Centenars de persones han acompanyat Irene Rigau en la seva visita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demostrar el suport als membres del govern imputats per organitzar la consulta del 9N. Entre ells, diputats electes de Junts pel Sí, CUP i Catalunya Sí que es Pot, el govern en funcions, càrrecs locals, encapçalats per l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau i representants del teixit associatiu català. La munió de ciutadans ha obligat la policia a posar tanques per garantir el pas al jutjat. 

Posar a la mateixa alçada els presumptes ‘delictes’ d’Artur Mas amb els de Rodrigo Rato semblaria una aberració a qualsevol país democràtic, però podria ser una realitat si es compleix la nova ‘profecia’ de ‘La Razón’. El rotatiu afirma que el sindicat Manos Limpias té previst demanar mesures cautelars al jutge després que el president declari com ara retirar-li el passaport i prohibir-li que surti de l’Estat. L’exvicepresident espanyol només té el passaport retingut, així que pot viatjar lliurement per la UE, així que les mesures serien més greus per Mas que per Rato. 

Barcelona (ACN).- La mobilització espanyolista d'aquest 12 d'Octubre ha congregat unes 3.000 persones al centre de Barcelona, un veritable fracàs, una xifra molt inferior a les 38.000 del 2014. En absència de sigles polítiques, els organitzadors eren entitats de la societat civil, essencialment el Moviment Cívic d'Espanya i Catalans, Somatemps i Convivència Cívica Catalana. Amb tot, el popular Xavier García Albiol ha assistit a l'acte, on ha estat molt aplaudit. La manifestació ha arrancat al Passeig de Gràcia amb carrer Provença i ha avançat fins a Plaça de Catalunya, on s'han realitzat els parlaments. "Jo sóc espanyol", "No ens enganyen, Catalunya és Espanya" i 'Mas, dimissió' han estat els lemes més escoltats.

Tornabous (ACN).- El monument al president Lluís Companys al Tarròs, a Tornabous (Urgell), ha patit aquesta matinada un nou atac vandàlic. El monument, construït l'any 1978, ha patit des de llavors múltiples atacs, el més important el 5 d'agost de 2014, quan uns desconeguts van arrancar el cap de l'estàtua de Companys i se'l van endur. Aquest dilluns, els atacants han guixat amb color groc els dos monòlits, un amb la foto de Companys en què es pot llegir que va néixer al Tarròs el 1882 i que va morir a Barcelona el 1940 i un altre amb una placa de marbre on hi figura la història del president. 

Segons revela ‘La Razón’, l’arma escollida per respondre “a les pressions de ruptura” que plantegen “alguns obsessionats per la diferència” serà el foment de la “cohesió nacional” i tindrà un paper destacat en el programa electoral del PP cara el 20-D. Per tal de fomentar aquesta cohesió, a base de revifar el patriotisme, el PP proposa una nova llei que reforci la protecció de la bandera i els símbols i eviti ultratges com les xiulades a l’himne, i que augmenti la pedagogia sobre el significat dels símbols perquè “siguin sentits per tots”.

 "Si és inhabilitat serà com a conseqüència d'una condemna penal. Si hi ha una sentència ferma que condemna i inhabilita algú, això implica una tatxa, una censura, i no un reconeixement. Serà perquè alguna cosa ha fet malament i es veu que hi ha hagut un incompliment de les seves obligacions", ha assenyalat Català en una entrevista a 'La Vanguardia'. El ministre afirma també que la Constitució "no recull cap altra nació que l'espanyola". "No fem exercicis de confusió", ha puntualitzat Catalá.

Polèmica a l'Ajuntament de Lleida per la retirada d'una estelada penjada per ERC el passat divendres per "celebrar" el 12 d'octubre, el Dia de la Hispanitat. Els republicans acusen l'alcalde Ros de cedir a les pressions de C's i d'haver entrat sense permís al seu despatx municipal per retirar l'ensenya. Des de la Paeria neguen aquest fet i asseguren que la brigada municipal va treure l'estelada dissabte a la nit des d'una altra finestra. "La senyera és de tots, mentre que l'estelada només identifica a una part de la societat", justifiquen fonts de l'Ajuntament de Lleida. ERC no es creu la versió de la Paeria i es planteja denunciar Ros per haver entrat sense permís al seu despatx municipal.

Cànoves i Samalús (ACN).- Uns desconeguts han pintat la bandera espanyola a les cases del regidor d'ERC de Cànoves Joan Carles Cusell i del membre de la candidatura com independent David Montilla. Els fets s'han produït aquesta passada matinada i els dos afectats ja han presentat una denúncia davant dels Mossos d'Esquadra. Els autors han pintat la bandera als murs i les portes d'entrada de les respectives finques. David Montilla ha penjat una imatge de les pintades al seu compte de Twitter i ha piulat que "han celebrat aquesta nit a casa nostra la Fiesta NAZIonal, volen imposar una bandera que no ens representa". No són els primers atacs espanyolistes que es produeixen a la població.

Barcelona (ACN).- Més d'un miler de persones han assistit al concert de commemoració del 75è aniversari de l'assassinat del president Lluís Companys, que s'ha celebrat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La Comissió de la Dignitat, organitzadora de l'acte, ha plentejat l'homentatge com un "crit de justícia pel nostre president". En aquest sentit, ha demanat al govern espanyol que demani perdó i declari nul el judici de Companys, així com la resta de judicis polítics del franquisme. En cas que l'Estat no ho faci, la Comissió portarà al Parlament Europeu aquesta "conducta contrària als drets humans". L'acte també ha servit per homenatjar autors com Jaume Pahissa o Ricard Lamote, perseguits durant el franquisme.

Barcelona (ACN).- El Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) ha presentat un manifest en què "denuncia per antidemocràtiques" les querelles contra el president de la Generalitlat en funcions, Artur Mas; l'exvicepresidenta Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau pel 9-N. Dies abans que vagin a declarar després de les imputacions, el PNDD creu que el dret a decidir és "inherent" a la ciutadania per democràcia i com a nació, i ha lamentat que l'Estat s'hi hagi oposat i hagi "judicialitzat" els fets. Les entitats del Pacte han defensat que això comporta una "anomalia democràtica" al funcionament institucional i per tot plegat han explicitat el seu suport a "la tasca política" de la societat civil i les institucions.