", després que els Estats Units hagin acusat l'entitat de presumptes actuacions de blanqueig de capitals. Segons ha anunciat el cap de govern d'Andorra en funcions, Toni Martí, va ser informat aquest dilluns per part de les autoritats nord-americanes, i es va informar l'INAF que ha procedit a designar dos interventors per mantenir el funcionament de l'entitat. Martí ha insistit en que es "tracta d'un cas de males pràctiques i no una situació de risc de solvència o problemes de balanç". "La gent pot estar tranquil·la", ha assegurat.

Barcelona (ACN).- ICV-EUiA ha registrat una proposta parlamentària per elevar una "queixa" a l'Eurocambra arran de la concessió del Premi Ciutadà Europeu a Societat Civil Catalana. Els ecosocialistes consideren que l'entitat té "vincles" amb grups extremistes com la Fundación Francisco Franco o el Movimiento Social Republicano. Per la seva part, SCC -encapçalada per Josep Ramon Bosch- ha demanat a la Mesa del Parlament que no admeti a tràmit aquesta petició, així com una reunió amb la presidenta de la institució, Núria de Gispert, per tal d'expressar-li la seva "indignació" per la "utilització sectària" de la cambra. A través d'un comunicat, també han defensat les seves posicions "irreprotxablement democràtiques".