Estatut, no gràcies!
Diuen que val més tard que mai però, en el cas que ens ocupa, l’editorial conjunt dels 12 diaris catalans arriba tard. Defensar ara l’Estatut, ja retallat i buidat de contingut pel TC espanyol, pot ser fins i tot contraproduent. L'Estat espanyol ja té sentenciat l’Estatut, ara només prepara com fer-ho assumible per a Catalunya. Un cop més ens volen tornar a tranquil·litzar.És Espanya i la seva classe dirigent qui ha perdut una oportunitat històrica de federalitzar l’Estat. Tornar enrere ara, tornar a donar oportunitats a Espanya és no creure’s la gent del nostre país. Mentre la ciutadania vol exercir el dret a decidir, els mitjans de comunicació aposten per “l’Estatut de la Moncloa”. Dignitat sí, claudicació i submissió no, i l’editorial conjunt dels dotze diaris -encapçalats pel Grup Godó i el Grupo Zeta- sembla més un crit de desesperació perquè no canviï res que no pas un full de ruta pensat per dibuixar un futur pel país.
On eren aquests mateixos mitjans de comunicació, sobretot els més grans, quan des de les espanyes més profundes carregaven contra Catalunya per haver fet un Estatut que trencava la Constitució espanyola? On eren quan Zapatero incomplia les seves promeses, feia cas a la 'brunete mediàtica' i aplicava el ribot a l’Estatut aprovat per l’àmplia majoria del Parlament de Catalunya? No és moment d'oblidar que el del 30 de setembre és l’únic Estatut democràtic aprovat. D'aleshores ençà totes les rebaixes acceptades pel país han estat un error darrere un altre. Malgrat aquesta 'generositat', Espanya ens segueix dient 'no' amb lletres d'or esculpides a les nostres esquenes.
A Rodríguez Zapatero i a l'Estat espanyol els preocupa més allò que pugui dir Pedro J. Ramírez i 'El Mundo' que no pas 12 diaris catalans. Ara ja no fan por, tot i que pugui semblar el contrari per les 'quatre pàgines de brossa' escrites pels mitjans espanyols. Espanya -mani qui mani, sigui Zapatero, Aznar o Pedro J.- no ens vol, i per tant ja no cal defensar un Estatut que ja és mort, que ja no és el nostre, que ja no és el que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre. Ara cal anar molt més lluny. Ara cal decidir i donar el dret a decidir als ciutadans.
No perdem el temps en defensar causes perdudes, dediquem els esforços a defensar el nostre país. La millor manera de fer-ho, un editorial conjunt de tots els mitjans de comunicació -escrits, radiofònics, televisius i digitals- per fer una crida a la participació a les consultes sobre la independència de Catalunya el proper 13 de desembre. O també tenen por de les urnes? Tenen por de que els ciutadans expressin la seva voluntat? Tal i com diu la saviesa popular, la ciutadania sempre va per davant dels polítics. Avui caldria afegir que va per davant també dels mitjans de comunicació.