L'Eurocambra enterra definitivament les 65 hores laborals setmanals
La directiva ha decaigut, almenys fins després de les eleccions europees
0
CarregantEl Parlament Europeu ha enterrat definitivament aquest dimarts la directiva amb què els governs dels 27 pretenien ampliar a 65 hores la setmana laboral. L'Eurocambra ja va tombar el 17 de desembre passat la proposta per posar fi a la setmana de 48 hores i com que eurodiputats i governs no han estat capaços d'arribar a cap acord en el procés de conciliació, finalment la directiva ha decaigut, després de cinc anys de negociacions. La legislació actual que es mantindrà vigent, però, permet a 15 dels 27 socis de la UE fer treballar fins a 78 hores. La presidència txeca de la UE, favorable a les 65 hores, ha acusat d'electoralistes els negociadors de l'Eurocambra.
L'Eurocambra no s'havia negat mai a arribar a un acord amb els governs des que el 1999 va veure ampliat el seu poder legislatiu amb el Tractat d'Amsterdam. La presidència de torn txeca de la UE acusa els eurodiputats d'haver 'avantposat la ideologia a la realitat política i econòmica' i explica la seva 'manca de flexibilitat' per la proximitat de les eleccions europees, ha denunciat el ministre txec de Treball i Afers Socials, Petr Necas. I és que la legislació actual tot i fixar que la setmana laboral és, en general, de 48 hores, preveu moltes excepcions –el que a Brussel·les anomenen clàusules 'opt out'– que permeten als empresaris fer treballar fins a 78 hores setmanals els empleats que ho acceptin.
Els ministres de Treball europeus, amb l'excepció de l'espanyol, Celestino Corbacho, van aprovar, el 10 de juny passat a Luxemburg, generalitzar la flexibilització d'aquests 'opt outs' que la Gran Bretanya, entre d'altres socis europeus, ja practica des del 1993. Així, la setmana laboral es podria allargar en 12 hores més o en fins a 17, si s'inclouen les guàrdies. Un màxim de 60 hores, o 65, calculades com a mitjana durant un període de tres mesos. Els 27, a més, volien que els períodes inactius de les guàrdies mèdiques no es considerin temps de treball. Aquest era el principal objectiu dels ministres per aprovar el més aviat possible la directiva, després que diverses sentències del Tribunal de Luxemburg que resolen que les guàrdies mèdiques s'han de considerar com a temps treballat. La majoria dels governs ho incompleixen i, per tant, es troben en una situació irregular.
L'Eurocambra exigia posar fi a aquestes excepcions en un termini màxim de tres anys per evitar que cap treballador pugui fer més de 48 hores, però els governs ho han rebutjat. El govern txec ha advertit que 'en un moment de crisi Europa necessita donar més flexibilitat al mercat laboral', s'ha queixat Necas. I el comissari europeu de Treball i Afers Socials, Vladimir Spidla, s'ha mostrat 'profundament decebut', ja que la manca d'acord permetrà 'que cada cop més estats i no menys comencin a utilitzar les excepcions 'opt out'. Després de les eleccions europees, la Comissió Europea haurà de començar el procés des de zero i presentar una nova proposta per resoldre, com a mínim, el conflicte per les guàrdies mèdiques.
L'eurodiputat del PSOE Alejandro Cercas, ponent de l'informe de l'Eurocambra i negociador de la directiva, ha replicat a Spidla que 'el compromís que proposava la Comissió Europea empitjorava al situació actual'. 'Hauríem perdut l'esperança i la nostra dignitat si haguéssim acceptat un compromís així', ha defensat Cercas, reivindicant que 'en aquest moment de crisi econòmica i social és molt important mantenir la confiança en els treballadors i les treballadores d'Europa i en l'Eurocambra'.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat