[Ressenya] AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA
0
Compartir
carregant
Michel Houellebecq
Traducció de Francesc Rovira
Editorial Anagrama
Barcelona, 2014
176 pàgines
16,90 €
L'editorial Anagrama ha iniciat aquest any una nova col·lecció en la que publica algunes de les seves referències en català. Seguint la línia dels llibres editats conjutament amb Empúries, amb la que van publicar fins a 92 títols, i un cop trencada aquesta aliança amb el grup Planeta, el segell de Jorge Herralde preten publicar uns 8 títols l'any que tant poden ser novetats com traduccions del seu amplíssim i destacat catàleg. De fet, l'aposta pel català no és una novetat a Anagrama que ja a principis dels anys 70 va publicar algunes referències en aquesta llengua i al llarg dels anys ha traduït molts autors catalans al castellà.
El primer títol de la nova col·lecció és Ampliació del camp de batalla de Michel Houllebecq, una llibre que imaginem vol ser una declaració de principis del contingut, d'alta qualitat literària, que vol mantenir Anagrama en català. En tot cas, tant el títols publicats fins ara (Barbablava d'Amélie Nothomb, La millor oferta de Giuseppe Tornatore, ...) com els anunciats per les properes setmanes (obres d'Edgar Feuchtwanger, Yasmina Reza i Siri Hustvedt, entre altres), prometen convertir aquesta col·lecció en un referent de la literatura al nostre país.
És recurrent dit que Houllebecq és l'enfant terrible de les lletres franceses. És, en tot cas, un referent de la literatura del país veí i un escriptor que té mots seguidors a casa nostra. Qui fora premi Goncourt l'any 2010 per El mapa i el territori, té algunes de les seves obres publicades al català, com Plataforma, La possibilitat d'una illa, la ja esmentada guanyadora del Goncourt i la que ara publica Anagrama.
L'any 1994 publica l'Ampliació del camp de batalla, la seva primera novel·la, que, a banda d'alguns poemes i assajos, va marcar l'inici de la carrera d'un autor que ha estat (i continua essent) un escriptor de culte a França i a molts altres indrets. De fet, aquella primer texte provocaria la seva comparació amb Albert Camus, i el prestigiós Nouvel Observateur diria que era la "primera estrella literària des de Sartre". Poca broma. Però la ironia implícia en el Houllebecq personatge mediàtic i autor, el porta a prescindir prou del que digui la premsa i a mantenir una imatge d'esquerp i de fonedís, que fins i tot l'han portar a protagonitzar un fals documental sobre el seu suposat segrest.
El protagonista de la novel·la és un enginyer informàtic que es troba en la trentena. Treballa per a una gran companyia que té moltes relacions amb el govern. Descregut de la feina i la vida, intenta portar-ho el millor que pot i vendre els seus programes a una administració (com el departament d'agricultura -Houllebecq és enginyer agrònom-) que es mostra refractària al nou món informatic. Amunt i avall pel país, fent cursos de formació, s'adona que la seva solitud l'acompanya i que, als trenta, és ja un fracassat, amb una difícil adaptació al món de les relacions personals, sense relacions sexuals des de fa dos anys i amb uns somnis facirts de crims, sang i violència. La sortida a la depressió és l'ingrés en un centre mèdic.
La societat actual, la de la gran ciutat, les grans empreses, el món que camina cap a l'ultra liberalisme..., són disseccionats per Houllebecq amb la seva fina ironia (una ironia que impregna tot el text) i amb la seva narració desacomplexada i, diriem políticament incorrecta, que tant ha caracteritzat el seu autor. Un món farcit de perdedors i un camp de batalla que s'amplia a tots els vessants de l'existència, tant socials com personals.
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat