El Partit Popular demostra després de tres anys de procés català que no ha entès res. Com a mínim aquesta és la sensació que ha donat el vicesecretari de política sectorial del PP aquest matí quan ha afirmat que l’únic que vol Catalunya és “més diners, i punt”. Javier Maroto ha dit que el president de la Generalitat, Artur Mas en el fons no vol més autonomia financera amb mesures com el concert econòmic, perquè això voldria dir autogestionar-se i no poder demanar ajuda a l’Estat en èpoques de crisi. 

Centenars de persones han acompanyat Irene Rigau en la seva visita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demostrar el suport als membres del govern imputats per organitzar la consulta del 9N. Entre ells, diputats electes de Junts pel Sí, CUP i Catalunya Sí que es Pot, el govern en funcions, càrrecs locals, encapçalats per l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau i representants del teixit associatiu català. La munió de ciutadans ha obligat la policia a posar tanques per garantir el pas al jutjat. 

Posar a la mateixa alçada els presumptes ‘delictes’ d’Artur Mas amb els de Rodrigo Rato semblaria una aberració a qualsevol país democràtic, però podria ser una realitat si es compleix la nova ‘profecia’ de ‘La Razón’. El rotatiu afirma que el sindicat Manos Limpias té previst demanar mesures cautelars al jutge després que el president declari com ara retirar-li el passaport i prohibir-li que surti de l’Estat. L’exvicepresident espanyol només té el passaport retingut, així que pot viatjar lliurement per la UE, així que les mesures serien més greus per Mas que per Rato. 

Barcelona (ACN).- La mobilització espanyolista d'aquest 12 d'Octubre ha congregat unes 3.000 persones al centre de Barcelona, un veritable fracàs, una xifra molt inferior a les 38.000 del 2014. En absència de sigles polítiques, els organitzadors eren entitats de la societat civil, essencialment el Moviment Cívic d'Espanya i Catalans, Somatemps i Convivència Cívica Catalana. Amb tot, el popular Xavier García Albiol ha assistit a l'acte, on ha estat molt aplaudit. La manifestació ha arrancat al Passeig de Gràcia amb carrer Provença i ha avançat fins a Plaça de Catalunya, on s'han realitzat els parlaments. "Jo sóc espanyol", "No ens enganyen, Catalunya és Espanya" i 'Mas, dimissió' han estat els lemes més escoltats.

Milers de persones amb banderoles d'Espanya han fet crits aquest dilluns a favor del rei Felip VI i visques a Espanya durant la tradicional desfilada militar que ha tingut lloc al centre de Madrid presidida pel monarca i amb la presència del president espanyol, Mariano Rajoy, la plana major del seu govern i de les institucions espanyoles. Entre altres hi ha estat presents el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, i el del CGPJ, Carlos Lesmes, que han mantingut una llarga conversa amb el ministre Catalá i una sorprenent alcaldessa de Madrid. El president de la Generalitat, Artur Mas, no hi ha assistit novament -no ho ha fet mai- com tampoc el president basc, Iñigo Urkullu, i la de Navarra, Uxue Barkos.

Tornabous (ACN).- El monument al president Lluís Companys al Tarròs, a Tornabous (Urgell), ha patit aquesta matinada un nou atac vandàlic. El monument, construït l'any 1978, ha patit des de llavors múltiples atacs, el més important el 5 d'agost de 2014, quan uns desconeguts van arrancar el cap de l'estàtua de Companys i se'l van endur. Aquest dilluns, els atacants han guixat amb color groc els dos monòlits, un amb la foto de Companys en què es pot llegir que va néixer al Tarròs el 1882 i que va morir a Barcelona el 1940 i un altre amb una placa de marbre on hi figura la història del president. 

Segons revela ‘La Razón’, l’arma escollida per respondre “a les pressions de ruptura” que plantegen “alguns obsessionats per la diferència” serà el foment de la “cohesió nacional” i tindrà un paper destacat en el programa electoral del PP cara el 20-D. Per tal de fomentar aquesta cohesió, a base de revifar el patriotisme, el PP proposa una nova llei que reforci la protecció de la bandera i els símbols i eviti ultratges com les xiulades a l’himne, i que augmenti la pedagogia sobre el significat dels símbols perquè “siguin sentits per tots”.

 "Si és inhabilitat serà com a conseqüència d'una condemna penal. Si hi ha una sentència ferma que condemna i inhabilita algú, això implica una tatxa, una censura, i no un reconeixement. Serà perquè alguna cosa ha fet malament i es veu que hi ha hagut un incompliment de les seves obligacions", ha assenyalat Català en una entrevista a 'La Vanguardia'. El ministre afirma també que la Constitució "no recull cap altra nació que l'espanyola". "No fem exercicis de confusió", ha puntualitzat Catalá.