Ressenya: LA MEMÒRIA DE L'ESTEVE ALBERT
0
Compartir
carregant
Edició a cura de Josep Puig
Pròleg d'Hilari Raguer
Voliana Edicions
Argentona, 2013
191 pàgines
15 €
La història recent de Cataluya s'ha contruït amb la tasca abnegada d'un munt de persones, a voltes no massa conegudes pel gran públic, però que van treballar amb dedicació i valentia per la contrucció nacional del nostre país, des dels principis fonamentals de la llibertat i la democràcia.
Aquest és el cas d'Esteve Albert (Dosrius, 1914-Andorra, 1995), una persona que va ser partícep d'una part important dels esdeveniments pels quals va passar la història de Catalunya a partir dels anys 30 del segle XX i que va lluitar en les dures tasques de la llarga nit de la dictadura. Albert va ser creador de pessebres vivents; escriptor d'obres teatrals de caire històric i que encara es representen com Bandera Catalunya a Bellcaire d'Empordà (cada divendres i dissabte sant, sobre la fi del comtat d'Empúries); poeta i assagista. Com tants altres homes de la seva generació era, alhora, activista cultural i polític, sense oblidar, en el seu cas, les bases del cristianisme.
Al llarg de la seva trajectòria, Esteve Albert va conèixer i va treballar al costat d'un munt de personatges històrics importants. Algunes d'aquelles vivències són les que es plasmen en el llibre La Memòria de l'Esteve Albert, que aplega la seva relació amb Josep Carner, Manuel Serra i Moret, Carles Cardó, Fèlix Millet i Maristany, Antoni Comas, Joan Peiró i Pau Casals. El curador d'aquesta edició n'ha estat Josep Puig i Pla, que ha publicat d'altres treballs sobre la figura d'Albert, a banda d'estudis sobre el sindicalista Joan Peiró o la vaga de tranvies del 57, per esmentar un parell d'exemples.
En el perfil dels set personatges que ocupen el llibre, Esteve Albert ha vulgut fer un retrat proper del personatge que ell mateix va conèixer i tractar, però relacionat amb la seva tasca política, social, cultural o sindical. Són perfils que recòrren bona part de l'espectre ideològic (nacionalisme, obrerisme, cristianisme, en el que es basava el mateix pensament d'Albert) de la societat de l'època de la República i l'exili de Catalunya. Són perfils que tenen la virtut de transmetre la realitat i l'ambient del moment, bé sigui a les fàbriques de Mataró, com als mítings i trobades polítiques, com als despatxos i reunions a l'exili de París o Perpinyà.
Esteve Albert tracta els personatges amb gran sinceritat, sense amagar la seva admiració o en d'altres casos les seves crítiques, però sempre amb gran realisme: "Manuel Serra i Moret havia passat el seu exili sense dificultats econòmiques ni actuacions heroiques i mancà de l'aurèola que això atorgava aleshores"; "(...) el reagrupament pensant amb Pau Casals com a màxim representant, topà sempre amb els legalistes manejats per dos maniobrers de molta habilitat i insistència que eren i són: Josep Tarradellas, obsedit fins a reeixir a fer-se amb la Presidència de la Generalitat i Josep Pallach (...)". En tot cas, la devoció es fa plenament manifesta amb les pàgines finals dedicades a Pau Casals, tant pel que fa al vessant humà del músic universal com a la seva rellevància política i la seva reivindicació arreu del món de Catalunya.
I és que tots els personatges que apareixen al llibre tenen un vessant polític al servei del país. És evident que Albert parla de l'obra de Josep Carner, un dels grans noms de les lletres catalanes, però el perfil que aquí apareix, menys conegut pel gran públic, és la seva vessant de diplomàtic, les seves influents relacions amb polítics d'arreu del món i els seus intents, per exemple, d'aconseguir que el Vaticà intercedís per la causa catalana. Eren aquells temps en què el servei al país estava per damunt de tot i es considerava que tot el treball que es feia, tant personal com polític, es feia en favor de Catalunya.
De La Memòria de l'Esteve Albert, de les seves reflexions, de les paraules que dedica als personatges retratats, de la tasca que dibuixa d'aquests personatges, es destria que hi havia un temps en què les ideologies tenien sentit i en què els ideals màxims eren la llibertat i la democràcia, i que moltes persones, com el mateix Esteve Albert, van posar aquests ideal al servei del poble.
Aquest és un llibre perfectament llegible avui dia com un manual polític i no solament com uns textos històrics. Com bé assenyala Hilari Raguer al pròleg del llibre (un pròleg també compromès com el texte que el segueix) el llibres es publica ens uns moments "crucials per a Catalunya" i, per exemple, assenyala Raguer com en el socialisme català "necessitem gent com Serra i Moret". I és que Serra i Moret "sostenia que l'alliberament de Catalunya ha d'èsser paral·lela a l'emancipació dels treballadors, lluny del fals dilema que repetidament, i també avui, ens plentegen alguns pseudoprogressistes". Quedat dit:
En aquests moment crucials per a Catalunya, la lectura d'aquest llibre podrà aportar a alguns dels nostres dirigents claredat d'idees per a encara el futur, a imatge del gran geni del violoncel Pau Casals "fidel fins a la mort a Catalunya i a la democràcia". I les noves generacions els pot servir l'exemple d'Esteve Albert. La seva, com al de tants altres, va ser una lluita sorda i constant, que cantava Raimon, al sevei d'aquest poble.
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat