[Ressenya] MARIÀ VILLANGÓMEZ: OBRA POÈTICA COMPLETA ! directe!cat

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

Dissabte, 11 d'octubre de 2014 17:05 h

[Ressenya] MARIÀ VILLANGÓMEZ: OBRA POÈTICA COMPLETA

( 2 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

Marià Villangómez, Ressenya, Viena Edicions

Marià Villangómez Llobet

Viena Editorial

Barcelona, 2013

552 pàgines

22,90 €

Poesia

Marià Villangómez és un dels poetes més desconeguts per al gran públic però alhora amb una obra ben sòlida. L'any 2013 s'acomplia el centenari del seu naixement i aprofitant l'any Villangómez s'editava una nova edició revisada de la seva obra poètica completa a compte de l'editorial Viena. Un luxe per als sentits, sobretot per a aquells que no van poder gaudir de l'anterior edició que l'any 1983 va publicar Llibres del Mall, en tres volums, amb el títol d'Obres completes.

Tot i que Marià Villangómez va morir l'any 2002, la seva etapa de creació poètica original va finir l'any 1962, trenta anys ben escassos des dels seus primers poemes publicats l'any 1933. D'ençà d'aquella data i fins la seva mort, Villangómez va continuar conreant la traducció de poesia al català i la prosa i es va convertir en el gran referent cultura d'Eivissa i Formentera. Probablement, el fet de viure al petit poble eivissenc de Sant Miquel de Balansat (a on també va fer de mestre), ha provocat el seu desconeixement general (que ja se sap de l'egocentrisme del Principat i, sobretot, dels mitjans de comunicació capitalins), malgrat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que va rebre l'any 1989. El món de la música ha prestat atenció a la seva figura amb adaptacions musicals de la seva obra per part de grups com els Ja T'ho Diré o cantautors com Josep Tero.

Deia Salvador Espriu que Marià Villangómez era, de molt, "el més important poeta d'Eivissa i un dels més importants poetes, vius o morts, de la nostra llengua, s'accepti o no encara aquesta evident i elemental veritat". I és que el poeta, membre del que Joan Fuster va anomenar 'Generació sacrificada' (en referencia a la obra interrompuda per la guerra civil), va ser un gran rapsode del paisatge eivissenc i, per extensió mediterrani. Un paisatge i un ambient que es recullen, principalment, als seus primers llibres: Elegies i paisatges (1933-43), Terra i somni (1943-46), Poemes mediterranis (1943-1944), i Els dies (1946-1949). En aquests poemaris canta als paisatges tardorencs, la pluja de novembre o les hores tranquil·les del capvespre primaveral. La presència de la seva illa és constant, així com del l'ambient i l'entorn natural.

Més tard, am l'anomentat cicle de Balansart (El béns incompatibles [1947-1951] i Sonets de Balansart [1955]) Villangómez acusa el pas del temps, la poesia és més densa i detallista i s'aprecia un cert desencant en els temes triats (el cementiri, l'hivern...). És també, evidentment, una poesia més madura, potser influïda pel seu admirat Carles Riba, que venia de publicar Les elegies de Bierville (1943) i al mateix temps que Villangómez, publica Salvatge cor (1952) i Esbós de tres oratoris (1957).

Finalment, a La miranda (1958) i El cop a la terra (1962), Villangómez encara ja el fina de la seva producció poètica, amb una maduresa literària evident i uns versos més propers a la quotidianitat dels seu entorn.

Aquesta Obra poètica completa ens ofereix aquests 9 llibres ordenats per l'autor i tres poemes que va incloure en una de les seves obres miscel·lànies posteriors.

A partir del 1962 Marià Villangómez abandona la poesia i centra el seu treball en traduccions poètiques de Shakespeare, Yeats, Baudelaire, etc i en la seva tasca professional com a mestre i activista cultural que el porta a publicar un Curs d'iniciació a la llengua, l'any 1972.

Efectivament, Marià Villangómez és un dels grans referents literaris de la nostra cultura, un escriptor intens i lúcid, atret per la Mediterrània i, tanmateix per la cultura europea, de la que en va ser un lector apassionat, com pot observar resseguint la seva producció, i sempre arrelat a la seva terra. Aquesta Obra poètica completa un gaudi per als sentits i una oportunitat inexcusable d'apropar-se a una figura d'enorme dimensió.

Comenta-ho