[Ressenya] LA DESCONNEXIÓ VALENCIANA
Toni Mollà
Publicacions de la Universitat de València
València, 2014
216 pàgines
14,50 €
Es preguntava Juan Luis Cebrián, qui durant molts anys va ser director del diari El País i un dels gurus del periodisme a l’estat espanyol, quin sentit tenia la recopilació d’alguns dels seus articles periodístics al llibre Crónicas de mi país: com ho rebria el lector, com s’interpretarien fora del context en què van ser escrits.... Ho resolia dient que “una oferta sistematizada de lo que se ha pensado y escrito durante los últimos años, como en este volumen hay, tiene un carácter y una voluntad diferentes: sirve para iluminar de manera más ámplia sobre las ideas, buenas o mala, pobres o enriquecedoras, de quien dirige el diario y para demostrar la coherencia o arbitrariedad de la línea editorial del mismo”.
Aquest és un interrogant que planteja qualsevol recull d’articles en format llibre. En el cas que ens ocupa, el nou llibre de Toni Mollà La desconnexió valenciana, qualsevol salvetat quedarà ràpidament superada per la lectura dels textes aplegats, i servirà per a corroborar el que dèia Cebrián en les paraules precedents. En tot cas, mereix una especial reflexió quan es refereix a què un article ha estat “pensat” abans d'escriure's i que respon, tanmateix, a una línia ideològica de l'autor. Es bo, com en el cas de Toni Mollà, recuperar articles pensats i reflexionats, argumentats, ben escrits, destinats no a una claca partidista, sinó a un lector intel·ligent que cerca respostes mentre es planteja preguntes. En uns temps en què el periodisme d'opinió està a tocar les clavegueres i en què abunda el fanatisme més tronat i/o la superficilitat més intrascendent, fins i tot sobta trobar articulistes com Mollà, que ens inviten, de manera amable, a la reflexió, a partir, evidentment, del seu propi argumentari.
Els articles que composen La desconnexió valenciana han estat publicats en diferents mitjans, bàsicament El Periódico, però també La Vanguardia, El País i El Triangle. Qualsevol article ens ofereix la visió que del món té l’autor. En el cas de Toni Mollà la visió és del País Valencià estant, cosa que, però, no vol dir que tracti únicament d’aspectes valencians, tot i que òbviament ens ofereix alguns elements d’interessant reflexió sobre diferents aspectes de la vida social i política d’aquelles contrades, de la corrupció política a la guerra contra la cultura pròpia, en la constació que “la política valenciana de l'època democràtica (!) sempre ha anat contra el projecte de país”. Mollà no estalvia crítiques a uns i altres, i en aquest sentit constata com “el socialisme valencià realment existent va se còmplice del blaveram reaccionari”. O encara: “Joan Lerma, que sempre va tenir mentalitat de governador civil”. La cultura; l'esport (la “relació ruïnosa, per als contribuents, que es va establir (...) entre els poders polítics i econòmics i el món de l'esport”, fent referència al València CF, la Copa Amèrica, la Fòrmula 1, etc.); els referents personals com la llibreria Catalònia (en motiu del seu tancament), la cultura francesa i París com a espai escènic i vital; l'estat del benestar; les polítiques d'esquerres; la independència (“la independència no és un valor en ell mateix, sinó un instrument en ell mateix, sinó un instrument per dissenyar polítiques públiques que reforcin la solidaritat i la cohesió socials”). Aquest són només alguns dels temes sobre els que reflexiona Toni Mollà i sobre els que invita a reflexionar la lector ocasional. El format llibre d'eixos articles permet la seva lectura assossegada i recorrent, el subratllat i les notes escrites al marge. Reflexió en temps accelerats i superficials; reflexió en temps de missatges-impacte en 140 caràcters.
Els articles del llibre es complementen amb tres textos més llargs, amb un caràcter més acadèmic, que permeten Toni Mollà aprofundir en algunes de les idees que un article de premsa tot just permet apuntar en forma d'esboç a causa del limitat espai permès.
Sota el títol de Un país possible a l'Eix Mediterrani, s'apleguen, efectivament, tres articles llargs “destinats -sobretot- a catalans”, amb la convicció que algú del sud, no només ha d'escriure per a gent del sud. Als catalans de dalt ens convé també un punt de vista més enllà dels nostres marges centralistes. Construïr un nou model del país, el tant reivindicat 'eix mediterrani' és cosa de tots, els d'ací i els d'allà, a la fusteriana manera.
Finalment, no voldríem deixar de dir que aquest articles estan, sobretot, molt ben escrits. La bona literatura periodística no és un tret comú en el paper imprès dels nostres temps i el fet que molts articulistes i columnistes actuïn més com a 'voceros' que com a periodistes o escriptors els porta a plasmar en paper les seves limitacions i a considerar el lector com a un subjecte a qui s'ha de convèncer de les pròpies idees.






