El periodista i documentalista David Segarra publica a Sembra Llibres un volum que recull més d’un centenar de fotografies sobre la vida, la resistència i la resiliència dels habitants de Gaza. Viure, morir i nàixer a Gaza és una edició acurada de 224 pàgines amb fotografies, cal·ligrafies exclusives, tapa dura i sobrecoberta que s’ha pogut realitzar gràcies a l’èxit d’una campanya de micromecenatge que va sumar la complicitat de prop de 400 mecenes.

“Per als qui som de la Mediterrània, el conflicte de Palestina ens ha acompanyat al llarg de les nostres vides. Hem crescut amb les imatges de l’horror”, afirma David Segarra al pròleg. Dividida en tres parts (Hayat, la vida; Sabr, paciència, perseverança; i Shukr, gratitud), l’obra narra l’últim i aterrador atac israelià, però sobretot ens mostra l’extraordinària fortalesa quotidiana dels palestins: escenes de vida i convivència que els grans mitjans han silenciat.

Històries com la del gat que va haver de morir perquè calia prioritzar els malalts humans; o la de la poetessa Rihab Kanaan, que va poder retrobar la filla desapareguda després de mig segle de separació; o la de la jove parella que passeja amb la seua filla pels camps de Khouza’a en aparent harmonia mentre sobre els seus caps rugien els avions de guerra i els apuntaven els franctiradors en la distància; o la del mecànic del carrer d’Omar Al-Mukhtar, que insisteix a no cobrar per les reparacions; o la de les xiquetes de l’Al-Andalus que també ajuden el pròxim sense demanar explicacions; i tantes altres que l’autor combina i barreja amb les paraules sàvies de cantants, poetes i pensadors de la mediterrània com ara Ausiàs March, Estellés, al-Russafí, Llach, Espriu, Aub, Ibn Arabí, Lorca, Darwix o Kavafis.

David Segarra ha viatjat en diverses ocasions a Gaza. En 2010 va formar part de la Flotilla de la Llibertat, una expedició internacional que portava 10.000 tones d’ajuda humanitària. Van ser atacats per les forces d’elit israelianes. Hi van morir 10 persones i David va ser empresonat. L'any 2014 hi va tornar. Va conviure durant tres mesos entre hortes, figueres, tarongers i oliveres. Cent dies, els últims sota les bombes i els atacs israelians en un territori destruït on no hi ha refugi per amagar-se. Va tornar per escriure aquest llibre, per contar històries de paciència i perseverança. Històries de pèrdua i renaixença. Històries de la bellesa oculta de Gaza. I per preparar la tornada.