Polèmica a l'Ajuntament de Lleida per la retirada d'una estelada penjada per ERC el passat divendres per "celebrar" el 12 d'octubre, el Dia de la Hispanitat. Els republicans acusen l'alcalde Ros de cedir a les pressions de C's i d'haver entrat sense permís al seu despatx municipal per retirar l'ensenya. Des de la Paeria neguen aquest fet i asseguren que la brigada municipal va treure l'estelada dissabte a la nit des d'una altra finestra. "La senyera és de tots, mentre que l'estelada només identifica a una part de la societat", justifiquen fonts de l'Ajuntament de Lleida. ERC no es creu la versió de la Paeria i es planteja denunciar Ros per haver entrat sense permís al seu despatx municipal.

Cànoves i Samalús (ACN).- Uns desconeguts han pintat la bandera espanyola a les cases del regidor d'ERC de Cànoves Joan Carles Cusell i del membre de la candidatura com independent David Montilla. Els fets s'han produït aquesta passada matinada i els dos afectats ja han presentat una denúncia davant dels Mossos d'Esquadra. Els autors han pintat la bandera als murs i les portes d'entrada de les respectives finques. David Montilla ha penjat una imatge de les pintades al seu compte de Twitter i ha piulat que "han celebrat aquesta nit a casa nostra la Fiesta NAZIonal, volen imposar una bandera que no ens representa". No són els primers atacs espanyolistes que es produeixen a la població.

Barcelona (ACN).- Més d'un miler de persones han assistit al concert de commemoració del 75è aniversari de l'assassinat del president Lluís Companys, que s'ha celebrat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La Comissió de la Dignitat, organitzadora de l'acte, ha plentejat l'homentatge com un "crit de justícia pel nostre president". En aquest sentit, ha demanat al govern espanyol que demani perdó i declari nul el judici de Companys, així com la resta de judicis polítics del franquisme. En cas que l'Estat no ho faci, la Comissió portarà al Parlament Europeu aquesta "conducta contrària als drets humans". L'acte també ha servit per homenatjar autors com Jaume Pahissa o Ricard Lamote, perseguits durant el franquisme.

Barcelona (ACN).- El Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) ha presentat un manifest en què "denuncia per antidemocràtiques" les querelles contra el president de la Generalitlat en funcions, Artur Mas; l'exvicepresidenta Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau pel 9-N. Dies abans que vagin a declarar després de les imputacions, el PNDD creu que el dret a decidir és "inherent" a la ciutadania per democràcia i com a nació, i ha lamentat que l'Estat s'hi hagi oposat i hagi "judicialitzat" els fets. Les entitats del Pacte han defensat que això comporta una "anomalia democràtica" al funcionament institucional i per tot plegat han explicitat el seu suport a "la tasca política" de la societat civil i les institucions.

(ACN).- El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha criticat l'ús de les avaries de l'AVE a Catalunya "amb finalitats polítiques bastardes". "Hi ha un conseller exalcalde de Figueres que li agrada molt acusar el govern d'Espanya cada vegada que hi ha un incident a Rodalies o a la línia d'alta velocitat. Inclús en les últimes eleccions del 27-S va dir que això justificava la independència", ha carregat Fernández Díaz, en clara al·lusió al conseller de Territori, Santi Vila. "Ara està molt callat, però és el que va dir en el primer moment", ha continuat el ministre de l'Interior, que ha afirmat que aquest greu sabotatge en una infraestructura crítica pot tipificar-se com un "acte terrorista".

La Generalitat ha rebut més de 500 demandes de queixes des de l’exterior per la impossibilitat de poder votar. Un de cada tres votants des de l'exterior no van poder exercir el seu dret a vot a causa de les traves de l'Estat espanyol.

El president Mas, en el Consell Nacional de CDC ha defensat una altra vegada que els partits independentistes es presentin a les eleccions generals, per garantir que Catalunya tingui veu i vot “a tot arreu” mentre no sigui independent.

Ahir llegíem a Duran explicar literalment que “la participació, l’engrescament, la predisposició i els ànims són denominadors comuns molt generalitzats [dins d’Unió]”. Duran gosava pronunciar aquestes paraules en ple ocàs polític, després de la desfeta electoral i la fragmentació del poc que queda del partit.

La marxa de Gemma Ubasart de Podemos explica el perquè Barcelona en Comú es planteja fer el salt a la política espanyola. Segons ha informat el diari Crític, molt proper a Podemos, la cap de la formació a Catalunya, Gemma Ubasart, estaria en disposició de dimitir aquest mateix matí tant pel fracàs electoral de la seva estratègia a Catalunya, com per la poca capacitat que ha mostrat en controlar el seu partit. Iglesias es troba a les portes d’unes generals sense gaires suports i amb un partit a mig fer. Colau podria oferir-se com el revulsiu necessari des de BComú.

S’havia dit en campanya el mes de maig: el món municipal serà un dels pilars que fonamentaran el nostre Estat. Les reiterades crides al caràcter plebiscitari també de les eleccions municipals, com a assegurança de futur, començarà a recollir els fruits sembrats a partir del 13 d’octubre

L’associació de juristes Drets, recrimina el silenci judicial espanyol després la denúncia reiterada dels atacs catalanòfobs a twitter arran de la desgràcia de l’accident de Germanwings.

El digital ha explicat avui que el qui fou ministre d’economia del govern d’Espanya en representació del Partit Popular, Rodrigo Rato, va adjudicar una subvenció a una empresa anomenada Layosalud d’un milió d’euros. La revelació és que aquesta empresa de 150.000€ de capital era una empresa pantalla de Rato.