El comentari a Twitter de Santi Vila ha causat un veritable terratrèmol virtual que ha portat el nom del conseller de Cultura a ser ‘trending topic’ arreu de l’Estat. Centenars de comentaris de desaprovació a la xarxa social no s’han fet esperar, sobretot entre els usuaris independentistes,com ara Pilar Rahola. En el terreny polític, els membres de Junts pel Sí s’han sabut mossegar la llengua, però la CUP no s’ha quedat muda després de la provocació. 

Xavier Domènech ara ja no només demana més temps amb el referèndum per a pactar-lo amb l’Estat. Arran de les eleccions basques i gallegues, el líder d’En Comú Podem ha afirmat al programa El Món a RAC1 que “la idea d'intentar l'assalt” al poder s'haurà d'aparcar al “llarg-mitjà termini” perquè els cal temps per configurar els propis espais polítics. De moment el dirigent dels comuns i mà dreta de Colau en la configuració del nou partit no canvia de discurs i fins i tot, en plena crisi del PSOE, es trasllada a un món paral·lel i defensa un executiu entre els de Pedro Sánchez, Podemos i les confluències, amb el suport dels independentistes. 

Santi Vila ha sorprès l’opinió pública amb una piulada aplaudint els resultats de les eleccions d’ahir. El conseller de Cultura ha afirmat a Twitter que “a Euskadi, a Galícia... L’electorat premia els perfils centristes. Comença un cicle nou? Tant de bo! Bona setmana”. Una opinió que ha aixecat suspicàcies no només perquè s’està felicitant implícitament de la majoria absoluta del PP. A dos dies de la qüestió de confiança, el comentari es pot interpretar com un desafiament al full de ruta que pugui plantejar Carles Puigdemont si opta per la unilateralitat. 

Si el vot per correu no fa canviar de signe un escó que balla entre el PNB i Bildu, Íñigo Urkullu no necessitarà un pacte amb cap partit polític per assegurar-se la investidura. Sí que li farà falta un soci durant la legislatura si vol estabilitat. L’opció fàcil seria continuar l’aliança amb un PSE debilitat, tot i que també podria apostar per la geometria variable o fins i tot per un canvi de rumb sobiranista mirant a EH Bildu. De moment, la notícia és que el PNB no descarta aquesta última opció. 

Guifré Jordan @enGuifre - Euskadi ha apostat de manera ferma pel dret a decidir en unes eleccions que han deixat 57 dels 75 nous representants al parlament en defensa d’un referèndum d’autodeterminació.  El PNB surt reforçat en la primera plaça, mentre que EH Bildu aguanta l’envestida de l’aparició de Podemos –amb resultats discrets– i també del veto de l’Estat a Arnaldo Otegi. Els partits espanyolistes, PSE i PP, es fan més petits que mai, però si el vot estranger no canvia res, els socialistes podran donar als nacionalistes la majoria absoluta. Així, els resultats no aporten cap bona notícia per a Mariano Rajoy, perquè el PNB no els necessitarà. Les terceres eleccions a l’Estat estan ara molt més a prop. 

L’escrutini ja està en marxa en les eleccions d’Euskadi i Galícia i el gran titular és que els dos partits que governaven fins ara surten reforçats. El PNB i el PP, ja amb un percentatge significatiu recomptat, no només es mantindrien sinó que creixerien lleugerament. Al País Basc EH Bildu aguanta tot i el veto a Otegi i, també en detriment de Podemos, que cauria per sota de les pitjors expectatives. La governabilitat entre nacionalistes i socialistes no estaria garantida perquè hi ha un escó que balla i que decidirà si tenen o no majoria absoluta. Mentrestant, a Galícia la majoria absoluta del PP deixaria en poc més d’irrellevant la segona posició del PSOE per sobre d’En Marea. Ciudadanos es queda fora de les dues cambres de moment i ja té gairebé impossible aconseguir representació. 

Fins a un 80% dels escons al Parlament d’Euskadi seran favorables a un referèndum d’independència després de l’escrutini d’avui, segons una enquesta que acaba de donar a conèixer TV3. Amb la cautela amb què s’han d’analitzar les enquestes en els últims temps –aquesta és una mostra de 2.400 electors qüestionats telefònicament entre divendres i avui–, el PNB es mantindria amb una força similar a fa quatre anys. Mentrestant, EH Bildu mantindria la segona plaça malgrat el veto de l’Estat a una candidatura encapçalada per Arnaldo Otegi i també tot i la força de Podemos al territori.