MAX CAHNER (1936-2013)
Max Cahner ha estat un dels més destacats intel·lectuals catalans. A banda de la seva producció acadèmica i política cal destacar-ne la seva faceta com a editor, ja des de l'any 1956 en què juntament amb Ramon Bastardes i Josep Benet, van transformar el butlletí dels escolans de Montserrat (la revista Germinabit) en la revista cultural E Pont i, més tard, en Serra d'Or, que Cahner i Bastardes dirigirien en la seva fundació l'any 1959.
L'any 1961, Cahner creà (juntament de nou amb Ramon Bastardes) Edicions 62, amb la voluntat de normalitzar la producció literària i editorial en català, tant pel que fa al Principat com a la resta de Països Catalans (recordem que el primer llibre de 62 va ser Nosaltres els valencians de Joan Fuster). La gran obra, però, d'Edicions 62 i Max Cahner va ser la monumental Gran Enciclopèdia Catalana, encara avui referència indiscutible.
L'any 1972 Max Cahner crea una altra editorial de referència, Curial que va treballar el la publicació de textes clàssics (els tres volums de les Tragèdies d'Eurípides a càrrec de Carles Riba en serien un bon exemple, així com els Poemes de Kavafis, er citar-ne un parell d'exemples).
Evidentment, Cahner va participar en la creació del diari Avui i en va ser editor i president, així com director de la Revista de Catalunya. També va ser president de la Universitat Catalana d'Estiu.
En uns moments decissius per a la història de Catalunya, ens deixa una de les persones que més va ajudar en la represa i normalització cultural.






