Albert Villaró guanya el Premi Bertrana ! directe!cat

Dijous, 17 de setembre de 2015 21:05 h

Albert Villaró guanya el Premi Bertrana

No hi ha cap vot

carregant

Ponç Pons guanya el Miquel de Palol de poesia; Gustau Nerín el Carles Rahola d'assaig i Martí Pinyol el Ramon Muntaner de literatura juvenil

Albert Villaró guanya el 48è Premi Prudenci Bertrana amb una novel·la policíaca en què un crim posa al descobert una trama d’espionatge i guerra bruta entre Espanya i Catalunya en territori andorrà.

Creat el 1968, el Premi Prudenci Bertrana és un guardó literari que forma part dels Premis Literaris de Girona. Atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana, acull originals escrits en català i té una dotació de 30.000 euros.

Enguany, el jurat, compost per Xavier Cortadellas, Sílvia Soler, Llucia Ramis, Iolanda Batallé i Glòria Gasch, ha decidit premiar la novel·la La bíblia andorrana d’Albert Villaró, que Columna Edicions publicarà el proper mes de novembre.

La novel·la guardonada parteix de l’assassinat, molt professional, d’un banquer andorrà, sobre qui plana la sospita d’haver traficat amb informació confidencial. L’Andreu Boix, un dels oficials d’investigació criminal de la policia andorrana, i els membres del seu equip (que ja coneixem de les novel·les anteriors de Villaró Blau de Prússia i L’escala del dolor) hauran de dedicar-se en cos i ànima a treure l’entrellat del cas.

Les coses es compliquen: Andorra és l'escenari d'una sorda batalla entre serveis d'intel·ligència rivals, que compren, venen, inventen o roben dades sensibles. La supervivència del petit país pirinenc, que sense buscar-s’ho es troba en una difícil relació amb els estats veïns, penja d'un fil.

En Boix haurà d’amagar un testimoni essencial i a la vegada haurà de tenir tractes complicats amb la intel·ligència espanyola, per encàrrec directe del cap de govern. La neutralitat ancestral de les Valls està qüestionada: ha reaparegut el fantasma de la pèrdua de sobirania, que resorgeix periòdicament. Un obscur document, la bíblia andorrana —també coneguda com la Conjectura Valdambrini—, amagat a la Real Biblioteca de Palacio, n’és la peça clau. L’Andreu Boix tindrà l’ajut d’una historiadora, la Canòlic Pedroza, per intentar desactivar l’amenaça.

Andreu Villaró és andorrà, nascut a la Seu l'any 1964. Ha publicat un llibre de relats, La selva moral (1993), i set novel·les: Les ànimes sordes (2000), Obaga (2003), L'any dels francs (Premi Nèstor Luján 2003), Blau de Prússia (Premi Carlemany 2006), La primera pràctica (2010), L'escala del dolor (2012) i Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014). Ha escrit el llibret d'una òpera titulada El somni de Carlemany, a la qual ha posat música el compositor napolità Sergio Rendine.

Obaga ha estat traduïda al castellà i al francès, i Blau de Prússia ha aparegut en castellà i en italià.

Per la seva part Ponç Pons ha guanyat el Premi Miquel de Palol de poesia pel poemari Camp de Bard, un llibre que reuneix, ja en el títol, les dues grans passions del seu autor: la naturalesa i la poesia. Es tracta d’un llibre extens i molt treballat formalment que experimenta amb diversos tipus d’estrofes i toca una variada gamma temàtica. Partint del menorquinisme més sentit i autèntic, enamorat de l’art i la filosofia, l’autor abraça l’humanisme i poetitza la universalitat.

En el llibre, que du notes finals sobre la creació de cada poema, hi ha una gran presència de dones que ell reivindica, com santa Teresa de Jesús, Clarice Lispector, Emily Dickinson, Edith Stein i destaca un tríptic molt emotiu dedicat al seu pare.

Camp de Bard arrenca amb una cita de Robert Graves que diu: “Un volum de poemes ha de formar una seqüència dels moments més intensos de l’autobiografia espiritual del poeta” i prossegueix amb un prefaci del poeta: “La vida, l’art, la biografia d’autors que admir, les històries bíbliques, el desconcert del món i la recerca de sentit existencial són les llavors d’aquest llibre que he escrit pel camp i en matinades de te verd i jazz. Neruda va confessar: “Mi vida es una vida hecha de todas las vidas: las vidas del poeta”, i totes les que jo he viscut fins ara neixen d’una poesia que vol ser ofrena i redempció, conjurament, exorcisme, celebració, cant, viatge, exploració. Sóc perquè escric i escric perquè vull ser escrivint aquell al·lot d’un petit poble d‘una illa que feia versos dalt les golfes i tenia un somni: ser poeta. La resta és Literatura.” En el llibre, dedicat a l’editor mort recentment Jaume Vallcorba, hi ha, a més d’en català, poemes escrits en italià, francès i gallec, que són algunes de les llengües que Ponç Pons domina i de les quals tradueix.

Edicions Proa publicarà Camp de Bard, de Ponç Pons, el proper mes de novembre.

La dotació del premi és de 2.400 euros. El jurat està format per Sam Abrams, Eva Baltasar, Rosa Font, Pere Gimferrer i Francesc Parcerisas.

El 37è Premi Carles Rahola d’assaig ha estat per a l’obra Traficants d’ànimes. Els negres espanyols a l’Àfrica, de l’antropòleg Gustau Nerín.

Traficants d’ànimes és un estudi sobre la presència de negrers espanyols a la costa africana al segle XIX. Aquest aspecte absolutament desconegut del tràfic d’esclaus s’ha aconseguit posar al descobert mitjançant un buidatge sistemàtic d’arxius i biblioteques. Entre els negrers que surten a la llum en aquest assaig, hi ha homes de Cadis, de Màlaga i de Santander però també de l’Escala, de Sant Feliu de Guíxols, de Vilanova i, sobretot, de Maó. La majoria de negrers procedien de riques famílies de mercaders o de capitans de vaixell, però també n’hi havia alguns que eren mariners abandonats pels seus patrons a la costa africana, o fins i tot no faltava qui compaginava el tràfic d’esclaus amb la pirateria.

Els factors negrers, durant mig segle, van constituir una peça clau de les xarxes esclavistes que solcaven l’Atlàntic. Compraven els esclaus a baix preu a la costa africana i els guardaven en barracots, perquè quan arribessin els vaixells negrers els trobessin a punt per a un ràpid embarcament amb destí a les plantacions de Cuba i Puerto Rico, Brasil, l’illa de la Reunió, São Tomé i Príncipe, el Riu de la Plata...

Aquests homes, integrats en àmplies xarxes transnacionals, van actuar amb una tremenda crueltat contra els africans. Els van comprar com bèsties, els van encadenar, els van obligar a encabir-se en les saturades bodegues dels vaixells... Eren una de les cares més tèrboles del tràfic negrer: ells eren els que empenyien els esclaus cap a un viatge sense retorn. I, tanmateix, no haurien pogut fer això sense la col·laboració de tantes altres persones.

Traficants d’ànimes també explora les relacions dels negrers amb les societats africanes, i especialment amb els proveïdors d’esclaus africans: el príncep Manna dels sussu de Gallinas, un hàbil diplomàtic; el rei orungu Passol, del Gabon, a qui un general anglès comparava amb Wellington i amb Napoleó; el brutal Guézo de Dahomey, organitzador de massius sacrificis humans; el cosmopolita Francisco Franco, home fort de Cabinda... Molts negrers van morir a la costa africana: de malària, de disenteria, en enfrontaments armats o, fins i tot, enverinats. Uns quants van quedar-se a l’Àfrica després de la fi del tràfic d’esclaus. D’altres van retornar. La sort d’alguns d’ells va oscil·lar: tal com s’enriquien, s’arruïnaven. En canvi, tenim constància que alguns negrers van gaudir d’un gran reconeixement social.

Editorial Pòrtic publicarà Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica, de Gustau Nerín, el proper mes de novembre.

La dotació del premi és de 6.000 euros i el jurat ha estat format per Ignasi Aragay, Francesc-Marc Álvaro, Josep Lluch, Joaquim Nadal i Mariàngela Vilallonga.

Per la seva part La Fundació Prudenci Bertrana ha atorgat el 30è Premi de Literatura Juvenil Ramon Muntaner a l’obra Pizzaboy, de l’escriptor barceloní Martín Piñol. Creat el 1986, aquest premi de literatura juvenil en llengua catalana forma part dels Premis Literaris de Girona. S’hi poden presentar obres originals i inèdites destinades al públic juvenil i té una dotació de 6.000 euros, a més de la publicació de l’obra sota el segell Estrella Polar. Enguany han format part del jurat Patrizia Campana, David Cirici, Núria Martín, Francesc Miralles i Marta Vilagut.

Joan Antoni Martín Piñol (Barcelona, 1979) és un dels nous referents de la literatura infantil a Catalunya, amb més de 20 llibres publicats. El protagonista de Pizzaboy és un adolescent amant dels còmics que somia convertir-se en superheroi per escapar del seu dia a dia a l’institut. El que no sap és que ho aconseguirà gràcies a un poder tan insòlit com estúpid: disparar formatge fos. Una novel·la d’humor sobre l’heroisme diari d’un supervivent a l’institut, que alhora serveix d’homenatge als còmics de superherois que han format part de la infantesa i la joventut de moltes generacions de lectors.

La novel·la premiada segueix una línia similar a la sèrie d’humor i zombis La cocina de los monstruos (Destino infantil y juvenil), que s’ha publicat a la Xina, al Brasil, Mèxic, Argentina i Portugal, i ara es troba en procés d’adaptació audiovisual i teatral. De fet, Martín Piñol té una llarga trajectòria també com a guionista, sobretot a sèries de televisió de TVC com Gran Nord, El cor de la ciutat o el Club Super3. També va escriure programes tan emblemàtics com el late night Noche sin tregua i el concurs Saber y ganar.