Amb les dones dels altres sí que es pot ser misogin
El senyor Joan Ferran s'ha tornat boig. I diem senyor perquè en aquesta vida s'ha de ser, per damunt de tot, educat. Creiem, però, que a més d'una persona li passarien pel cap d'altres adjectius per definir aquest personatge. Les darreres declaracions extretes del seu llibre són per enviar-lo directament al psiquiàtric i inhabilitar-lo per exercir com a diputat. Un diputat que en teoria ha estat escollit per defensar homes i dones, però si ens fixem en les darreres paraules que li ha dedicat a la senyora Montserrat Nebrera, millor que no s'acosti a ningú, i menys del gènere femení.Aquest senyor ha parlat de la diputada del PP com una dona que despertava els instints 'troglodítics' de més d'un dels seus adversaris i que més d'un fingia trobades casuals amb ella. La cosa va més lluny i l'arriba a definir com una 'mena' de santa...
En definitiva la cataloga com un mite sexual i es passa pel forro la seva vàlua personal i laboral. Veient això sorgeixen moltes preguntes: Qui ha estat l'editor que no li ha censurat aquestes barbaritats? Per què el senyor Ferran s'atreveix a escopir tanta porqueria? I per què ningú del PP ha dit res? Per què cap de les dones del PSC, ni d'Esquerra, ni d'ICV, s'han unit per denunciar aquesta situació? Per què serveixen les secretaries de les dones dins dels partits? Només per fer manifestos encesos?
Si algú parlés amb aquesta grolleria i falta de respecte sobre la condició sexual o sobre la malaltia d'algun diputat o diputada, de ben segur que els socialistes posarien en marxa la seva maquinaria particular i, fins i tot voldrien fer un ple extraordinari per debatre la situació. Però es veu que com que la persona atacada ha estat Montserrat Nebrera, diputada del PP, no passa res de res i ningú s'ha posat les mans al cap. No és també la Montserrat Nebrera una dona?







