Ressenya: PLUJA DE SANG
0
Compartir
( 2 vots )
carregant
Josepmiquel Servià
Narrativa
Editorial Dux
Barcelona, 2012
63 pàgines
Josepmiquel Servià és un dels autors amb més llarga trajectòria al nostre país. Això no vol dir, però, que sigui un autor prolífic. Ans al contrari. Els seus llibres no arriben a la desena, entre els que destaquen texts sobre Lluís Llach (Lluís Llach, un trobador per a un poble) i Gabriel Ferrater (Gabriel Ferrater: reportatge en el record).
Tot i ser un autor poc prolífic, ha conreat diversos gèneres i ha brillat especialment en la poesia, essent autor d'un extraordinari i tendre poemari, Jerarca de la llum publicat l'any 1987 acompanyat d'unes magnífiques fotografies en blanc i negre de Jordi Bastart. A aquest llibre pertany, per citar un dels exemples més bell, el poema Comiat:
El bar ja quasi buit.
Soroll de gots que es renten.
L'haixix, ja consumit,
i el tabac que ha sobrat,
escampat per la taula.
La música, sonant
debades, poca-solta.
I tu, que em dius adéu.
I jo, que -derrotat-
ja no sé reternir-te.
-Cambrer, quant és?
-Què hi té?
-La fi d'un gran amor.... i vuit cerveses.
Atès que a banda d'escriptor, Servià ha estat vinculat professionalment al dret i al periodisme, el seu llibre de retalls de memòries Granissat de cafè repassa algunes de les anècdotes i episodis destacats que ha viscut, bé a la seva etapa com a cap de premsa del President Tarradellas o com a escriptor, com ara la seva aventura al capdamnunt d'unabarca de pescadors per a treballar un article encarregat per La Vanguardia, passant per les seves visites a Josep Pla acompanyat pel vell patriota que era el doctor Dalmau de Palamós.
Ara, Josepmiquel Servià reedita un conjunt de texts publicats originàriament el 1976 (i reeditat, tanmateix, el 1981), Pluja de sang. 7 narracions dels 70. L'explícit sots-títol defineix perfectament el contingut del llibre: set relats, breus, ambientats (i viscuts) a la dècada dels 70.
Pluja de sang és un llibre de sentiments, viscuts, expressats de manera manifesta o interioritzats; sentiments d'amor i d'amistat; d'expectatives vivencials; de descobriments... També és un llibre amb uns paisatges físics molt concrets: l'Empordà (Servià és, sempre, un bel·ligerant militant empordanès), però també Venècia: "Piazza San Marco, les nou del vespre...Te'n recordes?", o el Cadaqués amb aires mítics que ja rememorava Servià a Jerarca de la llum, o aquell Cadaqués "amb un fons de John Lennon"...
El llenguatge de Servià és treballat. Tot i que es tracta de narracios curtes, requereixen certa atenció en la lectura, no tant per a entendre, ans per gaudir-ne. Servià es recrea especialment en les descripcions paisatgístiques ("Parets enfora el sol ha dimitit. El cel de Cadaqués és un sangfluix".) i amoroses ("Teresa anà despullant a poc a poc el cos de Joanot. Ell féu el mateix amb el cos d'ella".).
És Pluja de sang un llibret per a gaudir de la lectura, per a fer volar la imaginació i, potser, la nostàgia, i, també, per a sorprendre's amb el desenllaç de les 7 històries narrades.
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat