[RESSENYA] LA PETITA JOIA/ UNA JOVENTUT ! directe!cat

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

Dissabte, 15 d'agost de 2015 16:00 h

[RESSENYA] LA PETITA JOIA/ UNA JOVENTUT

No hi ha cap vot

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

Edicions 62, Edicions Proa, Patrick Modiano

Patrick Modiano

Proa/ Edicions 62

Barcelona, 2014

122/142 pàgines

Traducció de Pau Joan Hernàndez i Víctor Comta (respectivament)

16.50 €/ 17.50 €

Mentre esperem l'anunciada nova novel·la del més recent premi Nobel Patrick Modiano, podem anar fent boca amb aquestes dues petites obres que retornen als prestatges de les nostres llibreries. Probablement el de Modiano hagi estat un dels Nobels que més consens ha generat els darrers temps al món literari i la seva narrativa té un grapat de fidels seguidors que, deben segur, s'anirà ampliant amb la visibilitat que dóna aquest important reconeixement.

Parlar de Modiano és parlar de París. És una Paris determinat, el París quotidià dels seus protagonistes, poc turístic diriem, però que té tota l'aurea de mítica de la bohemia, dels carrers empedrats i molls. Potser és un París recreat, però és un París que encaixa perfectament amb l'ànim melancòlic que Modiano imprimeix als seus llibres. Un París convertit també en personatge.

Com en moltes de les seves novel·les, els personatges són persones misterioses, que cerquen un passat perdut, que es busquen a elles mateixes a través dels records i del temps. Com sempre, els fets anecdòtics, que passen però podrien no passar, desencadenen un seguit d'esdeveniments. A La Petita Joia, és una trobada, una visió confosa entre la multitud d'una dona amb una abric groc al metro, que porta la Thérèse a investigar la seva pròpia vida. Podria aquella dona ser la seva mare, la seva mare morta al Marroc? La segueix al metro, la busca per París, intenta trobar trets reconeixibles amb les fotos que de la seva mare ha conservat. És la seva mare? I ella, la Thérèse, La Petita Joia, qui és? En la recerca de la seva infantesa manllevada, la Thérèse, amb dinou anys, es va trobant un seguit de personatges casuals, cadascú orfe també de la seva memòria, que esdevenen important en aquells moments de la seva vida. És una recerca que havia de representar un punt i final, però també havia de ser un "senyal que, també per a mi, a partir d'aquell dia, la vida començava".

A Una joventut, és una parella jove, en Louis i l'Odile que viuen una aventura urbana, sempre al fil de l'atzar, i sempre conduïts pels esdeveniments, mentre busquen el seu propi destí. La parella, ja enmainadada, amb trenta-cinc anys i fora de París, recorda aquells anys de joventut com una bella aventura. París és un record de "fa molt de temps", de quan tenien vint anys i la vida passava als carrers i als cafès, amb estranys i foscos personatges, (en Brossier, en Berjady) que entren i surten de les seves vides, mentre tots plegats, cerquen la seva veritable identitat.

No cal dir que llegir Patrick Modiano és un plaer com n'hi ha pocs. Ha creat el seu propi univers literari i sobre ell es mouen els seus llibres. Amb descripcions precises de l'entorn urbà de París i amb bella literatura, aquestes dues obres, com per extensió totes les seves novel·les, són emocionants perquè emocionen el lector. Els revolts que Modiano imprimeix a les seves històries, amb la dosi precisa de nostàlgia i intriga, ens mantenen sempre en atenció i els seus personatges se'ns fan entranyables, probablement perquè els sentim propers en la seva quotidianitat. Aparentment senzilles, les obres de Modiano tenen un intens treball al darrere, de creació de personatges, de recreació literària. Aquestes dues joies són d'aquelles que ens ajuden a retrobar-nos amb el plaer i el gaudi de la lectura. Encara que ens trobem en plena lleugeresa estival.

Ramon Moreno

Comenta-ho