Raul Ramos Professor d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, i un dels investigadors del Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional
“El salari mínim estatal ha deixat de ser suficient”
Eduard Fernández (@eduard_bcn) .- Raul Ramos (Barcelona, 1972) és professor d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, i un dels investigadors del Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional del centre. L’activitat acadèmica de Ramos es centra, entre altres temes, en l’estudi de les desigualtats en el mercat laboral, i recentment ha analitzat els efectes de la implantació de de salaris mínims locals o regionals en diversos punts del món.
Comparteix
TweetEl punt de partida del debat, que s’està produint a diversos països, és que el salari mínim establert a nivell estatal és massa baix. Estem acostumats a pensar que el treball és una manera de sortir de la pobresa, i el que estem observant és que comença a haver-hi un col·lectiu de gent que, tot i tenir feina, no té suficients ingressos com per poder subsistir.
Abans de la reforma de la negociació col·lectiva, quan sindicats i patronal seien a negociar convenis col·lectius, aquests nivells salarials tenien en compte els diversos nivells de preus a cada territori. No cal oblidar que la negociació col·lectiva a Espanya domina a nivell sectorial i provincial, i per tant els salaris establerts als convenis col·lectius, sempre milloraven el salari mínim estatal. Tot i això, aquest mecanisme ha deixat de ser suficient a causa de la reforma laboral, ja que aquesta afavoreix la negociació empresarial. S’ha passat d’una situació en la qual el 90% dels treballadors estaven inclosos en convenis col·lectius, a una en la que aquest percentatge va disminuint, i cada cop serà més necessari intervenir per millorar aquesta situació.
A qui beneficiaria l’establiment d’aquest salari mínin?
A l’estat espanyol, només un 2% dels treballadors es veuen afectats pel salari mínim fixat pel govern central. Per tant, veiem que el percentatge de gent que es veuria afectada per un salari mínim territorial estaria entre un 10% i un 15% dels treballadors, si fixéssim un sou en línia amb el que s’estableix a la Carta Social Europea. La situació no milloraria només pels que estan entre aquests dos salaris, sinó també pels que estan una mica per sobre dels 1.000 euros, ja que es produiria un cert efecte dominó.
Resta de l’entrevista en aquest enllaç del @meseconomia