Maragall va acceptar el TGV Madrid-Sevilla a canvi del suport de Felipe González als Jocs Olímpics de Barcelona
L'expresident ho ha insinuat en unes jornades a s'Agaró
1
CarregantEn la cloenda de la 12a Trobada d'Economia a s'Agaró, l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ha insinuat que una de les explicacions del retard de l'arribada del TGV a Catalunya es deu a un acord, 'una mena de pacte no escrit', amb el llavors president Felipe González. 'Em va dir: jo donaré suport als Jocs Olímpics i faré totes les inversions que facin falta però tu has d'acceptar que la primera línia d'alta velocitat sigui Madrid-Sevilla', ha recordat Maragall.
'Ho vaig trobar una mica xocant perquè la línia Madrid-Barcelona era cantada però, clar, González era molt astut i les reflexions que em va fer tenien la seva lògica i el seu pes', ha continuat l'expresident Maragall. 'Perquè així s'arribaria a Àfrica', ha comentat amb ironia que va ser una de les raons que li va esgrimir el president del govern espanyol en aquell temps. Tot i això, Maragall ha reconegut que finalment aquesta 'equació' del 92 va anar bé per Barcelona, per Catalunya i també per Espanya. No obstant, els problemes amb l'arribada del TGV van continuar amb la presidència de José Maria Aznar. 'També li vaig preguntar pel TGV Madrid-Barcelona però ell va dir que l'alta velocitat havia de ser de Madrid a cada capital de província', ha afirmat l'expresident de la Generalitat. 'Ja hi tornàvem a ser. Sempre amb Madrid com a centre', ha lamentat en veu alta.
Segons Maragall, fins fa pocs anys a l'estat no s'entenia que la línia de tren Bilbao-Barcelona era molt més important que no pas la Madrid-Zamora. 'I em sembla que ara tampoc s'entén del tot', ha puntualitzat. Per això, l'expresident ha tornat a refermar la necessitat que Catalunya lideri la regió euromediterrània. 'Una política euromediterrània més decidida ha de significar igualment un augment quasi exponencial de la inversió europea a la zona, obrint els mercats, regulant els fluxos migratoris, etcètera', ha enumerat Maragall, que considera que en l'actualitat hi ha tres grans àrees econòmiques per a l'expansió del mercat europeu. 'D'una banda hi ha Turquia, amb una dinàmica pròpia; una segona àrea formada pels països de l'Orient Pròxim, tensionats pel conflicte amb Israel; i en tercer lloc la zona nord del Magreb, amb una Marroc emergent però que parteix de molt avall', ha afirmat l'expresident català.
'Relativització del concepte de sobirania'
'Crec que la globalització ha arribat tard a la Mediterrània o potser és que la Mediterrània ha arribat tard a la globalització', ha reflexionat en veu alta Maragall, davant l'atenta mirada de Josu Jon Imaz. Un president de l'EBB del PNB que instants abans ha pronunciat un discurs més de fons, de caire polític i reflexionant sobretot sobre les relacions dintre l'estat. Imaz s'ha mostrat partidari d'una 'relativització del concepte de sobirania' ja que l'Estat-nació 'no és una alternativa vàlida dins el context europeu'. Segons el president del màxim òrgan executiu del PNB, les fronteres encara existeixen però 'es van diluint' i el debat territorial a l'estat espanyol s'ha de subscriure 'a buscar formules de respecte a la pluralitat, més assentades en models en xarxa'. Una reflexió 'evident', per a Imaz, que és tabú per als centralistes 'pels quals no hi ha vida ni molècules més enllà de la concepció jacobina de l'estat'.
Respecte a Europa, el dirigent basc ha indicat la necessitat que s'aprofundeixi en el camí de la legitimació 'de realitats subestatals dotades d'una forta identitat diferenciada, amb institucions pròpies i amb poder legislatiu'. 'És també moment de defensar que l'estat espanyol assumeixi la pluralitat interna: la dels pobles, nacions, cultures i llengües que l'integren', ha remarcat amb èmfasi Imaz. 'Amb tota naturalitat i buscant els mecanismes estables amb els quals aquestes realitats se sentin –ens sentim– còmodes', ha afegit. Finalment, el líder de l'Euzkadi Buru Batzar del PNB ha assenyalat la necessitat que l'estat es tregui de sobre els debat setmanal sobre el 'trencament d'Espanya' i se centri en els tres problemes més urgents com són la nova realitat mundial en xarxa, el Magreb i l'estabilitat mediterrània i el necessari salt en matèria d'innovació i coneixement per tal de millorar la qualitat de vida.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat