La sociovergència mediàtica
Tot i els desitjos expressats pel PSC i els seus acòlits d’Iniciativa no hi haurà fronts tripartits als ajuntaments del país. Senzillament perquè l’esquerra independentista no participarà d’aquesta estratègia. A cada municipi, a cada comarca, a cada diputació, els pactes de govern seran els que resultin dels acords subscrits per les agrupacions locals. De fet, com ha succeït fins ara en funció, també i òbviament de les possibilitats aritmètiques.Curiós, doncs, que el rotatiu en castellà de Can Godó oferís ahir una àmplia informació en aquest sentit. Això sí, sense citar cap mena de font, una prova més de la peculiar manera de fer periodisme que tenen alguns periodistes, sempre al servei d’interessos de partit, sense cap mena de pudor per contrastar les informacions i donant per bones les filtracions de determinats dirigents socialistes.
El sectarisme que professen els mitjans de comunicació en l’òrbita de la dreta regionalista sembla gairebé el mateix que el que destil·len els mitjans en l’òrbita de l’esquerra oficialista i d’obediència espanyola. La cobertura de la darrera campanya electoral n’és un bon exemple. I les valoracions posteriors i la informació que s’està servint aquests dies són la constatació que no es tracta d’una aposta conjuntural sinó estructural, fruit de la connivència de socialistes i convergents. La sociovergència, sense que ni els seus mateixos autors en siguin potser conscients, ja fa temps que funciona i conflueix, en les formes i en el fons.