L'enèsima maragallada
La proposta d'Ernest Maragall d'emetre les pel.lícules en versió original hauria de ser sentit comú en qualsevol país normal del món. Però l'anormalitat presideix la situació política, social i cultural d'aquest país. I prescindir d'aquests condicionants, quan alegrement es llencen propostes, és d'una greu irresponsabilitat per a algú que ostenta la responsabilitat més alta a la Conselleria d'Educació sense haver consensuat prèviament la proposta al si d'un Govern format per una pluralitat de forces polítiques.
Ernest Maragall “Tete” ja va ser un llast per al seu germà en l'anterior Govern de la Generalitat. Alguns dels dèficits de Pasqual Maragall s'expliquen també per l'assessorament personal del seu germà i per una guàrdia pretoriana que l'envoltava i que tampoc ajudava. Va ser Ernest Maragall qui va posar mil i una traves, per citar només algun cas, a l'Oficina Antifrau. I se sap que va animar l'aleshores President a fer fora els cinc consellers d'Esquerra del Govern de la Generalitat -decisió celebrada a les files del regionalisme principatí.
Ara Maragall planteja emetre en versió original a totes les televisions públiques que emeten a Catalunya. El que no deixa de ser un parany. Perquè, de fet, les competències de la Generalitat es limiten a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i en queda al marge Televisió Espanyola i tots els canals privats. Si així fos, podria perfectament passar que l'aprenentatge de l'anglès fos a costa, únicament, de reduir les hores de català a la televisió. Hi ha un segon aspecte que tampoc no sembla haver-se valorat. A les cartelleres de cinema la presència de pel.lícules en català és gairebé inexistent i si a televisió no hi ha cinema en català, és obvi que el que acabarà per ser una “rara avis” és l'emissió o projecció d'una pel.lícula parlada en català. Una darrera qüestió són les audiències i els lideratges. Si TV3 vol ser una televisió capdavantera, i un dels baluards de la normalització lingüística, costa d'entendre que aquests objectius siguin compatibles amb l'emissió de pel.lícules en versió original Per si foc poc, TV3 emet les pel.lícules en dual, el que permet escollir la versió original o la catalana. Una possibilitat que no ofereixen les televisions espanyoles, ni públiques, ni privades.
Finalment, Maragall té raó quan manifesta la importància de potenciar l'ensenyament de l'anglès. Però aquesta sana intenció no pot anar en detriment de la presència de la llengua catalana. Sense oblidar que la posada en marxa de la TDT permetria iniciatives lingüístiques de tota mena que no perjudiquessin les quotes actuals de català a la televisió.