Un centenar de personalitats han signat un manifest per exigir al govern català un referèndum vinculant d’independència l’any vinent, just després d’aprovar la llei de transitorietat jurídica que ha de desconnectar Catalunya de l’Estat. Si el resultat del plebiscit és afirmatiu, els signants aposten per una declaració d’independència i l’entrada en vigor immediata de la transitorietat jurídica. El document coincideix amb els primers sis mesos de l’executiu Puigdemont, que en té 12 per davant fins els teòrics 18 que va projectar de legislatura. 

Que l’independentisme català no és una ideologia que va néixer quatre dies ja no ho discuteix ningú. Ni tan sols alguns sectors unionistes, que intenten incloure el moviment en la llista de conseqüències de l’actual crisi econòmica. Ara bé, a quan es remunta el primer discurs independentista de la història de Catalunya? Les hemeroteques i els llibres d’història ens recorden que va ser el 25 de juliol de 1886. El cèlebre ‘Míting del Novetats’ celebrarà d’aquí uns dies 130 anys, un fet que es commemorarà el proper dilluns 25 a dos quarts de vuit del vespres amb l’acte ‘Aquí Va Néixer Tot’ a l’Ateneu Barcelonès. 

Els candidats a ocupar el lideratge executiu del nou Partit Demòcrata Català, Marta Pascal i David Bonvehí, ja donen pistes de fins on arribarà la renovació a la formació. En una entrevista conjunta a El Matí de Catalunya Ràdio, han afirmat que es proposen afrontar debats que eren tabú a Convergència, com ara el de la maternitat subrogada: “Reconnectarem amb la gent, hi ha debat que estan a la societat, per exemple el de la maternitat subrogada, a Convergència no érem capaços de fer un debat serè i ben fet, sinó que a vegades l’estructura ens anava encotillant i al final donàvem llibertat de vot. És dolent? Segurament no, però és millor poder fer el debat de les idees”, ha dit Pascal.

Carles Puigdemont ha tornat a deixar en evidència la retòrica de Xavier García Albiol en la sessió de control al Parlament de Catalunya. El líder del PP l’ha intentat atacar acusant-lo de no posar fil a l’agulla per solucionar la problemàtica dels manters i li ha dit que quan ell era alcalde de Badalona va augmentar la pressió policial i “en cinc dies” es va acabar la qüestió. La resposta del president de la Generalitat ha estat fulminant: “Pel que sembla, els principals magatzems de subministrament del material dels manters són justament al municipi del qual vostè va ser alcalde”. Un comentari que ha aixecat rebombori a les files populars de l’hemicicle. 

El passat diumenge, la mare d’un nen de 14 anys va denunciar, a través de les xarxes socials, que  un socorrista de la platja de la Fosca de Palamós (Baix Empordà) es va negar a atendre el seu fill perquè s'hi va adreçar en català. L'empresa encarregada del servei de socorrisme d’aquesta platja, Pro-Activa Serveis Aquàtics S. L., ha fet públic un comunicat on assegura que no sancionarà el socorrista perquè un cop acabada la investigació de l'incident, han conclòs que "l'actuació per part del treballador, tot i no ésser l'òptima, no és sancionable". Segons ha pogut saber el directe.cat l’administrador únic de Pro-Activa Serveis Aquàtics, és l'activista Òscar Camps, també director de l’ONG Proactiva Open Arms, que va ser guardonat amb el premi  Català de l’Any d’El Periódico 2015.

Josep Maria Terricabras ha demanat la dimissió del comissari europeu d’Energia, Miguel Arias Cañete, per “totes les irregularitats que arrossega des del seu nomenament”. L’eurodiputat d’Esquerra ha reaccionat així a les explicacions que ha donat l’exministre d’Agricultura del PP a la comissió d’assumptes jurídics del Parlament Europeu sobre la seva presumpta vinculació amb l'escàndol d'Acuamed i els papers de Panamà. A més, però, Terricabras també ha carregat contra l’Eurocambra pel format “incomprensible i inacceptable” de la compareixença. 

Pablo Iglesias i Íñigo Errejón han engegat els últims dies una campanya de pressió a Pedro Sánchez per intentar buscar una majoria alternativa al PP, un ‘déjà vu’ del primer semestre de l’any. Tot i que sembla inversemblant ara per ara, el número 2 de Podemos ha afirmat en una entrevista a la Cadena SER que els independentistes catalans podrien votar a favor d’un govern encapçalat pels socialistes. Com ho ha argumentat? Amb una fal·làcia aparent. 

Casualitat o causalitat? el mateix ministre assegura no creure en la primera. El filòsof i columnista de La Vanguardia, Xavier Antich, anunciava aquest dimarts a través del seu compte de Twitter que el diari del Grup Godó, dirigit per Màrius Carol, després de 17 anys de col·laboracions li ha comunicat que ja no  publicarà cap més article seu. La raó, com apunta Antich, cal buscarla en l’article del filosof  publicat fa vuit dies al diari, i que va fer fortuna entre l’independentisme, i que acabava afirmant que: “Un Estat que manté aquest home com a ministre de l’Interior –en referència a Fernández Díaz-,  mereix el més absolut dels menyspreus”. Els tentacles de Fernández Díaz a ‘La Vanguardia’  venen de lluny,  la incorporació després d’una sonada pífia d’Albert Gimeno, excap de comunicació d’Interior al diari i les “untades” econòmiques del ministeri al rotatiu, en són una prova. 

ACN Barcelona .- Marta Pascal i David Bonvehí han configurat un tàndem per dirigir la direcció del Partit Demòcrata Català amb ella com a coordinadora general i ell com a coordinador organitzatiu, han explicat a l'ACN fonts coneixedores. Ara toca dissenyar una llista de dotze persones que en principi ha de ser paritària, el que condiciona l'elecció dels noms. Es donen per fets alguns com el de Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, però tot està encara per tancar. També té opcions l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, el líder de Llibergència, Marc Guerrero, i la diputada al Congrés Míriam Nogueras. El corrent renovador Generació Llibertat reclama tenir veu en aquesta nova direcció. També Reagrupament tem que se'l pugui deixar fora i treballa en paral·lel en la seva pròpia llista. La plataforma de Germà Gordó es reuneix aquest vespre.