Més immersió!
La invasió competencial que representava la tercera hora de castellà no ha passat perquè Esquerra, que ha tingut una feinada considerable al Govern per aquest tema, no ha transigit. Però davant no ha tingut només el conseller Maragall sinó, i molt explícitament, els consellers d'ICV, que són la veu de l'amo i que com el conseller d'Educació tenen un discurs que no desentona amb el de Ciutadans. La ICV que lidera el matrimoni Saura-Mayol cau en un liberalisme a ultrança quan es tracta de defensar el país, la llengua o la cultura.Sigui com sigui, no se'n han sortit. O dit d'una altra manera, al Govern s'ha imposat la voluntat dels que volen consagrar el català com a llengua vehicular i d'aprenentage de l'ensenyament.
Per primer cop, des de 1980, una norma educativa recull el concepte immersió lingüística, un model reixit de cohesió i integració que ha esdevingut un referent a tota Europa. I un segon aspecte, prou clar: no hi haurà tercera hora de castellà. I aquest és un aspecte rotund de l'acord de Govern, perquè manté l'estructura horària vigent i posa de manifest que el català continua essent encara, de molt, la llengua que necessita més atenció. Hi ha un tercer aspecte a tenir en compte, aquell que els mitjans socialistes han intentat vendre esbiaixadament per no enfurismar l'electorat més espanyolista. Al marge de la distribució horària del decret, s'atorga autonomia als centres perquè elaborin el seu propi projecte lingüístic amb les hores de lliure disposició i les hores fora de l'horari lectiu, que tant podrien ser en anglès com en català o en castellà, en funció de la realitat sociològica del centre.
El decret del Govern de Catalunya és un bon decret sobre el paper. Però tant o més important és l'aplicació d'aquest decret. I, en essència, que es compleixi, que no passi com ha passat tants anys que es parlava d'un sistema on imperava la immersió lingüística i després la realitat de cada centre era molt diversa o senzillament negligia el català com a llengua vehicular de l'ensenyament. El català no només ha de ser sobre el paper la llengua sobre la que pivota tota l'educació sinó que ho ha de ser, de debò, a l'hora d'impartir les classes. Ja n'hi ha prou de burlar la llei, de fer-nos creure el que no era.
La llengua catalana, la pròpia, és la llengua que grinyola. La llengua catalana segueix estant en inferioritat de condicions respecte del castellà, la llengua catalana és la que segueix sent menystinguda pels ministeris de Cultura i d'Educació espanyols, la llengua catalana és la que segueix patint la pressió del nacionalisme espanyol, que la voldria arraconada al reducte folklòric mentre no cessen d'impulsar el secessionisme lingüístic. La llengua catalana és la llengua pròpia dels Països Catalans i tots els poders públics haurien d'actuar d'acord amb aquesta premissa.