Democràcia a l’espanyola
Espanya, com Turquia. Espanya tanca diaris i ràdios i ara segresta revistes als quioscos per una sàtira sobre la casa reial. La imatge de la Guàrdia Civil entrant a la redacció de la publicació satírica de referència i emportant-se a punta de pistola els motllos de la portada d’aquesta setmana ja indiquen el grau de maduresa i modernitat de la seva democràcia.El setembre del 1977 un escamot de l’organització ultra Triple A deixava un paquet bomba a la redacció de El Papus, en certa manera predecessora de El Jueves. L’atemptat de l’extrema dreta espanyola li va costar la vida al telefonista de la publicació. Ara, trenta anys després, és l’extrema dreta judicial, el búnker, els qui no toleren que es pugui fer un exercici tan saludable com fer conya de la casa reial espanyola amb una portada que és una veritat com un temple.
Aquesta és la seva democràcia. Democràcia a l’espanyola. La que va tancar Egin el 15 de juliol de 1998 amb 300 agents de la Policia entrant a la redacció d’Hernani alçant els dits en senyal de victòria i que, vuit anys després, encara no es coneix sentència alguna. La mateixa democràcia que va tancar la revista Ardi Beltza i el diari Egunkaria sense que, a dia d’avui, no s’hagi pogut demostrar res en contra seu.
El cas de El Jueves ben segur que serà motiu d’escarni en democràcies avançades com la britànica o la belga on la casa reial no s’escapa de ser objecte de la sana crítica humorística.
Des d’Espanya es criticava la prepotència francesa d’aquella dita que afirmava que Espanya era el cul d’Europa i el cap d’Àfrica. Més enllà de l’expressió, el que queda clar amb actuacions judicials com la de l’Audiència Nacional contra El Jueves és que per molt que ho intentin amagar, per molt que ho dissimulin, Espanya no és una democràcia avançada. Espanya, com Turquia. Espanya és així.