[Ressenya] NÚMERO ZERO
0
Compartir
carregant
Umberto Eco
Traducció d'Anna Casassas
Rosa dels Vents
Barcelona, 2015
224 pàgines
20,90 €
Els retorns d'Umberto Eco al món de la literatura són sempre ben rebuts pels seus fidels seguidors. En aquest cas, Eco retorna amb una història sobre el periodisme i el poder dels mitjans de comunicació, o, més aviat, dels mitjans impresos en paper, allò que abans se'n dèia diaris.
El semiòleg ha volgut parlar del poder dels mitjans i ho ha fet en format de novel·la, que li permet arribar a més gent. També és un format en el que no deixa de sentir-se còmode i amb el que utilitza uns recursos fantasiosos que s'han convertit en lloc comú de la seva literatura: els complots, vestits amb un deix de realitat, una escriptura que a voltes sembla, efectivament, un relat periodístic o històric...
A Número Zero, el protagonista Colonna rep l'encàrrec de coordinar el projecte d'una nova publicació que, de manera curisosa, no veurà mai la llum pública. La voluntat de l'editor és, senzillament, crear un mitjà fictici que li permeti representar el paper d'editor influent, coneixedor de secrets inconfesables i que, en darrera instància, li permeti escalar posicions en l'entrallat dels poder fàctics i treure'n, òbviament, el màxim benefici personal. Les notícies són inventades, refregits d'altres publicacions, temes trets de context, plenes d'insinuacions i mitges veritats... Però la cosa es complica i els complots no triguen a aparèixer: d'una banda la falsa mort de Mussolini, i d'una altra les connexions de serveis secrets d'arreu del món, de tots els països i d'uns pocs dirigents iniciats... Fins que allò que semblava sortir de la imaginació malaltissa d'un periodista sembla que podria ser real quan aquest periodista és assassinat.
Com ja ha fet en d'altres llibres, Eco juga amb la realitat i la ficció per a crear un món de conspiracions que semblen, de totes totes, ben reals. I en efecte, la xarxa Gladio, la lògia massònica P-2, la implicació del Vaticà en el "salvament" de dirigents nazis i feixistes, eren ben real, història avui dia, però reals en un moment determinat.
Amb tot plegat, Umberto Eco fa una crítica dura contra el món de la comunicació. No realment contra els mitjans, els diaris, sinó contra els seus propietaris, que no tenen cap interès en el periodisme i sí en el món de les gran finances i el poder que un mitjà els pot atorgar. Eco situa l'acció l'abril del 1992 per a confirmar que, realment té raó, que els mitjans l'any 2015 no és valoren per allò que informen, ni per la veracitat de les seves notícies, sinó que són unes empreses més que valen el que valen les seves accions.
Efectivament, com diu Roberto Saviano, "Umberto Eco ha escrit na novel·la que és el manual de comunicació del nostre temps".
Ramon Moreno
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat