Ressenya: DOTZE LLUNES A SASKATCHEWAN. IMPRESSIONS DES DE LA GRAN PRADERIA CANADENCA
August Bover
Narrativa
Pagès Editors
Lleida, 2013
184 pàgines
Després de publicar cinc llibres de poesia, un recorregut iniciat amb En pèlag d’amor (1999) i que inclou l’experiència japonitzant de tankes i haikus –L’hivern sota el Cadí (2001), Mojave (2006) i Terres de llicorella (2008)- i el tombant decididament i lúdicament “oulipià” de Cloc! (2011), August Bover presenta ara un llibre de prosa: Dotze llunes a Saskatchewan. Impressions des de la Gran Praderia canadenca.
Es tracta del dietari de l’autor durant la seva estada com a assistent de recerca a la Universitat de Saskatchewan (Canadà), en iniciar-se la segona meitat dels anys setanta del segle passat. Un text reelaborat més recentment a partir de la recuperació de les cartes que, durant aquell temps, havia anat enviant a la seva família. Amb una prosa rica, àgil i amena, i estructurada segons el calendari lunar dels indis cree de la praderia, Bover ens descobreix un grandíssim país –immens, llunyà i molt desconegut per a nosaltres, però de vegades molt més pròxim del que podríem pensar-, amb la bellesa espectacular i esponerosa de la seva natura i els seus paisatges, amb la riquesa i la diversitat de les seves cultures: l’anglòfona, la francòfona i les indígenes massa sovint oblidades o silenciades. I la neu i el fred del gran Nord, és clar. I el goig de viure en una democràcia de debò, tot just arribat d’una llarguíssima i anacrònica dictadura. I la música, la literatura, la pintura, el cinema, la història... i moltes coses més.
Sempre amb el rerefons i el contrapunt d’uns Països Catalans esperançats que maldaven per refer-se -entre una dictadura que no acabava de desaparèixer i una democràcia que no acabava d’arribar-, empesos per un anhel de llibertat que permet d’establir interessants paral·lismes amb els temps actuals.






