Dimarts, 19 de juny de 2007 05:00 h

La immersió a secundària

El Decret del Govern català frenant la tercera hora de castellà que pretenia el Govern Zapatero –el més gran dels mentiders- ha estat una bona notícia que, no obstant, s’haurà de fiscalitzar de prop tenint un personatge com Ernest Maragall presidint la Conselleria d’Educació. És positiu, i molt, que s’hagi blindat la immersió lingüística a primària. Però és suficient?

Ni de casualitat. Aquest Govern no es pot limitar a anar parant els cops autoritaris i centralistes que arriben de Madrid un rere l’altre. El gran repte, a hores d’ara, és generalitzar la immersió lingüística a tot el sistema educatiu. No és suficient amb garantir la immersió en el primer cicle formatiu, no ho pot ser. El repte avui és impulsar l’aplicació de la immersió lingüística a secundària, estenent un sistema que ja és un referent a Europa i que amb el pas dels anys ha demostrat ser un sistema que crea les bases per a que tots els nens d’aquest país coneguin les llengües que en són oficials. Amb una especial atenció a la llengua pròpia, com a llengua vehicular de tot l’ensenyament, perquè és aquesta la que segueix sent la llengua que grinyola, la llengua afeblida perquè no té estructures d’Estat pròpies i per un procés secular i reculat en el temps de discriminació i prohibicions sistemàtiques.

La immersió ha de tenir continuïtat, més enllà de primària. No hi ha raons objectives que no aconsellin generalitzar a tot els sistema educatiu la immersió. Com a mínim, fins a la universitat. Aquest és el repte de futur que, per primer cop, també apunta el Decret del Govern. Però no n’hi ha prou amb insinuar-ne voluntat. S’ha d’exigir molt més, amb ambició però tocant de peus a terra. Aquest és el repte de futur per a qualsevol Govern. Però sobretot per a aquest que és possible gràcies a l’esquerra independentista i a aquest Govern se l’ha comminar a fer tots els passos necessaris per generalitzar, en un termini raonable, la immersió lingüística a secundària.