[Entrevista] PERE PERPINYÀ: "EL QUE HI HA EN JOC ÉS EL PODER DEL POBLE I LA SEVA GENT, CATALUNYA, ENVERS ELS PODERS POLÍTICS, ECONÒMICS I MILITARS, D'ESPANYA ".
0
Compartir
( 3 vots )
carregant
Pere Perpinyà és l'autor del llibre Operació Montserrat. Atemptat al cor de Catalunya, (Editorial Dux, Barcelona, 2014) una novel·la de política ficció, que es mou, com les bones obres del gènere a cavall de la ficció i la realitat: en Bernat Oliba ha decidit passar uns dies a Montserrat. El mateix dia de la seva arribada es produeix un atemptat contra l'abat i ell passa a convertir-se en el principal sostpitós. A partir d'aquell moment mantindrà una lluita frenètica per tal de demostrar la seva innocència. Junt amb la Ruth, descobriran la implicació d'un grup ultra dretà espanyol que, recolzat per diferents i diversos poders de l'estat espanyol, vol somoure alguns dels fonaments bàsics de la societat catalana. El llibre es presentarà el proper dia 14 de setembre a la Setmana del Llibre en Català a Barcelona. Parlem amb el seu autor.
LA FICCIÓ POLÍTICA NO ÉS UN GÈNERE MASSA CONREAT A CASA NOSTRA, SÍ EN CANVI AL MÓN ANGLOSAXÓ. PERQUÈ VAS OPTAR PER AQUEST GÈNERE?
Certament, haig de dir que a casa nostra no s'estila gaire aquest gènere al que fas referència. Dir també que a l'inici de l'escriptura no m'ho vaig plantejar, ja que no anava a escriure cap novel·la, tal i com explico al pròleg de la mateixa. Tot just havia sortit de fer una estada a Montserrat, una mena de retir espiritual, i el que anava a ser un diari de vivències es va acabar convertint en una novel·la. Per això dic que el procés d'escriptura va ser com si “se m'estès dictant” per no sé qui..., tal vegada La Moreneta. Pensa que ho vaig escriure en només 33 dies, un número que té unes certes connotacions màgiques. Va ser començar a escriure i no poder deixar de fer-ho fins que vaig acabar. Semblava posseït, en el terme positiu de la paraula.
HAS SEGUIT ALGÚN PROCÉS ESPECIAL DE DOCUMENTACIÓ?
Com he comentat a la pregunta anterior, no tenia cap intenció d'escriure una novel·la, i per això mateix no tenia previst seguir cap mena de guió preestablert. Val a dir, però, que sí que em vaig basar en totes les parts històriques a les que es fa referència en el llibre Montserat, els misteris de la muntanya sagrada, del periodista i escriptor Antoni Batista. Per fer ús de les mateixes li vaig demanar autorització, i ell, molt amablement, m'ho va permetre. Per tant, les parts històriques estàn fortament documentades en el seu estudi i comprovació històrica. Per la resta, tot va ser inspiració i coneixements propis. Pensa que es va escriure fa tres anys, quan l'anomenat “Procés cap al dret a decidir i/o independència” encara no era tant vigent com ara, l’any 2014. D'aquí que sempre dic que la novel·la té unes certes connotacions profètiques, que es van produint gairebé fil per randa, una darrera l'altra. Els lectors que ja l'han llegida em diuen exactament el mateix. Dir també que la gran majoria dels lectors em comenten que un cop començat a llegir el llibre no ho poden deixar de fer, i fins i tot hi ha gent que en dos/tres dies l'han començat i acabat sense poder aturar-se, la qual cosa m'omple de satisfacció tenint en compte que és la meva primera obra i no sóc gens conegut a nivell literari.
ES FA MOLTA INSISTÈNCIA PER PART DELS PERSONATGES EN LA TRADICIÓ, I EN LA NECESSITAT DE RESPECTAR-LA. ÉS UN RECURS O PERSONALMENT TAMBÉ HO CREUS?
En el meu cas personal, per descomptat que hi crec. Però no et podria definir, exactament, la paraula "Tradició" en el cas que ens ocupa. Diguem, però, que en una Nacio Mil·lenària com la nostra el fet de què La Tradició perduri és quelcom vital per a la nostra supervivència. Li podem dir costums, llengua, manera de fer, manera de pensar..., i tot encaminat a la supervivència d'un poble que ha sigut, que és i que vol continuar éssent, malgrat múltiples i fracassats intents, per part dels que no ens volen bé, de fer-nos desapareixer, dins el seu invent anomenat Espanya. Sóc un ferm defensor de la nostra manera de fer i de ser. Malgrat, de vegades, potser massa vegades, anem amb el lliri a la mà com a persones individuals i com a nació.
FA LA SENSACIÒ QUE L'HAS ESCRIT RÀPID, TOT D'UAN VOLADA, AL MATEIX RITME FRENÈTIC DE LA HISTÒRIA QUE S'EXPLICA. ÉS AIXÍ?
Sí. Com ja he comentat abans ho vaig escriure en 33 dies, a un ritme de 8-10 hores diàries i sense guió. Val a dir que hi havia nits que marxava a dormir pensant que, com a autor, havia de matar a determintat personatge, i l'endemà li salvava la vida. Aquesta experiència de poder decidir sobre la vida de determinats personatges em va engrescar molt. De fet, la meva vida personal sempre ha anat molt ràpida, de vegades massa i tot, i això es veu també en la meva escriptura, de vegades sense ordre predeterminat, però tenint el màxim control possible sobre les meves accions, fins i tot les acciones equivocades, que també m'han ajudat a créixer. Així ha estat la meva vida i així ha estat la redacció de la meva primera novel·la.
FAS SERVIR CAPÍTOLS BREUS. ÉS PER DONAR UNA MAJOR VITALITAT A LA NARRACIÓ?
Efectivament, això sí que ho vaig tenir clar quan vaig veure el caire que anava prenent l'obra. Les accions havien de transcórrer amb molta rapidesa i amb la màxima vitalitat possible. Admetria, salvant les distàncies, una comparació amb el Procés actual de Catalunya. Fixa't que, des del 2010 i la manifestació del 10-J, sembla que hagi passat molt de temps, però només han passat quatre anys. I és que quan un pren una determinació, i aquesta compta amb la voluntat d’una gran majoria del poble, s'ha d'actuar amb rapidesa i sense defalliment possible. Fa quatre anys ningú, pràcticament, hauria dit on ens trobariem actualment. I dic “ningú pràcticament”, llevat d'alguna excepció com podria ser el Mestre Roger Vinton, un personatge misteriós del Twitter, que ens il·lustra amb l’anomenada Agenda Vinton, on gairebé tot està escrit.
ÉS EVIDENTMENT UNA NOVEL·LA DE FICCIÓ, PERÒ TAMBÉ TÉ UNA PART DE REALITAT, EN EL SENTIT QUE ALGUNES PARTS SÓN MOLT CREÏBLES O POSSIBLES.
No podria estar més d'acord amb la teva definició en aquest cas. Crec que la majoria de personatges i actuacions polítiques són extrapolables a molts dels personatges reals que ens envolten, tant a Catalunya com a Espanya. Però, ara, haig de dir que el personatge principal, en Bernat Oliba, tot i ser un personatge de ficció, té unes caracterítiques i vivències molt semblants a les meves. No seria ben bé el meu alter ego, però a les persones que em coneixen no els costaria gaire identificar-me. No vol dir que les accions i situacions en què es veu involucrat hagin passat, encara, però personalment tinc la creença de què podrien perfectament haver passat. El motiu principal de la novel·la, que és l'atemptat contra l'abat de Montserrat, no deixa de ser un atemptat contra Catalunya i els seus símbols, més enllà de les creences religioses o espirituals de cadascú. Haig de dir, també, que l'anomenat govern d'Espanya fa 300 anys que és el mateix en relació a Catalunya. Han canviat les persones, però la idea és la mateixa: empetitir Catalunya com a nació el màxim possible. Els agradaria utilitzar la seva suposada superioritat per engolir-nos i difuminar-nos, i així fer-nos desaparèixer com a Nació.
EL QUE EXPLIQUES ÉS FICCIÓ, PERÒ CREUS QUE TAL I COM VAN (O HAN D'ANAR ELS ESDEVENIMENTS) LA REALITAT PODRIA SUPERAR AQUESTA FICCIÓ QUE EXPLIQUES?
Per descomptat que ho crec. Ells, és a dir, els diversos governs d'Espanya i els poders polítics i econòmics que sustenten Espanya, saben que han de fer el que calgui per impedir que Catalunya marxi. Fins i tot que poguem decidir, lliurament i democràticament, que volem fer amb el nostre futur. Han decidit tallar-nos qualsevol dret a decidir en qualsevol aspecte, i remarco “en qualsevol aspecte”. Han decidit que ens enfrontem, però nosaltres només ho podem fer com a poble. Per això dic que el que hi ha en joc, ara, és el poder del poble i la seva gent, Catalunya, envers els poders polítics, econòmics i militar d'Espanya. I mira que et vaig a dir: no descarto un intent d'ocupació militar del Parlament de Catalunya, així com de la televisió i ràdio públiques en cas de què continuem en la voluntat de voler decidir el nostre futur. I no dubtis que ho intentaran. Si ara no fóssim al 2014, en ple segle XXI, ja ho haurien fet.
M'agradaria aclarir que l'anomenat Procés no és entre els habitants de Catalunya i els habitants dels diversos pobles d'Espanya. Dins d'ambdues parts hi ha gent amb diverses formes de pensar i opinar, totes molt respectables. El tema són els poders que governen Espanya fa 300 anys. Com he dit, en l'àmbit polític, econòmic i militar. Lligat amb això mateix, a la novel·la faig referència a possibles infiltrats dels serveis secrets espanyols en el cos de la policia catalana, els mossos d'esquadra. Estic segur que, a mida que avanci el procés, ja que no el podran aturar en ser impulsat des de la societat civil, això es farà més evident. Per això mateix, també és molt important que els caps visibles, i em refereixo al president Mas i a Oriol Junqueras, però també a Carme Forcadell o Muriel Casals entre d'altres actors, es mantinguin ferms amb la seguretat de comptar amb una majoria aclaparadora de la societat civil que els empeny i els dona suport.
ESTÀS SATISFET DE L'ACOLLIDA DEL LLIBRE?
Pel moment, i tenint en compte que va sortir al carrer per Sant Jordi d'aquest any, les dades de les que disposo són força sorprenents i agradables. No era la meva intenció escriure una novel·la, com he dit, i finalment i gràcies a l'Editorial DuxElm i el seu editor, en Josep Maria Vall, i la plataforma de micromecenatge TotSuma, vam aconsseguir la seva publicació. Dir també que serem presents (convidats) a la Setmana del Llibre en Català, del 7 al 14 de setembre, i a partir d'aquí donarem un nou impuls al llibre després de les vacances d’estiu.
PENSES SEGUIR EN ELS PROPERS TREBALLS AQUESTA LÍNIA DE POLÍTICA FICCIÓ?
No ho sé. Amb els anys he aprés a observar els esdeveniments i no fer gaires plans, ja que la realitat pot ser molt canviant. Sí, però, que tinc una segona part al cap, tal vegada més potent i sorprenent. També estic treballant sobre una mena de llibre/guía sobre el Camí de Sant Jaume, que he fet en diverses ocasions. També tinc, i força avançada, una altre novel·la històrica sobre els anomenats Bons Homes i Bones Dones, els càtars que van ser literalment exterminats en el decurs dels segles XII i XIII. Qualsevol semblança amb el procés actual de Catalunya no seria només ficció...
Per acabar i agraint l'oportunitat que em doneu al directe.cat de fer-me aquestes preguntes i acollir les meves respostes, m'agradaria dir al poble de Catalunya que no defalleixi. Si continuem ferms en el nostre objectiu, sense imposicions i amb respecte cap a la diversitat cultural de la nostra nació, no tingueu cap dubte de que guanyarem. Democràticament i amb llibertat per a escollir, guanyarem!
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat