[Ressenya] EL LLIBRE DEL VI
1
Compartir
carregant
Plini el Vell
Traducció de Mònica Miró
Editorial Entrecomes
Barcelona, 2015
68 pàgines
11,90 €
El mestre Carles Riba va qualificar com a "monumental" l'obra de Plini el Vell Naturalis historia, mentre que Plini el Jove parlava de l'"eternitat del seus escrits", quan escriu a l'historiador Tàcit una llarga carta en la que descriu la mort del seu oncle, l'escriptor i científic Plini el Vell, en l'erupció del Vesubi el 22 d'agost de l'any 79 a Pompeia.
Efectivament els 37 volums que es conserven de la Història Natural de Plini el Vell (única obra conservada de la seva basta producció, que inclou de tractats de tàctica de cavalleria fins a una història de Roma) representen una compilació de la sabiesa que es coneixia a l'antiga Roma, amb especial importància pel que fa a la informació que aporta sobre art i geografia.
De la voluntat d'abarcar tots els camps del coneixement, n'és una prova aquest llibret que publica l'Editorial Entrecomes i que ofereix al lector per primer cop en català el llibre XIV d'aquesta Història Natural. És tracta d'un volum dedicat al vi i a la vinya. Per dir-ho en paraules de la traductora i autora de les nombroses notes explicatives que acompanyen el text de Plini el Vell, "El vi que civilitza i estén la cultura llà on hi havia barbàrie, que allibera de neguits el cor dels homes o els endolceix les penes, que és font de coneixement i de veritat en deslligar les llengües que no gosen dir i en obrir les ments dels que les tenen closes (...). És el fi festiu, ritual, que dona prestigi, ...
Plini el Vell, efectivament, recull en aquest petit volum tot el coneixement del seu temps sobre la vinya, la viticultura i el vi. Ho fa amb el seu estil concís, gens literari i sí amb molta vocació expositiva. No en va sempre s'ha dit que fou més científic que no pas literat, però en tot cas fou un personatge àvid de coneixement i amb voluntat i capacitat de divulgar-lo.
Tot i això, aquest obra no només permet coneixer què en sabien els romans de la cultura del vi, sinó que és també un petit tractat d'agricultura vinícola. Plini ens parla de tipus de vinya i de com conrear-les, del tipus de terrenys, de raïms diversos, de tècniques de fermentació, de tipus de vins, del seu tast, de les diferents zones geogràfiques (allò que avui en diríem "denominacions d'origen"), de les menges i també de les litúrgies de vi. Alhora resseguint les pàgines del llibre fem un viatge per les terres de l'imperi romà, per llocs que van de la mateix Roma a Grècia o Síria. Però Plini fa una defensa tancada dels vins de la seva terra: "país que supera de llarg tota la resta de terres", davant de les "vuitanta espècies de vins nobles que es poden reconèixer al món sencer".
El gran home de cultura que era Plini el Vell queda reflectit en les referències a autors com Homer, o l'historiador del segle III a.C. Fabi Píctor; a la geografia dels dominis romans i a una basta presència de personatges de la cultura isocietat romana. Al mateix temps un munt d'anècdotes: com un jutge va condemnar una dona que havia begut "més vi del necessari" a una multa, o com el general Luci Papiri, quan es disposava a lluitar contra els samnites, va fer vot d'oferir a Júpiter, en cas de victoria, una copeta de vi.
El vi efectivament impregnava l'imaginari de la Mediterrània en temps dels romans com ho continua fent avui dia.
Ramon Moreno
Imprimir
Enviar
ESPAÑA (arriba)
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat