Guifré Jordan @enGuifre – El vaixell de guerra rus Admiral Grigorovich ja ha començat a bombardejar Síria des de la costa propera a Homs i Idlib. Es tracta d’un fet que passaria força desapercebut a l’Estat espanyol si no fos perquè es tracta d’una de les tres últimes fragates que van demanar permís a Madrid per parar i proveir-se a Ceuta, una pràctica recorrent els últims anys en què el govern del PP mai no s’hi havia oposat. En aquest cas Rajoy i Margallo van tornar a permetre-ho, però la pressió de l’OTAN va provocar un escàndol a nivell internacional i va ser l’ambaixada russa a l’Estat qui va retirar la petició de fer aturar els bucs de guerra a l’enclavament espanyol. 

Guifré Jordan @enGuifre – L’aeroport d’Osca-Pirineus ha superat el seu rècord històric de passatgers mensual en el mes d’octubre passat: zero. L’estadística oficial d’AENA mostra dos passatgers en total, però es tracta d’un viatge en avioneta no comercial amb la companyia Gavina. L’aeroport encara no ha superat el centenar de passatgers en el total de l’any, i és que és una de les infraestructures fantasma insígnia creades per l’Estat en època de vaques grasses que han resultat ser un malbaratament de recursos públics majúscul. 

La coordinadora general de Podemos Andalusia, Teresa Rodríguez, ha anunciat que el partit que lidera es declara “autònom i es federalitza” respecte a l’organització estatal encapçalada per Pablo Iglesias. En una roda de premsa, ha explicat que ho ha notificat per carta avui a la direcció estatal i al secretari general, Iglesias, cosa que de facto és com una declaració unilateral d'independència: sense pactar-ho amb Madrid, la formació tindrà en breu un codi d’identificació fiscal (CIF) propi, un cens d’inscrits propis i també uns estatuts. Amb tot, Rodríguez ho deixa clar: Podemos Andalusia fa el moviment perquè té “el mandat” de la militància per fer-ho. L'argument sona familiar a les entitats i partits independentistes de Catalunya. 

França continua neguitosa per la declaració del Parlament en suport al dret d’autodeterminació de tots els territoris dels Països Catalans. Si fa dues setmanes el ministeri d’Exteriors gal va enviar una carta a l’ambaixada espanyola mostrant el seu malestar amb la resolució, avui ha estat el màxim representant francès a l’Estat qui ha volgut marcar terreny. En aquest sentit, Yves Saint-Geours ha dit que els habitants de la Catalunya Nord “se senten francesos”. 

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), un centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, dóna una victòria clara a la independència en una enquesta duta a terme durant el mes passat. El sondeig  de l’entitat mostra que el 46,6% de catalans votarien a favor en un referèndum d’autodeterminació, mentre que el 33,8% hi votaria en contra. A més, apunta a que hi hauria un 14,4% de gent que es quedaria a casa, mentre que el 5% restant votaria en blanc, nul o encara no ho sap. Així, tenint en compte que en els plebiscits només els vots afirmatius i els negatius es compten a efectes del resultat final, la independència aconseguiria el 58% dels sufragis, pel 42% de l’unionisme. 

Iniciativa ha engegat una ofensiva contra la CUP per permetre la tramitació dels pressupostos de la Generalitat de l’any vinent i l’ha feta extensiva a Esquerra. Un gest en la línia de la pressió de Barcelona en Comú a les mateixes dues formacions per arrencar els suports als números de l’Ajuntament de Barcelona. La doble ofensiva deixa palesa que tant els republicans com sobretot els cupaires han deixat de banda els comuns i prefereixen un front comú més transversal per arribar a la independència. 

Un bon grapat de municipis ja van desobeir el dia festiu del 12 d’octubre, de manera individual, però ara es prepara una autèntica rebel·lió organitzada pel mes vinent. Esquerra, el PDECat i la CUP preparen una acció conjunta entre partits i entitats sobiranistes per exercir algun tipus d’acció des dels ajuntaments  de la Constitució Espanyola, el 6 de desembre. Les tres formacions estan buscant articular una proposta de consens i, encara que no s’augura fàcil de trobar, la imatge de centenars d’ajuntaments oberts en un dels dies festius de l’any amb més càrrega política a Espanya podria fer-se realitat. 

El dia després de la victòria de Donald Trump a les eleccions als EUA, Carles Puigdemont va expressar que una de les màximes preocupacions seves arran de la notícia era el canvi climàtic. El president de la Generalitat demostrava així que el Govern posa un dels debats propis dels estats arreu del món a l’agenda. Una posició que ha portat Catalunya aquest cap de setmana a assumir la copresidència de l’Aliança Mundial d’Estats i Regions, una plataforma de cooperació que aplega 35 governs i 350 milions de ciutadans en la lluita pel fenomen que el president-electe dels Estats Units nega.