Sí però potser no. Segurament sí però s'ha de decidir. És possible però no està clar. El més probable és que sí però no estem convençuts. I així podríem seguir per definir el què ha dit avui el president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell. Ha explicat que "en principi" la coalició d'esquerres participarà en la cimera del referèndum convocada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el 23 de desembre.

Josep Milà i Atzet és un pagès vilafranquí de 95 anys d’edat que és història viva de l’excursionisme català de postguerra. Es va enamorar de la muntanya durant la guerra civil, on hi va participar com a voluntari al cos de muntanya de la Columna Durruti al Pirineu Lleidatà. Quan va acabar la guerra, sense haver complert els 18 anys, va passar uns mesos al camp de concentració francès de Vernet de Ariege. Després del camp de concentració, en Josep Milà va tornar a la Vilafranca ocupada per les tropes feixistes, el setembre de l’any 1939. Un cop a Vilafranca es negà a anar, els diumenges, a les misses de campanya organitzades per la Falange, i juntament amb uns quants vilafranquins més, comencen a fer excursions per les muntanyes del Penedès. Fruit d’això, va arribar a ser soci-fundador de la Joventut excursionista Vilafranquina l’any 1944.

Veneçuela ha tornat a ser notícia a l'Estat espanyol però, aquest cop, per un motiu ben diferent: ha estat el primer estat que s'ha atrevit a dir obertament i publica que la diplomàcia espanyola ha intervingut de manera directa en les negociacions entre Catalunya i Veneçuela per evitar que es produís un partit per aquest Nadal. Finalment, el país del Carib ha cedit per "evitar conflictes".

Aquests dies inaugurem una nova fase en l’embogiment antidemocràtic espanyol a la colònia. Passes estratègiques, perquè en poc temps caldrà vendre bé a l’exterior la repressió que vindrà. Ara es tracta, sobretot, de visibilitzar un autèntic contrapoder des del qual normalitzar la intervenció de la Generalitat i la dissolució del Parlament en els propers mesos. Per això, d’entrada, el virrei Millo ha estat clar: el “diàleg” amb Catalunya es farà al marge del president Puigdemont, el seu únic representant democràtic. Cal començar a esborrar del mapa les institucions catalanes. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

Hi ha moltes maneres de fer el ridícul, i una d'elles és la de dissimular molt malament les teves intencions. El govern de l'Estat, per boca del seu portaveu, Iñigo Méndez de Vigo, ha mostrat avui fins a quin punt l'estratègia de l'Estat per fer front al relat democràtic de l'independentisme és paper mullat afirmant que la cimera del pròxim 23 de desembre en favor del referèndum demostrarà "qui està pel diàleg i qui està assegut a la unilateralitat". Unes declaracions que s'han quedat curtes en comparació amb les del seu company Juan Ignacio Zoido, actual ministre de l'interior, que ha assegurat que els unionistes "som majoritaris i hem d'imposar nosaltres el diàleg".

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha assegurat que el sindicat assistirà a la cimera sobre el referèndum convocada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per aconseguir una consulta pactada amb l’Estat.
 

La indefinició del món comú és un clàssic, amb el propòsit d'arribar a tothom i no molestar a ningú, el projecte que lideren Domènech i Colau, i que ha absorbit la personalitat de partits històrics com ICV i EUiA, comença a destapar-se davant la tessitura de definir quin serà el seu vot en el referèndum d'independència que Puigdemont convocarà per desencallar el procés.

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, s'ha mofat aquest matí a El Matí de Catalunya Ràdio de l'Operació Diàleg que l'Estat i els mitjans de comunicació unionistes pregonen per tot arreu. Per al líder republicà, amb aquesta nova estratègia la Generalitat no està notant "gaires canvis, tot i que tampoc en tenim esperances" i celebra que l'operació consisteixi a "accelerar el processament contra la presidenta del Parlament i tirar endavant el suplicatori contra un diputat electe (Francesc Homs)".

ACN Barcelona .- Els parlaments de Suïssa i Estònia també han creat un grup per seguir de prop el procés català, segons ha informat aquest divendres al matí RAC1. El co-president de l'intergrup suís, el socialista Mathiàs Reynard, ha explicat a aquesta emissora que donen suport al dret a decidir, tot i que no es pronuncien sobre la independència. Per la seva banda, el secretari general del Diplocat, Albert Royo, ha explicat que davant del veto del govern espanyol per tenir contactes formals amb els governs estrangers, l'estratègia de l'entitat passa per arribar als parlaments. Per ara ja n'hi ha hagut 11 que han abordat el procés.

Chema Clavero, el segon president de la història de Súmate, ha dimitit de les seves funcions per motius de salut. Fonts properes a l'entitat expliquen que, malgrat que només han estat vuit mesos, el ja expresident ha treballat "molt intensament" per ser present en tots els actes que ha fet l'entitat, les reunions territorials i fer de Súmate una associació transversal. Precisament això, l'elevat ritme d'activitat, hauria motivat dos episodis sensibles de salut, l'últim dimecres passat, que han provocat la decisió de Clavero.

La portaveu de la CUP Anna Gabriel ha plantejat la possibilitat de fer una vaga general si l’Estat augmenta l’escalada de la judicialització i actua contra determinades institucions. “Potser sí que no n’hi haurà prou amb un acompanyament de les persones encausades. Potser paralitzar el país amb una vaga seria oportú”, ha assegurat en una entrevista a El Punt Avui. A més, Gabriel ha insistit que vincular el referèndum amb l’aprovació dels pressupostos és un “xantatge” que suposa enviar el missatge que l’aposta pel referèndum és “molt feble”. “Cada cop que Marta Pascal ens diu que sense pressupostos no hi ha referèndum actua com si fes d’estat espanyol”, ha afegit per després denunciar que es vol crear un estat d’opinió perquè es culpi la CUP si no hi ha referèndum. Encara sobre els comptes del 2017, Gabriel ha assegurat que no té confiança que canviïn en el tràmit parlamentari i ha assegurat que estan “molt allunyats” de la seva proposta.