desgraciadament, és així...

A casa jo parlo sempre en català, i la meva dona, sempre en castellà. Però el nostre fill està sortint, cada vegada més, un perfecte castellanoparlant.



Tenint en compte que té 3 anys acabats de fer, encara fa mescles amb els idiomes. Quan s'expressa en castellà i cau en alguna catalanada, no passa res. Però quan ho fa en català i cau en alguna castellanada, el seu interlocutor immediatament canvia al castellà. Encara que portés una estona parlant en un català bastant cor... Llegir més

Mercè Arenys

Com ja han dit, trist però cert.

La gran majoria de gent fa això, tot i que saben que la persona castellanoparlant també enten/sap parlar el català. S'ha de lluitar perquè això no passi. Jo sempre ho faig, i faig que tothom parli -com a miním parli amb mi- en català.

Salva Països Catalans

Malauradament... real com la vida mateixa.



Preneu-ne tots bona nota i reaccioneu, que encara hi som a temps...



Hi ha una guia de conducte en aquest sentit de la Plataforma per la llengua...



http://www.plataforma-llengua.cat/estudis_i_publicacions/interior/40

Albert Barcelona

lamentablement real

lluis corominas girona

Molt bo,no baixis el llisto

Chm Manresa

Però què fem? Ens camuflem quan venen espanyols per a què no ens critiquin?



S'ha de donar més la cara! Som catalans amb orgull!



(Per cert, molt bo, he rigut molta estona!)

josep Canet de mar

ES LA REALITAT , LAMENTABLE .....

Genial!