[Ressenya] CARLES SANTOS I VENTURA
0
Compartir
carregant
Alícia Coscollano
Onada Edicions
Benicarló, 2015
60 pàgines
18,00 €
Carles Santos és un dels personatges més característics de la cultura catalana. Dotat d'un talent transversal, ha sacsejat l'escena amb diferents llenguatges artístics, a partir de les seves composicions musicals. Ara, un perfil biogràfic i artístic d'Alícia Coscollano ens apropa la polièdrica personalitat d'un músic admirat dins i fora de la nostres fronteres.
Nascut a Vinaròs l'any 1940, Carles Santos va desenvolupar un innat sentit musical gràcies a les inclinacions artítiques de la seva família i a les classes al Liceu, com a alumne lliure. Més tard, seria una beca a París i classes a Suïssa les que acabarien de consolidar la seva formació musical. La capital francesa es convertiria "en una ciutat de múltiples retorns", a banda de fonamentar unes bases musicals i adquirir la formació necessària i facilitar les necessàries dosis de llibertat que la dictadura franquista reprimia.
En relació amb l'avantguarda catalana, l'any 1966 publica, amb 22 anys, el seu primer disc, tot i que encara no interpreta repertori propi, tot dirigint el Grup Instrumental Català. A Barcelona coneix Joan Brossa, amb que treballa en un espectacle d'homenatge a Joan Miró, el Concert irregular, juntament amb Anna Ricci i Pere Portabella, amb crítica negativa inclosa del mestre Xavier Montsalvatge a les pàgines de la omnipotent, en aquells moments, La Vanguardia. La relació amb Brossa tindria alts i baixos, mentre que la de Portabella es refermaria al llarg del temps més enllà del context artístic.
El desembarcament als Estats Units es produeix amb el col·lectiu Catalan Power als anys setanta del segle passat, on conforma la influència i admiració per músics com Joh Cage i La Monte Young. No seria, però, fins l'any 1987 que el músic crea la seva pròpia companyia, amb la que s'ha d'encarregar de tots els aspectes de la creació, des del musical i escènic fins als purament administratius i d'explotació. El fruit seran 14 muntatges en els 18 anys d'existència de la Companyia Santos, presentats arreu del món, sempre amb el piano com a element vital i simbòlic de l'univers de l'artista.
Al volum, precís i sintètic, de l'escriptora i periodista de Benicarló Alícia Coscollano, hi trobem, evidentment i de manera acurada, l'obra artítistica de Carles Santos, el seu univers musical, que és també un univers teatral, escènic i visual. I també hi trobem aquells elements de la personalitat de la persona que ens ajuden a entendre l'artista: els posicionaments polítics (va estar empresonat després de la detenció de les 113 persones de l'Assemblea de catalunya) i el seu ideari vital; la seva apostasia, la, malgrat tot, difícil relació amb Catalunya (ha rebut nombrosos reconeixements, malgrat l'oposició d'una certa cultureta capitalina) i amb el País Valencià (va formar part del Consell Valencià de Cultura, aspecte que el mateix Santos dibuixa amb meravellosa imatge: "quan intentava anar-hi [a les reunions del CVC], durant els 150 quilòmetres de distància entre Vinaròs i València, el cotxe s'omplia amb tantes contradiccions que al peatge em feien pagar el doble").
L'apartat final del llibre el conformen 13 imatges que resumeixen la vida de Santos, dels braços de la seva mare fins a autorretrats i algunes de les seves crecions artístiques. Però, probablement Carles Santos es podria definir com ho fa l'autora al punt final del llibre: "el músic, l'antiheroi, l'home lliure". I toquem!!
Ramon Moreno
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat