El grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Girona ha qualificat 'd'error monumental i menyspreu als ciutadans' la decisió de l'equip de govern de tirar endavant la construcció del pavelló de la Devesa un cop s'hagi donat per finalitzat el procés participatiu. Pels convergents, és una 'presa de pèl' que el consistori afirmi que el futur pavelló 'no ha tingut oposició' entre la ciutadania que ha participat en el procés. A més, CiU ha criticat que 'en plena crisi' l'equip de govern decideixi gastar-se més de dos milions d'euros per construir un equipament 'en un lloc discutit per una bona part de la gent que ha expressat la seva opinió'. Llegir-ne més

El president del Congrés dels Diputats, José Bono, ha convocat d'urgència una reunió de la mesa del Congrés en la qual s'ha reconsiderat la instal·lació d'una placa commemorativa que recordi que la monja Maravillas va néixer en una part de les dependències de la Càmera Baixa. A través d'una nota per convocar la trobada, Bono creu que aquelles decisions que 'es poden interpretar com el reconeixement de trajectòries personals, no poden ser motiu d'enfrontament o malestar entre els parlamentaris'. 'Amb aquest clima, l'acord perd el seu significat originari'. La marxa enrere de Bono es dóna després que el president va ser enxampat titllant de 'fills de puta' aquells companys de partit contraris a l'homenatge de la monja. Llegir-ne més

El PP de Badalona ja ha començat a fer campanya per a les eleccions municipals del 2011, i ho fa amb el mateix estil manipulador i populista dels darrers comicis, quan van difondre un DVD xenòfob sobre la immigració. En un nou vídeo que els populars han difós a través d'Internet, volen denunciar l'estat del barri del Gorg a base de desafortunades comparacions dels solars en runes de la zona amb bombardejos i zones devastades per la guerra.

Al vídeo, que només pot veure's en estricte castellà, el líder del PP badaloní, Xavier Garcia Albiol, lamenta que l'Ajuntament no hagi actuat per netejar la runa i els matolls que hi ha actualment i aposta perquè s'hi edifiquin habitatges de luxe amb un canal per a la navegació, un projecte especulatiu que actualment es troba aturat per l'Ajuntament.
Llegir-ne més

El president de la Generalitat, José Montilla, ha reivindicat la necessitat de millorar les comunicacions transfronteres amb la Catalunya Nord com a un dels reptes de futur. 'És molt difícil avançar en la construcció de projectes compartits si les comunicacions segueixen essent un obstacle per moure persones, energies, idees i experiències' ha apuntat, i ha subratllat la importància de continuar treballant conjuntament amb aquests països perquè és l''única garantia' per anar 'endavant'. Montilla ha fet aquestes declaracions durant el 26è Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) celebrat aquest dimecres al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà. Des d'Andorra, la Ministra d'Afers Exteriors del Principat, Meritxell Mateu, ha reivindicat un cop més l'interès d'aquest país per poder formar part com a membre de ple dret al consorci, ja que fins ara només poden ser 'observadors' ja que la legislació francesa no els permet esdevenir executors de projectes.
Llegir-ne més

 L'Audiència Provincial de les Illes Balears ha condemnat a cinc anys de presó i a una multa de 12.000 euros l'exdirector general del Territori de les Illes, Jaume Massot, pels delictes de falsetat documental i prevaricació urbanística, i a set anys d'inhabilitació per a càrrec públic a l'exalcalde d'Andratx, el popular Eugenio Hidalgo, per prevaricació. Aquesta sentència correspon al segon judici del Cas Andratx. Els dos excàrrecs del Partit Popular van ser jutjats entre el 27 i el 30 d'octubre passat, al costat del germà de l'exalcalde, Juan Carlos Hidalgo, per haver induït a la construcció d'un restaurant il·legal en una zona protegida d'Andratx. Llegir-ne més

Finalment l'Ajuntament de Barcelona restituirà els domassos amb la senyera que havien desaparegut del Saló de Cent del consistori després de la darrera reforma. La comissió de presidència de l'Ajuntament ha aprovat, amb els vots a favor de totes les forces municipals, una moció d'Esquerra per tal de restaurar els domassos originaris i així recuperar les senyeres a la sala noble. La inexplicable 'desaparició' dels domassos, de la que ens vam fer ressò en el seu dia, va ser denunciada a través de la xarxa i va promoure una intensa campanya per tal de restituir-los que, amb la recuperació de les senyeres, es tanca amb èxit, demostrant així la potència de les reivindicacions iniciades per Internet.
Llegir-ne més

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha proposat 'treure la Diputació' davant la nova ordenació territorial de Catalunya. Ros, que fins ara mantenia una posició contrària a aquest model, ha proposat que cal disminuir els nivells d'administració si s'han d'afegir les vegueries. Ha recordat que els ciutadans estan sotmesos a 8 nivells, el que considera excessiu. Per això ha suggerit 'treure la Diputació i el Consell Comarcal', una mesura que suposaria una diferència de 'dos nivells d'administració' que paga el ciutadà. Tot i així, Ros ha assegurat que no és un bon model 'dividir una província de només 400.000 habitants en dues vegueries' que a més 'tenen una diferència de població molt gran'. Llegir-ne més

El president de la Generalitat, José Montilla, ha transmès avui al president de la regió del Rosselló-Llenguadoc, Georges Frêche, que la proposta del transvasament del Roine té un encaix difícil amb la política que el Govern està impulsant en matèria d'aigua, que ja està 'molt avançada', amb obres d'execució i projectes de dessalinització en marxa, i en un moment de recursos limitats per la crisi. Tot i això, ha expressat l'interès en conèixer 'més detalls' del projecte. El Rosselló espera que Catalunya es pronunciï sobre el transvasament abans que acabi l'any, perquè necessiten saber si caldrà fer una sola canonada o dues, en el cas que Catalunya hi estigui interessada. Llegir-ne més

El 43,72% dels pares i mares dels alumnes universitaris catalans no ha cursat estudis superiors, de manera que el seu nivell educatiu és el Batxillerat, la Formació Professional, l'Educació General Bàsica (EGB), els estudis primaris o no té estudis. Segons dades de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa en resposta parlamentària, en el 12,3% de les famílies catalanes, el pare i la mare han cursat ensenyaments superiors, pel qual tenen un nivell d'estudis de diplomat, enginyer tècnic, llicenciat o doctor. Llegir-ne més

El president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), Josep Maria Carbonell, ha defensat avui que tots els membres de la institució han actuat amb ‘absoluta independència’ en l'adjudicació per primera vegada de 83 llicències de ràdio de FM. En una compareixença al Parlament, Carbonell ha considerat ‘inacceptable’ les declaracions que s'han fet des de diversos sectors per la concessió i ha assegurat que, personalment, ni la seva ideologia ni creença ‘han influït’ en la seva decisió. ‘Per ser bon conseller no s'ha de tenir ideologia ni creença?’, s'ha preguntat. Llegir-ne més

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha fet aquest dimecres un toc d'atenció a la Federació després del clima de tensió que han protagonitzat Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida a causa de la reunió que el president d'Unió va mantenir divendres amb Montilla i la cúpula del PSC per pactar una resposta unitària a una possible sentència adversa del Tribunal Constitucional. Pujol ha dit que personalment 'no li han agradat' els successos d'aquests últims dies, i ha recordat que hi ha gent que 'vol destruir' el que representa la Federació i ocupar el seu espai. 'Hem de ser molt cauts', ha dit, i 'cal que nosaltres mateixos no donem opcions als que desitgen aquesta destrucció' de CiU. Llegir-ne més

El Servei Català de Trànsit invertirà mig milió d'euros en l'equipament que millorarà la gestió del trànsit al túnel de Vielha. La inversió dotarà el túnel d'un sistema de detecció automàtica d'incidents, càmeres de televisió i permetrà controlar la velocitat mitjana de recorregut. Segons ha explicat a l'ACN el director de Trànsit, Josep Pérez Moya, el projecte vol contribuir a millorar la seguretat en els sis quilòmetres de túnel, ja que s'ha de garantir i intentar assegurar el compliment de les velocitats permeses. Perez Moya assegura que 'el que comença sent una petita topada de trànsit es pot convertir en un problema de seguretat del túnel i amb això no es pot jugar'. Llegir-ne més

El passat 8 de novembre la revista The Economist va publicar l'article 'How much is enough?" sobre la realitat nacional catalana i espanyola. Una visió totalment allunyada de la realitat. L'article contenia nombroses afirmacions inexactes o imprecises sobre la política, el govern i l'economia de Catalunya. Donat el prestigi i influència que té la revista The economist, la societat civil catalana ja s'ha organitzat i es promou una resposta pública on s'expliquen i rebaten aquestes mentides, i es demana a la revista que, d'acord al seu compromís d'objectivitat, transparència i professionalitat, rectifiqui els flagrants errors que apareixen en el seu article. Llegir-ne més

Prevista per salvar els municipis fronterers de Cervera i Portbou vinculades al tren en un 65% de llurs economies, la 'Cimera Internacional Ferroviària Portbou-Cervera', ahir i avui a Portbou, hauria de desembocar en un preprojecte de línia ferroviària afectada als 90 km que separen entre Perpinyà i Girona, amb un comboi cada mitja-hora. Aqueixa vocació de rodalies, que permetria a la línia actual evitar l’abandó causat pel TGV, també podria reforçar el transport de mercaderies via les dues estacions internacionals. Llegir-ne més

Des del maig fins a l'octubre d'enguany el govern espanyol ha promulgat tres noves lleis que obliguen la presència del castellà en l'etiquetatge. En aquests moments, doncs, hi ha 151 lleis que imposen el castellà en l'etiquetatge en front d'una que ho fa pel català.

El mes de maig del 2008, la Plataforma per la Llengua denunciava la proliferació desmesurada i constant de legislació que obligava la presència única del castellà en l'etiquetatge de productes a casa nostra. El govern central de l'Estat espanyol manté pràcticament les mateixes polítiques lingüístiques que les del període franquista. Respecte a aquest període, les disposicions encara han augmentat més i sempre que s'ha derogat una llei, la nova ha mantingut o bé ha ampliat la presència única obligatòria del castellà en els productes, sense 'democratitzar' aquest aspecte. Llegir-ne més