Ressenya: MÀXIMES I MALS PENSAMENTS
0
Compartir
carregant
Santigago Rusiñol
Narrativa
L'Avenç
Barcelona, 2013
88 pàgines
Els aforismes, aquestes proposicions breus i sovint enginyoses que enuncien una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la i, per tant, de dificil demostració (i que, tanmateix, esdevenen també difícils de refutar) han ocupat un espai destacat al món de la literatura. Han estat utilitzades per filòsofs i pensadors, per polítics i per personatges populars de manera profunda o histriònica. Algunes sentencies de les més populars pertanyen, per exemple, a Groucho Marx o Oscar Wilde.
Pensant en aforimes vénen a la memòria llibres com el de Nèstor Lujan Pensaments, judicis i sentències (La Campana, 1996), que recull algunes de les idees, fòbies i, sobretot sarcasmes de l'afinat escriptor i periodista; o el més recent Escritos en las paredes: Indignados, de Mayo del 68 al 15-M del jove Nil Ventós (Edicions Cal·lígraf, 2013), que recull consignes utilitzades en les revoltes dels indignats i del llunyà París del 68.
L'editorial L'Avenç ha recuperat ara un llibret publicat per Antoni López el 1927 quan Rusiñol enfilava el final de la seva vida, havent abandonat les seves col·laboracions a L'Esquella de la Torratxa i amb obres teatrals considerades menors.
Aquestes Màximes i mals pensaments han estat reivindicades tant per Josep Pla com per Vinyet Panyella en les seves respectives biografies del pintor i escriptor com una mena de resum vital del personatge. És, en tot cas, un "testament vital" que denota un cert sentiment de desencant o de tristor i resignació en el to de les sentències que hi aboca, o, com diu Josep Pla "es el esquema de su excepticismo".
En tot cas, com tots els aforismes, calen més d'una lectura. En un primer moment, les màximes poden semblar divertides, enginyoses per descomptat, com correspon al seu autor.
Si voleu conèixer un home, poseu-lo davant del fotògraf; tot ho treu a la part de fora perquè pugui sosrtir a la placa.
El col·leccionistes d'antiguitats són els drapaires dels records.
O encara:
Al qui va inventar l'alcohol se li hauria de fer un monument. Als tristos els fa tornar alegres, i als dolents els fa tornar idiotes.
Però rera aquesta primera façana enginyosa veiem com Rusiñol dispara amb calibre gruixut contra l'ordre establer, ja sigui la família, la religió, o la política, amb especial fruïció en les frases dedicades a les dones (ah! la misoginia):
Per a les beates, resar és com fer el solitari.
El marit que té una dona que vol ser elegant, ja pot començar a tremolar.
No cal dir, però, que algunes de les sentències dedicades al que ara anomenariem la classe política, tenen, encara gairebé 100 anys després, plena vigència i podrien ésser pintades a qualsevol paret del nostre país sense desentonar gens ni mica:
Els polítics han de tenir el cor reglamentat: no poden compadir més que els que són del seu partit.
L'home que mana només pot imposar-se omplint el ventrell dels qui l'ajuden.
Màximes i mals pensaments són 200 pensades de Santiago Rusiñol, que s'acompanyen d'un epíleg de la professora Margarida Casacuberta, en la que ressegueix succintament el moment de creació i publicació aquesta obra, que es clou amb la màxima sentència de Rusiñol:
I, per fi, el que escriu un llibre de pensaments ha tingut un mal pensament d'escriure'ls, perquè tots aquest pensaments poden escriure's a la inversa.
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat